L’estudi Food4Me i la nutrició personalitzada segons hàbits personals i predisposicions genètiques (Nutrició mediterrània, 41/2017)

La revista científica Nutrients prepara un número especial sobre l’avaluació de la dieta mediterrània en la salut pública, contemplant aspectes com el sistemes de puntuació d’adhesió a l’alimentació mediterrània, els efectes sobre la malaltia crònica i les estratègies d’intervenció. Un dels articles d’aquest número va dedicat l’estudi Food4Me, una anàlisi integrada de les oportunitats i reptes de la “nutrició personalitzada”, finançat pel Setè Programa Marc de la Unió Europea. Aquest article utilitza els resultats de Food4Me per explorar les associacions i interaccions potencials entre l’adhesió a la “dieta mediterrània” i la genètica. Els resultats indiquen que una major adhesió a la dieta mediterrània produeix efectes beneficiosos en l’estat metabòlic de les persones, bo i que alguns resultats poden veure’s modulats per la diversitat genètica entre individus.

L’estudi Food4Me

Des del començament del segle XXI, hom ha assenyalat que el coneixement complet de la seqüència del genoma humà obria la porta a una medicina individualitzada, en la qual també entrava una dietètica o nutrició personalitzades. Aquesta idea s’ha vist enfortida alhora per la millora de les tècniques de seqüenciació genètica, que faciliten l’obtenció de dades genòmiques individuals, així com pel desenvolupament de la “nutrigenòmica”, és a dir l’estudi de la interacció entre l’alimentació i l’expressió genètica.

El fet, però, és que aquesta esperança no s’ha traduït en serveis de nutrició personalitzades que ofereixin uns resultats fiables. El projecte Food4Me, des de fa gairebé una dècada, es dedica a entendre les dificultats de la nutrició personalitzada.

L’assaig central del Projecte Food4Me consistí en una intervenció nutricional a través d’internet. Un total de 5562 participants es registraren a la pàgina web de Food4Me, dels quals 2764 van completar el procés d’screening. D’aquests, 1607 foren inclosos en la randomització d’intervencions, que completaren un total de 1270. D’aquests, es recolliren dades completes de caràcter alimentari, antropomètric i bioquímic de 1263 participants abans de començar la intervenció i sis mesos després. D’aquests participants s’obtingueren dades genètiques per a característiques associades a risc metabòlic.

Ara s’ha procedit a una anàlisi secundària d’aquelles dades, del disseny de la qual s’han encarregat investigadors d’aquell estudi: Yannis Manios, del Departament de Nutrició i Dietètica de la Universitat Harokopio d’Atenes; Christian A. Drevon, del Departament de Nutrició de la Universitat d’Oslo; Eileen R. Gibney, de l’Institut d’Alimentació i Salut del University College de Dublín (UCD); Lorrain Brennan, de l’UCD; Julie A. Lovegrove, de la Unitat Hugh Sinclair de Nutrició Humana de la Universitat de Reading; J. Alfredo Martínez, del Departament de Nutrició de la Universitat de Navarra; Wim H. M. Saris, del Departament de Biologia Humana de la Universitat de Maastricht; Hannelore Daniel, del Centre de Recerca ZIEL de Nutrició i Ciències Alimentàries, de la Universitat Tècnica de Munic; Miroslaw Jarosz, del Departament de Nutrició i Dietètica de l’Institut d’Alimentació i Nutrició de Varsòvia; Jildau Bouwman, de TNO, de Zeist; Keith Grimaldi, de Vitas Analytical Services, d’Oslo; Laurence D. Parnell, del Servei de Recerca Agrícola de la USDA; Ben Van Ommen, de TNO; Mike Gibney, de l’UCD; i John C. Mathers, del Centre de Recerca de Nutrició Humana de la Universitat de Newcastle. Mathers, de fet, dirigí l’estudi de prova de principi de Food4Me. En el desenvolupament dels procediments operatius estandarditzat d’aquest estudi contribuïren: Carlos Celis-Morales, de la Universitat de Newcastle; Clare B. O’Donovan, de l’UCD; Cyril F. M. Marsaux, de la Universitat de Maastricht; Anna L. Macready, de la Universitat de Reading; Rosalind Fallaize, de Reading; Santiago Navas-Carretero, de la Universitat de Navarra; Rodrigo San-Cristobal, de Navarra; George Moschonis, de la Universitat Harokopio; Thomas E. Gundersen, de Vitas; Eileen R. Gibney; Lorraine Brennan; i John C. Mathers. La intervenció anà a càrrec de San-Cristobal, Navas-Carretero, Celis-Morales, O’Donovan, Macready, Fallaize, Christina P. Lambrinou (de Harokopio), Moschonis, Marsaux i Mathers. San-Cristobal, Navas-Carretero, Katherine M. Livingstone (de Newcastle) i Celis-Morales feren l’anàlisi estatística. San-Cristobal, Navas-Carretero i J. Alfredo Martinez redactaren un text, que fou revisat pels altres autors, i tramès el 30 d’agost del 2017 a la revista Nutrients per al número especial sobre l’avaluació de la dieta mediterrània en la salut pública. Després d’una revisió, completada el 4 d’octubre, l’article fou acceptat el dia 9 i publicat ahir dia 11.

