Un cultiu combinat alternatiu que respecta el rendiment i la qualitat de la carxofa espinosa sarda (Agronomia mediterrània, 29/2017)

La carxofa espinosa de Sardenya gaudeix del règim de Denominació d’Origen Protegida, administrada pel “consorci de tutela” corresponent. Fa cinc números, ja parlàvem abastament de la carxofa en virtut de les propietats hipolipemiants d’alguns dels seus components. Com en altres indrets de la Mediterrània, el cultiu comercial de la carxofa a Sardenya (cartzofa, canciofa, scalciofa, iscaltzofa) arrencà a partir de l’experiència perllongada de l’horta familiar en els anys 1920, particularment en el litoral de les províncies de Sàsser i de Càller. En els anys 1930 s’identifica a Bosa l’ecotip que avui coneixem com a “spinoso sardo”, que aviat s’introduirà també a terres sassereses i campidanes (1943). Des de llavors, aquesta varietat, com sol ser el cas del cultiu comercial de la carxofa, es planta en monocultiu, la qual cosa exigeix l’ús abundant de fertilitzants per cobrir les necessitats de nitrogen com a nutrient limitant. Per reduir aquestes necessitats s’han proposat sistemes de combinació i alternança. El grup de Luigi Ledda, del Departament d’Agronomia de la Universidade de Tàtari, aborda la qüestió en un article al Journal of the Science of Food and Agriculture. Segons aquesta recerca, una rotació bianual de coliflor i de lleguminosa plantades entre les fileres de carxofa ofereix dades acceptables quant al rendiment i la qualitat, i es mostra com a una alternativa més sostenible que el monocultiu tradicional.

Una filera de carxoferes (“surcu de cartzofa”) de la cultivar “spinosa sarda” en els camps experimentals de l’Escola d’Agricultura de Biddacidru, fotografiada en el 2006

Alternatives més sostenibles al cultiu tradicional de carxofa

Emanuela Spanu i Paola A. Deligios fan part, com Ledda, del Dipartimento de Agraria de la Sezione di Agronomia, Coltivazioni erbacee e Genetica de la Università de Sassari. Emanuela Azara i Giovanna Delogu són membres de l’Istituto CNR di Chimica Biomoleculare de Sàsser.

Les carxoferes poden viure de 4 a 5 anys o, fins i tot més, sempre amb la limitació d’hiverns massa crus que matin el peu. Així poden arribar a 2 metres d’alçades. Un mateix cultiu de carxofes, doncs, pot oferir tres temporades de formació de capítols florals (capses), des del mes d’octubre fins a l’abril o el maig. En varietats com l’espinosa sarda, hom estimula el creixement vegetatiu mitjançant la irrigació en el període estival, la qual cosa ajudarà a augmentar el rendiment de formació de capses a partir d’octubre.

Aquest règim de monocultiu exigeix una bona quantitat de fertilitzant ric en nitrogen. La fertilització de fons, prèvia a la plantada de noves estaques, pot demanar de 5 a 7 kg de compost per metre quadrat. I cada estiu, quan se seleccionen les estaques, es fan aportacions en superfície de 2 kg per metre quadrat.

Spanu et al. comparen aquest mètode convencional, amb dos sistemes alternatius de cultiu. Així doncs, han comparat tres condicions:
– CONV, el cultiu convencional.
– NCV1, un cultiu no convencional que combina en seqüència la carxofera amb el fesol.
– NCV2, un cultiu no convencional que combina la carxofera amb una rotació bianual amb coliflor i un cultiu de lleguminosa, plantades entre les fileres de carxoferes.

Rendiment i contingut de polifenols i minerals

Spanu et al. segueixen aquestes tres metodologies durant dues temporades consecutives. N’han avaluat el rendiment de la collita de carxofa i el seu contingut nutricional (polifenols i minerals).

La carxofa espinosa de Sardenya té una forma cònica allargada i relativament compacta, un color verd amb difuminacions violades i brunes, i la presència característica d’espines de color groc en les bràctees. La part interna és poc fibrosa i tendra, i la part comestible no hauria de ser mai inferior al 30% de la massa fresca del capítol

Des d’un punt de mira químic, la carxofa espinosa sarda es defineix per:
– un contingut de polifenols no inferior a 50 mg per 100 g de pes fresc. La quantitat de tanins és relativament elevada, però no n’afecta gaire la sabor, ja que és contrarestada pel seu contingut elevat de d’hidrats de carboni (2,5 g per 100 g de pes fresc).
– un contingut de sodi no superior a 125 mg per 100 g de pes fresc.
– un contingut de ferro no superior a 0,8 mg per 100 g de pes fresc.

La rotació bianual de coliflor i d’una lleguminosa com a complement al cultiu de carxoferes

La condició NCV2 arriba a superar el cultiu convencional en termes de rendiment de producte fresc. No es pot dir el mateix de la condició NCV1.

En termes de composició química, les carxofes obtingudes en la condició NCV2 doblen la concentració d’àcid dihidroxicinàmic i d’àcid dicafeoilquínic respecte les carxofes de condició convencional. El contingut mineral dels dos tractaments és més similar, encara que les carxofes NCV2 mostren uns nivells més elevats de ferro en les dues temporades estudiades. Per contra, les carxofes convencional mostren uns nivells de potassi superiors als registrats en les condicions NCV1 i NCV2.

Spanu et al. conclouen, doncs, que la condició NCV2 és una alternativa acceptable en termes de rendiment comercial i de qualitat. I és més sostenible en no requerir tant ús de fertilitzants, per l’acció nitrogenant del cultiu col·lateral de lleguminosa. Que la condició NCV1 no funcioni tant bé, mostra que la tria de co-cultius i del sistema de rotació ha d’ésser acurada per tal de maximitzar alhora el rendiment i mantindre les propietats morfològiques i nutricionals de la carxofa.

Lligams:

Effects of alternative cropping systems on globe artichoke qualitative traits. Emanuela Spanu, Paola A. Deligios, Emanuela Azara, Giovanna Delogu, Luigi Ledda. J. Sci. Food Agric. doi: 10.1002/jsfa.8558 (2017).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: