Una revisió sistemàtica exposa els avantatges d’adoptar una dieta mediterrània entre la gent gran (Nutrició mediterrània, 05/2018)

Ja és disponible el número de febrer de “The journal of nutrition, health & aging”, que s’ocupa de les interaccions entre la nutrició i la salut com a part del procés de maduració i envelliment. En aquest número s’inclou una revisió sistemàtica liderada per Caryl A. Nowson, de la Deakin University, de Geelong (Victoria), sobre l’impacte de factors dietaris en els índexs de malaltia crònica de la gent gran. Per gent gran, Nowson et al. entenen els majors de 65 anys i per índexs de malaltia crònica entenen accidents cardiovasculars, problemes cognitius i mentals, caigudes i fractures, pèrdua de força i massa musculars i la fragilitat. Arran d’aquesta revisió sistemàtica, Nowson et al. recomanen a la gent gran d’adoptar les característiques d’una dieta mediterrània, com el consum d’oli d’oliva o menjar més de tres àpats diaris de verdura. També consideren que una bona aportació proteica és recomanable per reduir el risc de fragilitat física i cognitiva i que, si això s’acompanya d’exercicis de resistència, pot ajudar a mantindre capacitat funcional.

Ja fa més de dos segles que les primeres oliveres foren plantades a Victòria. Les zones mediterrànies d’Austràlia garanteixen una bona diversitat hortícola que, juntament amb l’oli d’oliva, és promoguda per a una alimentació saludable

Una revisió sistemàtica

La professora Caryl Nowson ocupa la càtedra de Nutrició i Envelliment de la School of Exercise & Nutrition Science, adscrita a la Faculty of Health de la Deakin University, situada en el Geelong Waurn Ponds Campus. Membre de l’Institute of Physical Activity and Nutrition Research (I-PAN), la seva recerca se centra en l’impacte de la nutrició en la hipertensió i la salut òssia, així com en l’envelliment. També treballen a l’IPAN, C. Service i Judith Appleton. Jessica A. Grieger, d’altra banda, és investigadora del Robinson Research Institute, adscrit a la University of Adelaide.

Pel que fa a intervencions en la població general, Nowson ha insistit especialment en la reducció del consum de sal i en el manteniment d’uns nivells adequats de vitamina D. Això s’emmarca en programes de promoció de la salut focalitzats a la prevenció de l’obesitat a través d’un consum moderat de calories, d’una reducció dels greixos saturats i d’un augment del consum de fruita i verdura. Són programes destinats a la població general que, a parer de Nowson et al., són poc apropiats per als majors de 65 anys i especialment per a la gent més gran, l’anomenada quarta edat, més fràgil i dependent. La majoria dels consells nutricionals es fonamenten en estudis fets en poblacions jove o de mitjana edat, i no recullen possiblement els requeriments nutricionals de la gent gran. De totes maneres, les guies australianes sí reconeixen requeriments nutricionals específics per a la gent gran pel que fa a una major aportació de proteïna, de calci, de vitamina B6 o de vitamina D.

La població mundial més gran de 65 anys ha crescut percentualment, passant del 5,0% del 1960 al 8,5% del 2016, amb un ritme que tendeix a accelerar-se. En termes absoluts és ara de més de 650 milions de persones. Garantir que aquest augment de l’esperança de vida general s’acompanyi també d’una bona qualitat de vida exigeix conèixer els factors que previnguin o reverteixin processos discapacitants.

Nowson et al. enumeren sis indicadors funcionals sobre la salut i vida quotidiana de la gent gran:
– els accidents cardiovasculars no-fatals (malaltia coronària, atac de feridura).
– problemes cognitius.
– problemes mentals, particularment símptomes depressius.
– caigudes i fractures.
– pèrdua de força i massa muscular.
– la fragilitat, entesa com la síndrome geriàtrica acompanyada de pèrdua de pes, esgotament, feblesa muscular, lentitud de moviments i baix nivell d’activitat. Hom calcula que afecta el 40% dels majors de 80 anys.

En la població australiana, els problemes de salut de les persones entre 65 i 74 anys se centren en condicions musculoesquelètiques (amb una prevalença del 91%, comptant-hi artritis i osteoporosi), condicions neurològiques (87%) i diabetis de tipus 2 (65%). Entre els majors de 65 anys són especialment prevalents la hipertensió (38%), malaltia cardiovascular (30%), activitat limitada com a conseqüència d’un atac de feridura (23%). Els factors cognitius, anímics i mentals s’encreuen amb els factors musculars i esquelètics, per conduir a una major exposició a caigudes, que condueixen a hospitalitzacions, augment de la dependència i reducció de l’esperança i de la qualitat de vida.

Amb aquesta revisió sistemàtica, Nowson et al. volen fer una valoració del que se sap sobre la interacció de factors dietaris (aliments i nutrients) amb la capacitat funcional i la salut crònica dels majors de 65 anys, i si això sustenta o no les recomanacions que es fan a aquesta població.

Per trobar estudis potencials feren mà a bases de dades electròniques (Medline, CINAHL, Scopus, Informit), alhora que repassaren manualment les referències d’articles de revisió. Seguien sis mesures de salut funcional: “non-fatal CV events”, “cognition”, “mental health”, “falls and fractures”, “physical health (muscle mass and strength)” i “frailty”. Com a termes nutricionals utilitzaren la cadena “food OR nutrition OR diet”. Només inclogueren estudis disponibles en text complet, redactats en llengua anglesa i publicats per revistes acadèmiques. Tan sols examinaven el contingut publicat. En cas de trobar més revisions, hi cercaven altres articles rellevants. La mateixa Nowson afegí a la pila articles trobats per ella mateixa.

La tasca de fer la cerca anà a càrrec de Grieger, com a revisora primària, que la realitzà el desembre del 2014. En la cerca electrònica limità la data als articles publicats després de gener del 1994. El gener del 2017 féu una actualització d’aquesta cerca.

De cada estudi captat s’anotava el rerefons demogràfic, el disseny, l’anàlisi i la interpretació. Així es feia una primera tria d’articles que complien els criteris de selecció i els qui potser els complien. C. Service procedia a fer un mostreig aleatori del 10% dels articles seleccionats i del 10% d’articles descartats. En la majoria de casos, Grieger i Service coincidien, i en els pocs que no ho feien, provaven d’arribar a un consens, amb l’ajut de Nowson.

La solidesa de les afirmacions contingudes en aquests articles era estimada amb el sistema GRADE (Grades of Recommendation, Assessment, Development and Evaluation), puntuant-les amb una A (excel·lent), B (bona), C (satisfactòria) i D (pobra), segons el nivell d’evidència, la consistència dels resultats, l’impacte clínic potencial, la generabilitat dels estudis i l’aplicabilitat en el sistema sanitari australià.

Com a criteris d’inclusió aplicaren: a) una edat dels participants igual o superior a 65 anys; b) que fossin assaigs amb control randomitzat, cohort prospectiva o estudi transversal sobre intervencions d’aliments o begudes respecte d’un control, associacions entre aliments i nutrients i una variable de salut o anàlisis de patrons dietaris. S’exclogueren els estudis de cas/control o els basats en suplements nutricionals.

Grieger i Appleton, de manera independent, aplicaren l’escala de Newcastle-Ottawa (NOS) per avaluar la qualitat metodològics dels estudis prospectius i transversals seleccionats.

La qualitat dels estudis inclosos

D’acord amb l’escala NOS la majoria d’estudis longitudinals i transversals eren de qualitat mitjana. Molts empraven qüestionaris omplerts pels participants per comptes de fer una avaluació per psicòlegs o neuropsicòlegs qualificats o de fer una comprovació amb l’historial mèdic. També n’hi havia estudis que no havien fet ajustaments per factors com l’edat, el gènere, l’índex de massa corporal o el consum energètic.

La dieta mediterrània

Nowson et al. han trobat un total de 25 estudis sobre l’associació entre la dieta mediterrània i la salut funcional de la gent gran. Com a dieta mediterrània aquests estudis entenen un consum superior d’oli d’oliva, fruita i verdura fresques, llegums riques en proteïna, peix, grans integrals, i consum moderat de vi i carn vermella. Fan especial esment a l’estudi PREDIMED (Estruch et al., 2013) que, durant 4,8 anys, seguí a un total de 7447 participants, i al que atorguen una puntuació GRADE de B i li reconeixen un baix risc de biaix. Aquests i altres estudis indiquen que hi ha bona evidència que una dieta de característiques mediterrànies redueixen el risc d’accidents vasculars no-fatals en gent gran.

Pel que fa a la cognició i dieta mediterrània, Nowson et al. han recollit 18 estudis, dels quals 13 troben associacions positives i 5 no en troben cap associació. Comptat i debatut, consideren que hi ha bona evidència per associar una dieta amb característiques mediterrània amb una reducció del declivi cognitiu.

Hi ha tres estudis sobre la relació entre la dieta mediterrània i la fragilitat, que fan que Nowson et al. concloguin que hi ha una evidència satisfactòria que una dieta de característiques mediterrànies s’associa a una disminució de la probabilitat de patir fragilitat.

El consum de verdures

Nowson et al. han seleccionat set estudis sobre l’associació entre el consum de verdures i la cognició un gent gran. Malgrat que tots els estudis donaven resultats positius, consideren que l’evidència global d’associació és pobra.

El consum proteic

Nowson et al. identifiquen set estudis sobre el consum de proteïna i la funció cognitiva en la gent gran. Consideren que hi ha una evidència satisfactòria que un consum modestament superior de proteïna, per damunt del consum recomanat per a la població general, es pot associar amb una millor funció cognitiva en la gent gran.

Quatre estudis entre els seleccions avaluen l’associació entre consum de proteïna i fragilitat geriàtrica. De nou, Nowson et al. consideren que hi ha una evidència satisfactòria que un consum superior de proteïna pot ajudar a reduir el risc de fragilitat.

Pel que fa a la relació entre la força i la massa muscular i el consum de proteïna, Nowson et al. conclouen que hi ha una evidència satisfactòria que indica que un consum proteic superior al recomanat en la gent gran, combinat amb exercici de resistència, estimula la salut física.

Recomanacions generals

Nowson et al. consideren que hi ha prou evidència sobre algunes recomanacions dietàries a la gent gran. Entre els aspectes recomanats hi ha l’adopció o manteniment d’un patró alimentari mediterrani, amb l’ús d’oli d’oliva i de fruits secs, la inclusió quotidiana de verdures en els àpats i un augment modest en el consum de proteïna, en combinació amb un patró d’exercici de resistència.

Lligams:

The Impact of Dietary Factors on Indices of Chronic Disease in Older People: A Systematic Review. Caryl A. Nowson, C. Service, J. Appleton, J. A. Grieger. J. Nutr. Health Aging 22: 282-296 (2018).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: