El patró dietari mediterrani és considerat un factor preventiu en el desenvolupament de patologies associades a l’edat: malaltia cardiovascular, diabetis de tipus II i càncer. Més controvertida és l’associació entre aquest patró dietari i la funció cognitiva de la gent gran, així com la prevenció de declivi cognitiu i de la demència senil. Yasmine S. Aridi, Jacqueline L. Walker i Olivia R. L. Wright, de la School of Human Movement and Nutrition Sciences (HMNS), de la Universitat de Queensland, a Brisbane, han realitzat una revisió sistemàtica d’estudis publicats en aquest camp. El resultat d’aquesta meta-anàlisi apareix en forma d’article a la revista Nutrients.
Reduir la progressió del declivi cognitiu en adults grans amb l’optimització de l’estatus nutricional
Aquest és el títol del projecte doctoral de Yasmine S. Aridi. Graduada en nutrició i dietètica a la Universitat Americana de Beirut el febrer del 2013, el maig del 2015 completà el mestratge amb una tesi sobre els hàbits alimentaris de pacients amb càncer de mama de Beirut. La tesi la desenvolupa sota la direcció d’Olivia Wright i Jacki Walker. Jacki Walker és investigadora a l’HMNS des del novembre del 2015, i es doctorà a la mateixa Universitat de Queensland amb un estudi sobre el balanç energètica i la composició corporal en infants amb paràlisi cerebral (2013). Olivia Wright, professora de Nutrició i Dietètica, té experiència en la indústria alimentària, amb disseny d’aliments funcionals, i en la gestió i educació clíniques de malalties cròniques.
La revisió sistemàtica que ara publiquen les tres investigadores a Nutrients serveix doncs de fonament per al treball experimental. La incidència de demència (un 7,7 milions de casos nous cada any) es concentra especialment entre la gent gran, però com remarquen Aridi et al. “la demència no és un fenomen normal de l’envelliment”. De totes manera, l’envelliment de la població mundial comporta alhora una major prevalença de la demència: hom calcula que en els propers 30 anys aquesta prevalença es triplicarà fins a arribar a més de 130 milions de persones.
Si la demència no és pas un fenomen normal de l’envelliment, no es pot dir el mateix del declivi de la funció cognitiva. Els ritmes d’aquest declivi, és clar, són força dispars, i es manifesten de manera desigual en diferents components:
– atenció: és a dir la capacitat de focalitzar-se en una qüestió important o rellevant.
– executivitat: és a dir la capacitat d’emprar coneixements i destreses per tal de planificar, organitzar i realitzar tasques o resolució de problemes.
– destresa visuo-espacial.
– memòria a curt termini.
– memòria a llarg termini: és a dir aquella que no té data d’expiració, com és el cas de la memòria episòdica.
Els tests cognitius poden mesurar aquests diferents components. A banda dels qüestionaris directes, la neurobiologia ofereix també un ventall d’anàlisis (neuroimatge, tests sanguinis, etc.).
La dieta mediterrània
La piràmide de l’alimentació saludable
El patró alimentari mediterrani té com a base hidrats de carboni, fonamentalment en forma de pa, pasta (i altres derivats de cereals, com el bulgur), patata, etc. També hi ha un consum diari de làctics (formatge, iogurt), de fruites i verdures. El consum de proteïna animal és relativament baix (pollastre, peix, ous). El consum de greix suposa el 28-40% de la dieta, i es caracteritza per ésser baix en greixos saturats i en àcids grassos trans, i basar-se més aviat en l’oli d’oliva (rica en àcid oleic, àcid gras monoinsaturat).
L’adhesió a la dieta mediterrània pot valorar-se amb puntuacions com la de Trichopoulou (que va del 0 al 9) o la de Panagiotakos (que va del 0 a 55).
Els suposats beneficis de la dieta mediterrània en la funció cognitiva s’han atribuït a la riquesa d’antioxidants, a l’abundor d’àcids grassos poliinsaturats omega-3, a l’aportació de fibra vegetal, o altres micronutrients que moderin elements de resposta inflamatòria. La interrelació entre el risc cardiovascular i la funció cognitiva es manifesta en factors de riscs comuns i en el fet que alteracions cardiovasculars poden afectar directament funcions cerebrals.
Una revisió sistemàtica
El passat mes de gener, Aridi et al. realitzaren una recerca electrònica d’articles en llengua anglesa emprant quatre motors de cerca diferents: Pubmed/MEDLINE, Sciencedirect, Scopus i EBSCOhost. Com que no feren limitació per època, aquesta cobria tota la base de dades fins el gener del 2017.
Com a cerca empraren la següent:
(hippocampal volume OR hippocampus OR spatial memory OR cognition OR cognitive function OR dementia) AND (Mediterranean diet OR Mediterranean food).
Empraren filtres per recollir únicament articles en anglès referits a l’espècie humana, i que fossin disponibles en text complet. Per tal de no perdre articles per una qüestió terminològica feren ús dels MeSH terms.
Com a criteris d’inclusió establiren que fossin articles complets en llengua anglesa, que no tinguessin una puntuació negativa en qualitat i que empressin eines estandarditzades i validades en la valoració de la ingesta i de la funció cognitiva. Com a criteris d’exclusió establiren els articles en llengua no-anglesa, els resums sense text complet disponible, els articles que incloguessin participants no-.humans, els articles que no es focalitzessin en la dieta mediterrània i la cognició, i els articles que puntuessin negativament en criteris de valoració de la qualitat.
Els estudis eren valorats segons el títol, els mots clau i el resum i, només quan això era insuficient, amb el text complet. Els articles potencials eren inclosos en una taula amb les següents columnes: Títol/Autors/Revista, Qualitat, Objectiu/Hipòtesi, Disseny Experimental, Mesura de Resultat; Resultats; Comentaris.
La valoració de la qualitat de cada article es feia segons l’“Academy of Nutrition and Dietetics Evidence Analysis Library Quality Criteria Checklist for Primary Research”, que contempla aspectes de rellevància i validesa (qüestió recercada, selecció de participants, comparabilitat, gestió d’abandonaments, mètode estatístics).
Trenta-un estudis
Aridi et al. obtingueren un total de 474 referències positives, de les quals 21 eren duplicats. Els 453 títols foren revisats, i foren eliminats un total de 417. Dels 33 articles elegibles, dos foren eliminats.
La revisió sistemàtica inclogué doncs 31 articles, que foren estratificats segons si els participants eren de països mediterranis o no.
Sis estudis transversals examinaven l’efecte de la dieta mediterrània tradició en la funció cognitiva general, dels quals tan sols tres mostraven una associació significativa.
D’assaigs controlats randomitzats, Aridi et al. troben dos, un d’ells, el PREDIMED (del qual hem parlat en diverses ocasions). L’altre és l’estudi fet per Valls-Pedret et al. (2015) a Barcelona entre el 2003 i el 2009. Aquests estudis indicaven una associació positiva de la dieta mediterrània amb la funció cognitiva, encara que el segon només ho feia amb el test RAVLT (de memòria auditiva-verbal de curt termini) i un test d’atenció (Color Trail Test).
Dels estudis de cohort, Aridi et al. remarquen la discrepància entre els fets a la Regió Mediterrània els fets fora d’ella. El primers semblen indicar una associació positiva, mentre els segons no ofereixen resultats tan clars.
Prenen globalment totes les dades, Aridi et al. conclouen que la dieta mediterrània juga un paper protector contra el declivi cognitiu, alhora que redueix el risc de desenvolupar malaltia d’Alzheimer. Tot i amb tot, recomanen la realització d’assaigs controlats i aleatoritzats per tal d’arribar a conclusions més clares sobre els efectes a llarg termini. Aquests assaigs necessiten, però, arribar a un consens quant a la diagnosi de la funció cognitiva, i al mateix temps quant a la caracterització de la dieta.
Lligams:
– The Association between the Mediterranean Dietary Pattern and Cognitive Health: A Systematic Review . Yasmine S. Aridi, Jacqueline L. Walker, Olivia R. L. Wright. Nutrients. pii: E674 (2017). doi 10.3390/nu9070674
Des de la Mediterrània 