Des de la despreocupació del “allò que no mata engreixa” fins a la cerca d’una dieta supersaludable definida fins al més mínim detall, els discursos sobre nutrició i salut es mouen sovint en la idea de la parca i de com allunyar-la. Ara bé, a l’hora de la veritat, hi ha pocs estudis científics que avaluïn la relació entre canvis en la qualitat de la dieta i el risc de morir-se. Un grup d’investigadors coordinat per l’epidemiòloga nutricional Mercedes Sotos-Prieto, del Departament de Nutrició de la Harvard T. H. Chan School of Public Health, ha aprofitat dades de dos grans estudis de seguiment, el Nurses’ Health Study i del Health Professionals Follow-up Study, per calcular els riscos de mortalitat total i específica associats a canvis en la qualitat de la dieta. Les seves dades, publicades al New England Journal of Medicine, mostren realment com una millora en la qualitat de la dieta durant més de 12 anys s’associa amb una disminució del risc de mortalitat.
Nurses’ Health Study i Health Professionals Follow-up Study
El Nurses’ Health Study (NHS) arrenca als Estats Units en el 1976 de la mà de Frank Speizer com un estudi prospectiu amb un gran nombre de participants adreçat a investigar els principals factors de risc de les principals malalties cròniques de les dones. Finançat pels National Institutes of Health (NIH), la motivació originària era investigar les conseqüències a llarg termini dels contraceptius orals. Com a població d’estudi se seleccionaren les infermeres degut al llur coneixement de salut i la capacitat de fornir informació completa i acurada sobre malalties. El primer NHS recrutà infermeres registrades, entre 30 i 55 anys, residents en un dels 11 estats més poblats dels Estats Units (Califòrnia, Connecticut, Florida, Maryland, Massachusetts, Michigan, New Jersey, New York, Ohio, Pennsylvania i Texas). En un principi, l’estudi incloïa tan sols qüestionaris de salut però a partir del 1982, es demanà a les participants que trametessin mostres d’ungla del dit gros del peu; a partir del 1989, mostres de sang i d’urina; i a partir del 2001, mostres d’ADN.
A la primera cohort del 1976, va seguir una segona (NHS II) en el 1989, sota la direcció de Walter C. Willett, i una tercera (NHS 3) en el 2010. La cohort del NHS 3 amplià la població d’estudi a altres treballadors sanitaris, incloent-hi també homes. Comptat i debatut, entre les tres cohorts (la tercera encara és oberta), sumen més de 275.000 participants.
El Health Professionals Follow-Up Study (HPFS) s’inicià en el 1986, de fet, com un complement de l’NHS. Walter Willett i Meir Stampfer establiren com a població d’estudi professionals sanitaris de sexe masculí, i l’adreçaren a evaluar una sèrie d’hipòtesis sobre la relació entre factors nutricionals i la incidència de malalties serioses (càncer, malaltia coronària, altres malalties vasculars). La cohort fou integrada per 51.529 professionals, entre dentistes (29.683), veterinaris (10.098), farmacèutics (4.185), optometristes (3.745), metges osteòpates (2.220), podòlegs (1.600).
El model Cox de riscos proporcionals
Sotos-Prieto et al. recullen tan sols una fracció de l’NHS i de l’HPFS, la corresponent als anys 1998 i 2010. Això abasta 47.994 participants de l’NHS (totes elles infermeres) i 25.745 participants de l’HPFS (tots ells professionals sanitaris masculins).
Per a aquesta finestra temporal de 12 anys apliquen una regressió de Cox. Aquesta metodologia, que du el nom del seu principal impulsor, David Roxbee Cox (*Birmingham, 1924), fa una anàlisi de la supervivència a través d’un model de riscs proporcionals. En deriven una sèrie de ratios de risc. Sotos-Prieto calculen els riscos de mortalitat total, però també els riscos de mortalitat específica de causa (malalties cardiovasculars, malalties infeccioses i parasitàries, càncer, malalties respiratòries, malalties digestives, accidents, etc).
Com que la finalitat és estudiar la relació entre el risc de mort i els canvis previs en la dieta, Sotos-Prieto fan per a cadascuna de les 73.739 persones estudiades. En aquest sentit examinen l’evolució de la dieta d’acord amb els qüestionaris que van omplir entre els anys 1986 i 1998. Ho quantifiquen fent ús de tres sistemes de puntuació:
– l’Alternate Healthy Eating Index-2010 (AHEI-2010), dissenyat per Marjory McCullough et al.
– l’Alternate Mediterranean Diet (aMed).
– el Dietary Approaches to Stop Hypertension (DASH).
Millora de la dieta i riscos de mortalitat
El grup de persones estudiades que experimentà una millora més gran en la qualitat de la dieta (13-33% segons els índexs emprats) mostrava un menor risc de mortalitat total, quan se’l comparava amb el grup que mantenia entre 1986 i 1998 la mateixa qualitat de dieta (0-3% de millora segons els índex). Les ratios de risc entre aquests dos grups eren similars per als tres índexs d’avaluació de la dieta (0,91 per l’AHEI-2010; 0,84 per l’aMed; 0,89 pel DASH).
Les persones que entre 1986 i 1998 experimentaven una millora en els índexs de qualitat de la dieta de 20 percentils (és a dir, que avançaven un 20% dels participants) presentaven una reducció de la mortalitat del 8 al 17% (segons l’índex emprat). Els índexs AHEI-2010 i aMed també indicaven per a aquestes persones una reducció de la mortalitat per malaltia cardiovascular del 7 al 15%.
Pel que fa a les persones que durant tot el període entre 1986 i 1998 mantingueren una dieta d’alta qualitat la mortalitat en el període posterior del 1998-2010 fou significativament inferior en comparació amb les que seguien una dieta de baixa qualitat (un 14% segons l’AHEI-2010; un 11% segons l’aMed i un 9% segons el DASH).
Sotos-Prieto, del PREDIMED a Harvard
Aquest article al New England Journal of Medicine mostra tota la potència de les cohorts de l’NHS i de l’HPFS, dues joies de Harvard, coordinades per un dels coautors, Walter C. Willett. L’autora corresponent, Mercedes Sotos-Prieto, aprofita aquesta potència per a investigar com els canvis en la qualitat de la dieta s’associen no tan sols a la mortalitat sinó també a la morbilitat i a factors de risc clínic. De la mateixa manera que l’NHS sorgí en el 1976 com una resposta al biaix androcèntric de la recerca biomèdica, la Harvard T. H. Chan School of Public Health fa esforços recentment també contra el biaix eurocèntric (p.ex. Sotos-Prieto et al., 2015). Fa poc més de 30 anys, per exemple, dels 51529 participants de l’HPFS, tan sols 877 eren asiàtico-americans i tan sols 531 eren afroamericans.
Sotos-Prieto va fer la tesi doctoral a la Universitat de València, amb una investigació sobre genòmica nutricional que treia profit de les dades de l’estudi PREDIMED, que ja hem vist algunes vegades en aquestes pàgines. Abans de passar a Harvard, treballà durant un any al CNIC de Madrid sobre l’eficàcia d’intervencions de promoció de salut en escoles bressol per a infants de 3-5 anys.
Lligams:
– Association of Changes in Diet Quality with Total and Cause-Specific Mortality. Mercedes Sotos-Prieto, Shilpa N. Bhupathiraju, Josiemer Mattei, Teresa T. Fung, Yanping Li, An Pan, Walter C. Willett, Eric B. Rimm, Frank B. Hu. N Engl J Med, 377: 143-153 (2017).
Des de la Mediterrània 