Alimentació, antropometria, bioquímica i genètica

Les dades alimentàries foren recollides a través d’un qüestionari de freqüència d’aliments abans d’iniciar l’estudi i sis mesos després. D’aquest qüestionari derivaren l’adhesió a la dieta mediterrània.

Les dades antropomètriques d’altura i de pes permetien calcular l’índex de massa corporal abans d’iniciar l’estudi i sis mesos després. També es prenia la circumferència de cintura.

Abans d’iniciar l’estudi i sis mesos després es recolliren mostres de sang, punxant dits i fent una taca en les targes DBS (de taca de sang seca), que eren després analitzades per Vitas i per DSM per a la determinació de glucosa, colesterol total, carotenoids i marcadors d’àcids grasos.

Abans d’iniciar l’estudi es recollia també un hisop bucal per extreure l’ADN de cèl·lules de mucosa. LGC Genomics va aquesta extracció i els genotipatges corresponents. Per a cada individu s’ha calculat una puntuació de risc genètic a través de l’addició d’al·lels de risc en diferents polimorfismes mononucleotídics.

Risc genètic i adhesió a la dieta mediterrània

San-Cristobal et al. observen que una puntuació en risc genètic superior s’associa amb un índex de massa corporal superior. Alhora, una adhesió a la dieta mediterrània elevada s’associa a un índex de massa corporal inferior, així com també amb valors inferiors de circumferència de cintura i de colesterol total. L’adhesió elevada a la dieta mediterrània també s’associava amb una major activitat física. Cal remarcar que els qüestionaris que indicaven una adhesió elevada a la dieta mediterrània s’associaven també a índexs bioquímics, com ara uns nivells elevats de carotenoids i d’àcids grassos poliinsaturats omega-3.

En considerar la interacció entre el risc genètic i l’adhesió a la dieta mediterrània no es troben efectes significatius ni en l’índex de massa corporal, ni en el perímetre de cintura, l’activitat física, la ingesta calòrica, els nivells de glucosa o de colesterol total, ni tampoc en els nivells de carotenoids o en l’índex d’omega 3.

La intervenció de Food4Me

La intervenció consistia en una sèrie de consells alimentaris. L’anàlisi secundària mostra com el nivell de risc genètic afecta l’efectivitat d’aquesta intervenció en davallar el colesterol total. Així, si en persones amb risc genètic baix, la intervenció conduïa a una disminució de 0,21 mmol/L, en persones amb risc genètic alt aquesta reducció era de tan sols 0,09.

L’adhesió a la dieta mediterrània també afectava l’efectivitat de la intervenció en una sèrie de paràmetres. Els efectes reductors d’índex de massa corporal, perímetre de cintura o concentració de glucosa eren més pronunciats en persones amb una alta adhesió a la dieta mediterrània que no en persones amb baixa adhesió.

Canvis registrats en l’índex de massa corporal (BMI), perímetre de cintura, glucèmia, colesterolèmia, carotenoidèmia i índex d’omega-3, segons els nivells d’adhesió a la dieta mediterrània (MDS) i el risc genètic (GRS). En general, l’adhesió a la dieta mediterrània pot arribar a compensar un risc genètic elevat en la majoria d’aquests paràmetres

L’adhesió elevada a la dieta mediterrània pot compensar un risc genètic elevat

L’estudi mostra com un risc genètic elevat s’associa amb un pes corporal també més elevat. La promoció d’una adhesió superior a la dieta mediterrània aconsegueix en aquests casos també una reducció en el pes corporal i en els nivells de glucèmia. Certament, un risc genètic més elevat fa més difícil la reducció a través de canvis en l’alimentació de paràmetres com el novell de colesterol total.

San-Cristobal et al. consideren necessari estudis addicionals basats en intervencions nutricionals més focalitzades, centrades en nutrients específics. També confien que l’ampliació del coneixement genètic (“l’anotació del genoma”) farà augmentar la llista de variants genètiques associades al risc metabòlic o a l’efectivitat de l’alimentació mediterrània. El coneixement de les interaccions entre variants genètiques i nutrients específics és cabdal per elaborar consells nutrigenètics factibles i precisos, és a dir per assolir un consell nutricional personalitzat.

Lligams:

Mediterranean Diet Adherence and Genetic Background Roles within a Web-Based Nutritional Intervention: The Food4Me Study. Rodrigo San-Cristobal, Santiago Navas-Carretero, Katherine M. Livingstone, Carlos Celis-Morales, Anna L. Macready, Rosalind Fallaize, Clare B. O’Donovan, Christina P. Lambrinou, George Moschonis, Cyril F. M. Marsaux, Yannis Manios, Miroslaw Jarosz, Hannelore Daniel, Eileen R. Gibney, Lorraine Brennan, Christian A. Drevon, Thomas E. Gundersen, Mike Gibney, Wim H. M. Saris, Julie A. Lovegrove, Keith Grimaldi, Laurence D. Parnell, Jildau Bouwman, Ben Van Ommen, John C. Mathers, J. Alfredo Martinez. Nutrients 9, 1107 (2017).

The Food4Me Study.

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: