Marie Curie, de Peter Ksoll i Fritz Vögtle, ens acosta a la vida i el treball d’aquesta científica francesa d’origen polonès que va obtenir el 1903 el Premi Nobel de Física (compartit amb el seu marit, Pierre Curie, i amb Henri Becquerel) pels seus treballs pioners en el camp de la radioactivitat i el 1911 el Premi Nobel de Química per l’aïllament del radi pur.
Un dels valors del llibre de Peter Ksoll i Fritz Vögtle que el distingeix de les moltes altres biografies de Marie Curie és que incorpora nombrosos i interessants fragments de la correspondència que va escriure on ella mateixa explica les diferents situacions per les quals va passant la seva vida i el seu treball.
Marie Curie ha estat i és tot un referent per a diferents generacions de científiques i científics de tot el món. I aquesta biografia ens permet apreciar encara més i millor el seu exemple i el seu treball.
Oriol López
Quan jo deuria tenir els 10 o 12 anys (ara estic a la frontera d’assolir els 80), vaig veure una pel·lícula sobre la seva vida. I saps? em va colpir molt, de tal manera que molt sovint hi penso, i quan veig que avui en dia totes les pel·lícules que fan, si no hi ha sang no són interessants, m’emplena de ràbia.
En aquella època vaig poder veure també la pel·lícula d’en Paganini i d’en Bach que ara recordi. Per cert que la d’en Paganini, va fer que jo esdevingués músic, de tant que va colpir el meu ànim.
Efectivament, el coneixement de la vida i l’obra d’aquestes persones exemplars pot ajudar a d’altres a decidir la seva vocació professional. Moltes gràcies, Jordi, per compartir la teva experiència al respecte.