Van ser hores, dies
De curosa feina. Perfectament
Encastades totes les peces, acabat
De Pintar, lluïa el vaixell.
Fil de cosir i un velam
De retalls manllevats, i aquells
Escuradents miraculosament
Enllaçats, tot encimbellant, ben alta,
Una inequívoca bandera pirata.
Instants, potser minuts, resistí
L’ardit vaixell de paper
Les gèlides aigües del safareig.
Però fins els més escèptics
I envejosos d’entre els companys
Coincidiren a valorar, unànimement,
Com a prou digne el naufragi.Ara el temps refà, any rere any,
Encara més bell l’intent.Josep Civit
Aquests dies he estat llegint Pretèrit imperfet (2004) de Josep Civit, un llibre de poemes que us recomano, si encara no l’heu llegit, i que ens porta a fer un interessant, personal i poètic viatge pel món dels records. El poema que encapçala aquesta entrada porta per títol Primers naufragis i és un dels que hi podreu trobar.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 