L’amiloïdosi és l’acumulació tissular de proteïnes de secreció que, com a conseqüència d’una alteració de l’estructura secundària, esdevenen un agregat insoluble fibril·lar. Segons la proteïna amiloide implicada, hom parla de diferents tipus d’amiloïdosis. Així l’amiloïdosi AA consisteix en l’acumulació de dipòsits de la proteïna amiloide A sèrica (SAA). Aquesta proteïna de síntesi hepàtica fa part de les proteïnes plasmàtiques de fase aguda, és a dir les proteïnes que assoleixen un pic de concentració sanguínia en situacions inflamatòries. En la febre mediterrània familiar (FMF), una malaltia genètica autoimmune, les crisis inflamatòries condueixen a amiloïdosi AA en diversos òrgans i poden conduir a una fallida renal. Altres malalties reumàtiques que cursen amb inflamació crònica poden conduir també a l’amiloïdosi AA. Hi ha, però, casos d’amiloïdosi AA que no responen a aquestes dues etiologies. Norbert Blank, del Centre d’Amiloïdosis del Departament de Medicina de la Universitat de Heidelberg, ha encapçalat un estudi sobre els factors subjacents a l’amiloïdosi AA. Els resultats, que seran publicats per la revista Amyloid, identifiquen entre aquests factors de susceptibilitat a l’amiloïdosi AA idiopàtica l’obesitat, l’edat i el polimorfisme SAA1.
Micrografia d’una preparació histològica de teixit adipós blanc. A banda de la funció d’emmagatzematge d’energia metabòlica en forma de triglicèrids, el teixit adipós també té funcions endocrines, com ara la producció de leptina
L’amiloïdosi AA idiopàtica
Norbert Blank, doctor en medicina per la Universität Erlangen, és professor de medicina interna i reumatologia a la Universitat de Heidelberg. Adscrit al Centre d’Amiloïdosi i a la Divisió d’Hematologia, Oncologia i Reumatologia, dins del Departament de Medicina V, fa recerca sobre el diagnòstic i la teràpia de malalties autoinflamatòries i sobre la prevenció i teràpia de l’amiloïdosi AA. Del Centre d’Amiloïdosi també són Ute Hegenbart, Sascha Dietrich, Carsten Müller-Tidow (director del Departament), Hanns-Martin Lorenz i Stefan O. Schönland. Maik Brune treballa a la Unitat d’Endocrinologia i Laboratori Clínic de la Departament de Medicina I de la Universitat de Heidelberg, mentre que Jörg Beimler ho fa a la Divisió de Nefrologia del mateix Departament. Christoph Röcken és el Director de l’Institut de Patologia de la Universitat de Kiel.
Aquesta recerca fou finançada, en part, a través de Schönland i Hegebart (n.01GM1107 del Ministeri Federal d’Educació i Recerca) i de Lorenz (n.Lo437/9-1 de la Fundació Alemanya de Recerca).
En la majoria de casos, l’amiloïdosi AA es presenta associada bé a la febre mediterrània familiar (FMF) o a malalties reumàtiques de llarga durada. Els processos inflamatoris associats a aquestes malalties cròniques condueixen a una major producció hepàtica de la proteïna SAA1. Així, si els nivells plasmàtics basals de les proteïnes SAA són de 3 mg/L, en situacions de resposta de fase aguda poden pujar a 2000 mg/L. La proteïna SAA1 circula normalment associada a lipoproteïnes HDL, però l’alteració en el seu plegament condueix a l’acumulació en teixits (fetge, melsa, ronyó) en forma de proteïna amiloide.
Hi ha casos, no obstant, d’amiloïdosi AA idiopàtica, és a dir no explicable ni per FMF ni per altres malalties inflamatòries. Aquest subgrup de pacients sol ésser de més edat i d’un índex de massa corporal (IMC) més elevat. Per això, Blank et al. dissenyaren un estudi per investigar l’obesitat com a factor de susceptibilitat en pacients amb amiloïdosi AA idiopàtica.
Un estudi amb 242 participants
L’estudi havia de comparar dades clíniques, bioquímiques i genètiques de pacients amb amiloïdosi AA amb la de dos grups control, un amb malalties inflamatòries de llarga durada que no haguessin cursat a amiloïdosi AA, i un altre sense cap malaltia inflamatòria.
En total l’estudi recrutà 146 pacients amb amiloïdosi AA, així com 40 pacients amb malalties inflamatòries cròniques sense amiloïdosi AA i 56 controls sense cap malaltia inflamatòria.
L’1 de desembre del 2017 trametren els resultats a la revista Amyloid, especialitzada en malalties de plegament de proteïnes, que els acceptà el passat 15 de gener, i els publicà electrònicament el dia 24.
Factors clínics, bioquímics i genètics de l’amiloïdosi AA
Dels 146 pacients amb amiloïdosi AA de l’estudi, n’hi havia 111 diagnosticats bé de FMF o de malalties reumàtiques de llarga durada. L’edat mitjana d’aquests 111 pacients és de 46 anys.
Romanen, doncs, un 37 pacients amb amiloïdosi AA idiopàtica, és a dir sense cap malaltia inflamatòria subjacent. L’edat mitjana d’aquests 37 pacients és de 60 anys. Aquests pacients no tan sols són significativament de més edat que els pacients amb amiloïdosi AA secundària, sinó que també són més obesos.
La leptina és una hormona sintetitzada predominantment per adipòcits. Els nivells de leptina es correlacionen amb l’índex de massa corporal. En els 111 pacients amb amiloïdosi AA secundària, n’hi havia 20 (18%) que tenien nivells de leptina superiors a 30 μg/L. En canvi, entre els 37 pacients amb amiloïdosi AA idiopàtica, n’hi havia 15 (40%) que presentaven nivells de leptina superiors a 30 μg/L. Malgrat aquesta diferència en proporcions, tant en un cas com en l’altre es registrava una correlació entre els nivells de leptina i l’IMC.
El gen SAA1 mostra polimorfisme per a diferents variants al·lèliques, com la Gly72Asp i la Val52Ala. Com en estudis anteriors, Blank et al. troben com algunes d’aquestes variants s’associen amb l’amiloïdosi AA tant en casos secundaris com en casos idiopàtics.
La millora en el tractament de la FMF i de les malalties reumàtiques fa que Blank et al. siguin optimistes de cara a una reducció de la incidència d’amiloïdosi AA secundària a aquestes malalties. En canvi, pensen que en una població més envellida i més obesa, augmentarà la incidència d’amiloïdosi AA idiopàtica i de la consegüent disfunció renal.
Lligams:
– Obesity is a significant susceptibility factor for idiopathic AA amyloidosis. Norbert Blank, Ute Hegenbart, Sascha Dietrich, Maik Brune, Jörg Beimler, Christoph Röcken, Carsten Müller-Tidow, Hanns-Marin Lorenz, Stefan O. Schönland. Amyloid. doi: 10.1080/13506129.2018.1429391 (2018).
Des de la Mediterrània 