Aquesta entrada és per recomanar-vos als que encara no l’hagueu llegit un llibre clàssic de divulgació de física teòrica que he estat rellegint aquests dies, El gran disseny (2010), del reputat cosmòleg i físic teòric Stephen Hawking, escrit en col·laboració amb Leonard Mlodinow, que ja havia col·laborat amb Hawking a la seva Brevíssima història del temps (2005), que cal no confondre amb l’obra anterior de Hawking de títol Breu història del temps (1988).
Hawking i Mlodinow ens hi expliquen conceptes complexes de física teòrica com la relativitat, la física quàntica, els multiversos, etc, de forma assequible a lectors no versats en aquestes matèries.
Es tracta d’un text que va generar al seu moment controvèrsia perquè, a travès dels multiversos i del principi antròpic, refuta categòricament la necessitat de cap déu creador per explicar les existències de l’univers i de la humanitat.
La versió catalana és, a més a més, obra d’un traductor de luxe, el poeta i científic català David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat de Barcelona.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Un dels aspectes més interessants d’aquest llibre és l’exposició que els dos autors fan del “realisme dependent de model”, és a dir que “els nostres cervells interpreten les dades dels òrgans sensorials tot elaborant-ne un model del món” i que “no hi ha concepte de realitat que sigui independent de la imatge o la teoria”. Un intent, doncs, de conciliar l’idealisme de Berkeley amb la suposició de l’existència d’una realitat externa que fa el materialisme científic
Efectivament. Gràcies pel teu comentari, Dídac.