Ciutadans, en la seva ronda de negociacions amb el PP, ha exigit els següents punts, en referent a Catalunya: vetar un referèndum per la independència de Catalunya, que a les escoles catalanes hi hagi trilingüisme (castellà-català -anglès) i obligar la Generalitat a complir les sentències del TC contra la immersió lingüística. Perquè es compleixin les sentències judicials contra la immersió lingüístic a les escoles, seria la inspecció de l’estat.
Hom pot veure, de bell antuvi, que són premisses que els populars consideraran pausibles, i del tot segur que les faran seves, perquè ja les han complit, d’una forma o d’una altra. El 2014, el govern espanyol es va negar que es fes un referèndum, a tots els efectes, per la independència i va quedar com una consulta. El tema del trilingüisme, ja el va posar en pràctica Bauzà a les Illes Balears. És més del mateix, innecessari, si no fos perquè serveix per “abeurar el bestiar electoral” respectiu.
En aquests tres punts, C’s i PP es ficaran d’acord, segur, com també s’hi ficarà PSOE, sobretot Pedro Sánchez i Susana Díaz. I no només en això, sinó que acordaran tot allò que calgui per perjudicar els catalans i catalanes, independentment de l’origen, llengua que parlin, nivell social o lloc de residència. Amb tota aquesta colla que he citat abans, Catalunya ho té molt malament, i hauríem de creure, més que mai, en els versos del poeta gallec Celso Emilio Ferreiro: “Tinc llops, tinc ombres, tinc la sort fugissera. Tant me fa, esperaré l’albada del nou dia.”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 
També han dit que promouran els transports del corredor mediterrani i un finançament autonòmic adequat
Això del finançament autonòmic “adequat” fa riure, és com “el poc, molt o bastant”, és pura abstracció. El corredor mediterrani, és creació de riquesa, per a tothom: des d’Almeria, passant per Múrcia (en ambós horta), País Valencià (cítrics), Tarragona (indústria petroquímica) Barcelona (un dels ports mediterranis més importants). Això cau pel seu propi pes, que ha de ser aquest, i no el central, el que hauria de pesar, però el 1881, Valentí Almirall ja va dir que Espanya, quan es tractava de perjudicar Catalunya, o feia encara que alhora calgués perjudicar-se a ella mateixa. Gràcies per la teva aportació, espero que sigui més sovint.
Reblogged this on Mallen's Blog.