“Escarxofes tendres i maques”, recitava el pintor Salvador Dalí fa prop de 50 anys. Les carxofes són els capítols florals (capses) tendres de cards de l’espècie Cynara cardunculus (bo i que alguns en separen específicament Cynara scolymus). Originària del sud d’Europa, constitueix una de les hortalisses més apreciades gastronòmicament de l’anomenada “cuina mediterrània”. És com a component de la dieta mediterrània, que bromatòlegs han parat esment sobre les seves propietats “nutracèutiques”, com ara la de “protector del fetge” o la de “hipolipemiant”. En aquest sentit s’han investigat les virtuts d’extractes de carxofa en nombrosos estudis. Ara, a la revista “Criticals Reviews in Food Science and Nutrition” apareix una revisió quantitativa, és a dir una meta-anàlisi sistemàtica sobre l’activitat hipolipemiant d’extractes de carxofa, coordinada per Arrigo F. G. Cicero, de la Universitat de Bolonya. Aquesta revisió indica que la suplementació amb extracte de carxofa s’associa amb reduccions dels nivells de colesterol total i lligat a LDL en pacients tractats d’hiperlipidèmia.
Una revisió sistemàtica
Aquesta revisió la signen Amirhossein Sahebkar (del Centre de Recerca en Biotecnologia de la Universitat de Ciències Mèdiques de Mashhad), Matteo Pirro (del Departament de Medicina de la Universitat de Perugia), Maciej Banach (del Departament d’Hipertensió de la Universitat Mèdica de Lodz), Dimitri P. Mikhailidis (del Departament de Bioquímica Clínica del University College de Londres), Stephen L. Atkin (de la Weill Cornell Medicine de Qatar, a Doha) i Arrigo F. G. Cicero (del Departament de Ciències Mèdiques i Quirúrgiques de la Universitat de Bolonya).
Encara que és cert que hom disposa d’eines terapèutiques front a la hipercolesterolèmia i altres hipelipidèmies (que constitueixen un factor de risc independent per al desenvolupament de malaltia cardiovascular), s’investiguen alternatives naturals com ara l’extracte de fulla de carxofa. Hom atribueix els beneficis hipolipemiants i hepatoprotectors de la carxofa als seus antioxidants: cinarina, àcid clorogènic, àcid cafeic, escolimòsid (i altres heteroglicòsids de luteolina), etc. Quant al mecanisme d’acció hom ha assenyalat un augment de l’excreció fecal d’àcids biliars (i de lípids), així com accions enzimàtiques més específiques (la luteolina afectaria les activitats HMG-CoA reductasa i l’acetil-CoA-acetiltransferada i interactuaria amb les proteïnes reguladores de l’esterol hepàtic SREBPs).
Sahebkar et al. centren la revisió en assaigs randomitzats, controlats amb un placebo, que investigaven els efectes de productes derivats de la carxofa sobre els nivells plasmàtics de lípids. Per això empraren la cadena de cerca següent:
(artichoke OR Cynara OR “Cynara cardunculus” OR “Cynara scolymus”) AND (placebo)
Aquesta cadena de cerca fou aplicada a títols i resums d’entrades de les bases de dades següents: PubMed-Medline, Scopus i ISI Web of Knowledge. El període estudiat va des de les entrades més antigues fins el 28 de març del 2017.
La recerca inicial fou refinada després amb l’ús de mots clau com “cholesterol”, “low-density lipoprotein”, “LDL”, “LDL-C”, “LDL-cholesterol”, “high-density lipoproteïna”, “HDL”, “HDL-C”, “HDL-cholesterol”, “triglyceride”, “hyperlipidemia”, “hyperlipidemic”, “dyslipidemia”, “dyslipidemic”, “lípid” i “lipoprotein”. Si considerem la sang com un teixit, la seva matriu és el plasma (és a dir la fracció no-corpuscular de la sang). Els lípids plasmàtics consisteixen majoritàriament en triglicèrids (esters de glicerols d’àcids grassos) i colesterol. Els troben fonamentalment en complexos específics, anomenats lipoproteïnes. Entre les lipoproteïnes cal distingir entre les LDL (amb un paper de transport lipídic) i les HDL (amb un paper més regulador). Hom parla de “dislipidèmia” quan els nivells de lípids de sang s’aparten del rang “saludable”. Si se n’aparten per amunt cal parlar de “hiperlipidèmia”.
Els criteris d’inclusió aplicats per Sahebkar et al. damunt dels estudis originals trobats foren: a) que fossin assaigs controlats i randomitzats amb un disseny paral·lel o creuat; b) que investiguessin l’impacte de productes derivats de la carxofa respecte d’un placebo sobre concentracions plasmàtiques o sèriques de lípids; c) que presentessin prou informació sobre les concentracions lipídiques en l’inici i en el final del seguiment de cada grup o que fornissin els valors de canvi net.
Els criteris d’exclusió, en conseqüència, foren aplicats a: a) assaigs no-randomitzats; b) assaigs sense un grup control “placebo”; c) estudis observacionals de comparació de casos amb controls, o amb disseny transversal o de cohort; d) estudis amb manca d’informació suficient sobre les concentracions lipídiques.
Dels estudis que superaven aquesta tria, Sahebkar et al. prenien nota de: a) el nom del primer autor; b) l’any de publicació; c) el país de realització de l’estudi; d) el disseny de l’estudi; e) el nombre de participants en els grups placebo i carxofa; f) el tipus de producte derivat de la carxofa estudiat; g) la dosi d’aquest producte; h) la durada del tractament; i) l’edat, gènere i índex de massa corporal dels participants en l’estudi; j) les concentracions basal i final de lípids en plasma.
Hom també prenia nota dels possibles biaixos (selecció, funcionament, atrició, detecció, report, altres) bo i assenyalant si eren elevats, baixos o poc clars.
Sahebkar et al. aplicaren diversos tests sobre biaixos de publicació i aplicaren les correccions necessàries per contrarestar-los
Les concentracions plasmàtiques de lípids
La mida de l’efecte es calculava d’acord amb la diferència entre la variació experimentada pel grup tractat amb productes derivats de la carxofa i la variació experimentada pel grup control (tractat amb el placebo). Aquestes dades eren expressades sempre a mg/dL. Si l’estudi original expressades les dades en mmol/L s’aplicaven els factors de pes molecular del colesterol (0,0259) i dels triglicèrids (0,0113). A banda de les mitjanes, hom incorporava també els indicadors de variació, traduint a desviacions estàndards (SD) en els estudis on sols s’expressava l’error estàndards de la mitjana (SEM).
Per estudiar l’efecte de la resposta, dosi i durada del tractament en cada estudis, Sahebkar et al. aplicaren un model de meta-regressió per a cada variable lipídica.
Nou estudis seleccionats
La recerca inicial donà lloc a 66 articles, dels quals 15 foren descartats d’entrada. Després de llegir-ne el títols i els resums de 51, foren descartats 33. Sahebkar et al. llegiren doncs 18 articles complets, dels quals 9 foren exclosos per no mesurar les concentracions plasmàtiques de lípids. En romangueren doncs 9 articles: Englisch et al. (2000), Bundy et al. (2008), Skarpanska-Stejnborn et al. (2008), Roghani-Dehkordi et al. (2009), Rondanelli et al. (2011), Fallah Huseini et al. (2012), Rondanelli et al. (2013), Rondanelli et al. (2014), Rangboo et al. (2016).
Aquests 9 assaigs impliquen 702 subjectes. Globalment, indiquen reduccions de colesterol total (-17,6 mg/dL), de colesterol associat a LDL (-14,9 mg/dL) i de triglicèrids (-9,2 mg/dL). No s’observaven canvis en els nivells de colesterol associat a HDL.
La meta-regressió no mostrà associacions entre aquests canvis i factors com la dosi o la durada de la suplementació amb derivats de carxofa. Però sí hi havia una associació inversa entre l’efecte de disminució del colesterol-LDL i els nivells basals de colesterol-LDL: dit d’una altra manera, com més elevada fos la LDL-colesterolèmia inicial més elevat també era l’efecte disminuïda de la suplementació amb derivats de carxofa.
Pel que fa al biaix de publicació, els autors estimen que pels 9 estudis publicats hi hauria d’haver 2 estudis que no es van publicar. Aquest biaix no és suficient per desmentir les disminucions globals indicada pels 9 estudis publicats.
El poder de la meta-anàlisi
Dels 9 estudis analitzats, n’hi havia 5 que mostraven un efecte reductor dels nivells de colesterol-LDL per l’administració d’extractes de carxofa. D’aquests cinc estudis, quatre presentaven nivells basals elevats de colesterol-LDL (de 147 a 213 mg/dL). El cinquè era l’estudi de Fallah Huseini et al. (2012), que tenia com a nivells basals de colesterol-LDL uns 126 mg/dL, bo i que es tractava de pacients hipercolesterolèmics amb diabetis de tipus 2.
Els 4 estudis que no mostraven una reducció en els nivells de colesterol-LDL partien de nivells basals moderats (97-123 mg/dL). Sahebkar et al. conclouen que el seu meta-estudi vindica l’ús potencial de la suplementació amb extractes de fulla de carxofa per reduir nivells elevats de colesterol-LDL. És clar que resta per veure que la reducció aconseguida tingui realment efectes positius a nivell clínic.
Lligams:
– Lipid-lowering activity of artichoke extracts: a systematic review and meta-analysis. Amirhossein Sahebkar, Matteo Pirro, Maciej Banach, Dimitri P. Mikhailidis, Stephen L. Atkin, Arrigo F. G. Cicero. Crit Rev Food Sci Nutr doi:10.1080/10408398.2017.1332572 (2017).
Des de la Mediterrània 