Mesures per reduir l’impacte del palangre en aus marines (Conservacionisme mediterrani, 19/2018)

La pesca amb palangre té un impacte sobre les poblacions d’aus marines. La mortalitat provocada pel palangre entre les baldrigues endèmiques de la Mediterrània (Calonectris diomedea, Puffinus mauretanicus, Puffinus yelkouan) és prou elevada. La dinàmica de la primera d’aquestes espècies en la Mar Catalana, la vam veure el mes d’agost amb motiu d’un estudi de l’Oxford Navigation Group sobre el rol del sentit de l’olfacte en la seva orientació. El cas és que, malgrat la rellevància d’aquest impacte ambiental, no existeixen requeriments legals específics de mitigació per a la flota de palangre. Entre el 2013 i el 2014, Verónica Cortés i Jacob González-Solís (un dels coautors d’aquell estudi) analitzaren l’eficiència i l’aplicabilitat de quatre mesures de mitigació en embarcacions de pesca artesanal amb palangre de superfície dedicades a la captura de lluç europeu (Merluccius merluccius) de Vilanova del Garraf i de Llançà. Aquestes quatre mesures eren la disposició nocturna, la línia tori, les línies pesades i els esquers artificials. Cortés i González-Solís van veure que la disposició nocturna redueix el risc de captures d’aus sense afectar les captures de peix; la línia tori i la línia pesada no eren pas tan efectives; i els esquers artificials reduïen les captures d’aus però també les captures de peix d’interès comercial. En un article a PLoS One, Cortés i González-Solís s’inclinen doncs per la disposició nocturna, però són conscients que calen estudis en palangres dedicats a altres espècies comercials per tal d’arribar a conclusions més sòlides.

Palangre al port de Llançà

La pesca de palangre: l’amenaça més seriosa per a les aus marines

Verónica Cortés és investigadora de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i alhora membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia d’aquest centre. Jacob González-Solís comparteix filiació. Tots dos conceberen aquest estudi motivats per l’impacte del palangre en les aus marines, particularment en les baldrigues. L’estudi fou finançat per la Generalitat de Catalunya i pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a través del projecte de González-Solís en el marc de l’Acord de Conservació d’Albatros i Petrells (ACAP). La part experimental es dugué a terme en les campanyes del 2013 i 2014. Cortés dissenyà la metodologia i dugué a terme l’anàlisi formal. Redactà una proposta d’article, que fou revisada per González Solís. Aquesta proposta fou rebuda per PLoS One el 27 de setembre del 2017. L’edició fou encomanada a George Tserpes, del Centre Hel·lènic de Recerca Marina. La versió definitiva fou acceptada el 18 d’abril i publicada el 9 de maig.

Segons dades del 2011, el palangre provocava la mort de 160.000 aus marines cada any, bàsicament per quedar enganxades en els hams i acabar ofegades. Les aus marines més afectades sobre les aus procel·lariformes, com els albatros, els petrells i les baldrigues. Per a algunes poblacions, el palangre, juntament amb altres pertorbacions antropogèniques, constitueix una amenaça seriosa per a la viabilitat de les poblacions.

L’ACAP, que entrà en vigor en el 2004, promou l’adopció de mètodes de mitigació. Alguns d’aquests mètodes s’adrecen a dificultar l’accés de les aus als esquers dels palangres (línies tori, repel·lents acústics o olfactius, etc.). Alguns mètodes dificulten aquest accés augmentant la taxa d’enfonsament dels palangres (línies pesades, sistema xilè, descongelació dels esquers, etc.). D’altres el que fan és operar en els períodes o àrees on hi ha menys presència d’aus marines, per exemple durant la nit. Finalment, altres mètodes proven de fer els esquers menys atractius o menys visibles per a les aus (esquers artificials, esquers tenyits de blau).

Aquests mètodes de mitigació, al mateix temps, si més no de manera teòrica, poden augmentar també l’eficiència pesquera, ja que redueixen la pèrdua d’esquers provocada per aus marines.

L’impacte del palangre en les poblacions de baldrigues de la Mediterrània Occidental

Les captures accidentals per palangre constitueixen una de les principals causes del declivi de les poblacions de baldrigues a la Mediterrània Occidental, en escurçar l’esperança de vida dels adults. La baldriga cendrosa mediterrània (Calonectris diomedea) és l’espècie més capturades en els palangres de la Mediterrània. La baldriga balear (Puffinus mauretanicus) i la baldriga mediterrània (Puffinus yekouan) també són capturades amb escreix.

La baldriga balear o virot petit cria exclusivament als penya-segats de Formentera i del sud d’Eivissa

De la flota de palangre sembla que la principal causant d’aquestes captures accidentals són els pesquers artesanals de palangre demersal. Com que els hams i els esquers de la flota demersal són més petits que els de la flota pelàgica el risc de captura accidental d’au marina és més elevat. En ocasions, en una sola sessió, es poden captura desenes i centenars de baldrigues. Les baldrigues balears i les baldrigues mediterrànies hi són encara més exposades que les baldrigues cendroses, ja que les primeres són de comportaments més gregaris i tenen més capacitat d’immersió. De fet, si les gavines són capturades amb tanta freqüència és perquè elles no tendeixen a realitzar immersions igual de fondes.

El major nombre de captures d’aus marines en la flota de palangre demersal de la Mediterrània Occidental es produeix durant el període de cria, i particularment quan es llença el palangre al punt de l’albada.

Quatre mètodes de mitigació

Cortés & González-Solís provaren quatre mètodes de mitigació:
– col·locar el palangre de nit.
– utilitzar línia tori (amb cintes de plàstic vermell que espanten les aus).
– utilitzar línies pesades (que fan que el palangre s’enfonsi més ràpidament).
– utilitzar esquers artificials.

Els assajos de mitigació es van fer en dues embarcacions comercials, la Cona C.B. (d’11,1 m d’eslora, de Vilanova i la Geltrú) i Mar endins (de 14,5 m d’eslora, de Llançà). Tota l’activitat la realitzaren els mateixos pescadors, amb l’aprovació del capità i amb Cortés com a tripulant ocasional.

Els experiments amb la Cona C.B. es van fer entre el maig i el juliol del 2013 i durant el 2014. Se seleccionaren especialment el períodes de més risc de captura accidental d’aus marines (el període d’incubació de la baldriga cendrosa mediterrània, el període de cria de les baldrigues pufins). Alguns dels assaigs es van fer durant un període de moratòria d’arrossegament.

El port de Vilanova

L’experiment amb la Mar endins amb línia tori es va fer el maig del 2014. La Mar endins, des de Llançà, opera en la zona del Golf de Lleó.

Dibuix de Toni Malet sobre la configuració de “piedra-bola” (a dalt) dels palangres emprats per la Cona C.B i la Mar endins. Aquesta configuració alterna una sèrie de flotadors i peses per mantindré hams a diferents alçades del fons, i contrasta amb la configuració no-flotada (a sota). Els hams emprats fan 3,17 cm de llarg

En els ganxos del palangre s’hi col·locaven com a esquers sardines (Sardina pilchardus) o seitons (Engraulis encrasicolus). La finalitat era pescar el lluç europeu (Merluccius merluccius) i de manera més secundària moixina (Galeus melastomus), congre (Conger congre), serrà imperial (Helicolenus dactylopterus) i tauró gat (Scyliorhinus canicula).

En cada experiment es feien servir en paral·lel dos palangres, amb una línia control i una línia experimental (amb el mètode de mitigació que correspongués). En el cas de l’experiment de palangre nocturn, la línia experimental es col·loca abans de l’albada nàutica (quan el sol queda a 12º per sota de l’horitzó i encara li queda un hora abans que no surti per l’horitzó), mentre que la línia control es posava entre 1-3 hores després de la línia experimental. La col·locació dels palangres s’enllestia en uns 30 minuts, i en el cas de la Cona C. B. se’ls deixava unes quinze hores fins la nit de l’endemà; en el cas de la Mar Endins els palangres es mantenien 2-3 hores en l’aigua.

Els esquers artificials estudiats eren de la casa Arom Bait i consisteixen en peces triangulars de color marró elaborades amb productes derivats del peix.

En la maniobra de col·locació dels palangres, Cortés comptava el nombre i espècie de les aus marines que seguien el vaixell, així com els atacs realitzats als esquers per cada espècie cada 10 minuts. Per fer-ho possible durant la nit, comptà a més de la il·luminació del propi vaixell, amb una llanterna halògena de 12 volts. En recollir el palangre es feia un comptatge dels peixos capturats (espècie, mida, acceptabilitat/descartament) i de les aus capturades.

Per valorar la massa de les captures de lluç, Cortés & González-Solís mesuraren 470 lluços per aconseguir la relació entre mida i massa corporal (Massa corporal = 0,012 · Longitud total2,899).

Per determinar la taxa d’enfonsament del palangre es mesurava el temps que trigaven en arribar a una fondària de 10 metres. Per poder fer-ho lligaven registradors TDR a diferents punts les línies, oferint dades de fondària cada segon. Aquests experiments es feren a la Cona C.B. i a la Mar Endins, però també al Vigilante (de 6,81 m d’eslora; de Mallorca), que es dedica a la pesca del pagell (Pagellus erythrinus), del déntol (Dentex dentex) i de l’orada (Sparus aurata).

Dibuix de Toni Malet de la línia tori emprada en alguns dels experiments. La finalitat del dispositiu és espantar les aus a través del viu color vermell de les cordes que en pengen.

Per a l’anàlisi estatística, Cortés & González-Solís empraren models mixtos lineals generalitzats.

