“No todo el monte es orégano”, diu el refrany castellà, referint-se a l’orenga (Origanum vulgare L. 1753), potser fent joc amb l’origen del mot, format per les arrels gregues ὄρος i γάνοσ, que evoca la idea que és l’ornament de la muntanya. No tot en la vida és tan profitós com l’orenga, doncs, preuada com a condiment. Es cull a la muntanya la planta florida, de juny a setembre, i se la deixa assecar a l’ombra en un lloc ventilat, conservant-ho després polvoritzada. És emprada per aromatitzar carns, peixos, verdures, bolets, salses, formatges, etc. Però a banda del seu important paper en la cuina mediterrània, com diu la dita, “l’orenga, tot mal trenca”. Com a remei casolà se la fa servir contra moltes afeccions, com ara trastorns respiratoris, dolors menstruals, infladures, etc. Se la té per antàlgica, diaforètica, diürètica, carminativa, expectorant, estomacal, estimulant nerviosa, antireumàtica, sedativa, antiinflamatòria. Alguns afegeixen a aquesta llista propietats antitumorals. Un grup d’investigadors padovans, en aquest sentit, han investigat per primera vegada l’acció d’un extracte cru d’orenga de muntanya sobre dues línies cel·lulars tumorals adrenocorticals, SW13 i H295R. Els investigadors troben com l’extracte produeix una davallada en la viabilitat, supervivència i cicle cel·lulars, induint a més mort cel·lular necròtica. Els resultats d’aquesta recerca, que aprofundeixen en els mecanismes implicats, apareixeran publicats en forma d’article a la revista Natural Product Research.
Beatrice Rubin et al. han treballat a partir d’orenga silvestre de muntanya, de la qual han fet un extracte cru, que han caracteritzat amb cromatografia gasos acoblada a espectroscòpia de masses (GC/MS). La toxicitat general de l’extracte l’han assajada en un test de mortalitat d’artèmies. Els efectes antitumorals els assagen en les línies cel·lulars SW13 i H295R.
L’extracte cru d’orenga en un model cel·lular de tumor adrenocortical
Raffaele Pezzani és membre de la Unitat d’Endocrinologia del Departament de Medicina de la Universitat de Pàdova i de l’Associazione Italiana per la Ricerca Oncologica di Base (AIROB). Beatrice Rubin és membre de la mateixa Unitat d’Endocrinologia, com també ho són Jacopo Mansi, Halenya Monticelli, Loris Bertazza, Francesca Sensi, Carla Scaroni, Caterina Mian, Decio Armanini, Susi Barollo i Marco Boscaro. D’AIROB és Cristina Bertolini. Marco Redaelli, a més de membre d’AIROB, és investigador a l’Institut Venecià de Ciència Molecular i Tecnologies Experimentals (VIMSET). En la recerca també hi han participat dos altres investigadors de la Universitat de Pàdova, Maira Zorzan (del Departament de Medicina Molecular) i Maurizio Iacobone (de la Unitat de Cirurgia Endocrina Mínimament Invasiva del Departament de Cirurgia, Oncologia i Gastroenterologia).
Orenga
Rubin et al. utilitzen dues línies cel·lulars procedents de tumors adrenocorticals:
– la línia cel·lular SW13 fou establerta en el 1973 a partir d’un carcinoma d’escorça adrenal d’una pacient de la Scott and White Clinic a Temple (Texas).
– la línia cel·lular H295R fou establerta en el 1980 a partir d’un carcinoma d’escorça adrenal d’una pacient de 48 anys.
Caracterització de l’extracte
Rubin et al. han caracteritzat per cromatografia de gasos l’extracte cru d’orenga. Hi troben fenols com el timol i el carvacrol. Ja amb menor quantitat, hi ha lineol, gamma-terpinè, delta-terpinol, p-cimè, etc.
La toxicitat general de l’extracte l’estableixen amb un assaig de letalitat en Artemia salina.
”Artemia salina” és un crustaci de llacs salins, en els quals pot arribar a resistir salinitats del 50%.
L’efecte antiproliferatiu de l’extracte d’orenga
Rubin et al. comproven en cultius cel·lulars de SW13 i H295R que l’extracte d’orenga disminueix la viabilitat cel·lular i la supervivència. Indueixen una modificació del cicle cel·lular i promouen la mort necròtica.
La base molecular de l’acció de l’orenga sobre les línies cel·lulars tumorals
Rubin et al. atribueixen aquesta acció a un bloqueig de vies de senyalització cel·lular implicades en la proliferació:
– la via de senyalització MAPK.
– la via de senyalització PI3 K/Akt.
La via de senyalització cel·lular MAPK/ERK connecta factors de creixement extracel·lulars amb els programes de transcripció implicats en la proliferació cel·lular
Rubin et al. consideren que aquests resultats constitueixen el fonament per a una recerca ulterior en models experimentals més complexos.
Lligams:
– Crude extract of Origanum vulgare L. induced cell death and suppressed MAPK and PI3/Akt signaling pathways in SW13 and H295R cell lines”. Beatrice Rubin, Jacopo Mansi, Halenya Monticelli, Loris Bertazza, Marco Redaelli, Francesca Sensi, Maira Zorzan, Carla Scaroni, Caterina Mian, Maurizio Iacobone, Decio Armanini, Cristina Bertolini, Susi Barollo, Marco Boscaro, Raffaele Pezzani. Nat. Prod. Res doi.org/10.1080/14786419.2018.1425846 (2018)
Des de la Mediterrània 