Els efectes de la mitigació en els atacs als esquers

De les quatre estratègies de mitigació, tan sols el palangre nocturn reduïa el nombre d’atacs als esquers per part d’aus marines. La línia en aquests experiments es col·locava en la darrera hora de la nit. En aquella hora els vaixells sols eren seguits per les aus marines que tenen hàbits nocturns, com és el cas de la baldriga cendrosa o de la gavina corsa (Larus audouinii); val a dir que tan sols en un cas, una nit de lluna nova, una baldriga cendrosa va arribar a atacar un esquer en aquestes condicions.

Les línies tori no reduïen, doncs, el nombre d’atacs, per bé que sí augmentava la distància a la qual es feien aquests atacs.

En el curs dels experiments es capturaren tres baldrigues mediterrànies (una en una línia control, i dos en una línia tori) i una baldriga cendrosa (en una línia tori). D’aquestes quatre captures, tres tingueren lloc en el mateix dia; els dos dies que es registraren les captures la mar era calma.

Els efectes de la mitigació en les captures comercials

Les captures comercials eren les mateixes en horari nocturn en horari normal, i també en línies amb peses de plom que en les línies controls. Ara bé, les línies pesades tendien a capturar més moixines. Les línies nocturnes tendien a capturar més congres.

Les línies amb esquers artificials tendien a capturar menys lluços (tant en nombre com en pes), fins a quedar a un 25% del nivell de les línies amb esquers naturals.

La taxa de descartament era semblant per a les mitigacions estudiades. Ara bé, en les línies nocturnes hi havia un menor nombre de descartaments per captures de peixos indesitjats (Dasyatis pastinaca, Mola mola, Xiphias gladius, Prionace glauca, Thunus thynnus). També les línies pesades tenien un índex gairebé nul de captures indesitjades de peixos.

Els mètodes de mitigació i la taxa d’enfonsament

Quan bufava molt de vent (més de 17 nusos) o vent creuat, la línia tori tendia a desplaçar-se, i el capità desaconsellava de fer-la servir ja que podia embolicar-se amb el palangre.

Els palangres amb pesos de plom també eren més difícils de desplegar per als pescadors.

La taxa d’enfonsament els palangres és més elevada quan s’utilitzen flotadors col·locats a certs intervals; els hams col·locats lluny dels flotadors arriben abans a creuar la línia dels 10 metres de fondària.

Els palangres amb pesos de plom s’enfonsen més ràpidament i queden abans fora de l’abast de les aus marines (en assolir fondàries de més de 30 metres).

La mitigació més efectiva és el palangre nocturn

Dels quatre mètodes assajats per Cortés & González-Solís, l’únic mètode que redueix la freqüència d’atacs als esquers per aus marines sense afectar el nivell de captures de lluç és el palangre nocturn. Estudis semblants assenyalen el mateix en altres oceans. Val a dir, però, que la baldriga cendrosa també s’alimenta de nit, especialment en les nits de lluna plena. En un dels experiments realitzats, en una nit sense lluna, una baldriga cendrosa fou capturada.

El palangre nocturn també redueix la captura de peixos indesitjats, encara que Cortés & González-Solís consideren que això pot variar segons quines siguin les espècies d’interès de les embarcacions.

Els experiments amb línies tori no assenyalen un efecte en la reducció de captures accidentals. En presència de les línies toris, els atacs a esquers es produïen en la zona del palangre més allunyada, i els feien baldrigues, aprofitant les seves capacitats d’immersió (les baldrigues pufins poden arriba fins a 28 metres de fondària). Sembla que l’efectivitat de les línies tori disminueix especialment en dies amb calma, quan les cintes que haurien d’espantar les aus no es mouen per l’absència de vent. Ara bé, si bufa gaire vent, llavors col·locar la línia tori pot ser complicat.

Les línies pesades, en aquests experiments, mostren com a principal avantatge una reducció en les captures accidentals de peixos no-comercials o de peixos protegits.

Els esquers artificials tenen com a principal desavantatge atreure una menor quantitat de l’espècie diana, en aquest cas el lluç (amb una reducció del 77% de les captures). El repte en aquesta línia de treball és desenvolupar esquers artificials que emetin senyals químiques més properes als dels esquers naturals.

Una mesura de mitigació efectiva ha de minimitzar les captures d’aus marines però sense comprometre la seguretat ni les captures. La disposició nocturna dels palangres sembla la mesura de mitigació més efectiva per a les embarcacions que treballen en la zona demersal.

Lligams:

Seabird bycatch mitigation trials in artisanal demersal longliners of the Western Mediterranean. Verónica Cortés, Jacob González-Solís. PLoS One 13:e0196731 (2018).

La UB estudia en Vilanova cómo reducir las capturas accidentales de aves marinas. La Vanguardia (28 de maig del 2013).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS
RSS
%d bloggers like this: