Seduint per la República

Els discursos, els rètols, les consignes de les campanyes polítiques, necessitem triar-les curosament si volem seduir. Les paraules impacten emocionalment i provoquen el posicionament del receptor. La psicologia i la neurociència han demostrat abastament que decidim emocionalment. La lingüista M. Orena ens ho explica:

SEDUIR PER LA REPÚBLICA
Comunicar és seduir, sobretot si la intenció és convèncer. Per això els polítics i els personatges rellevants tenen assessors d’imatge que s’encarreguen de modelar tant el seu aspecte com les seves paraules. Les consignes de les campanyes polítiques, els noms dels partits i els noms de les propostes de llei estan curosament triats, perquè les paraules tenen impacte emocional en el posicionament del receptor. La psicologia i la neurociència estan demostrant que prenem les decisions emocionalment, per molt que reflexionem i ens creiem que som racionals.

Amb les xarxes socials, es multipliquen exponencialment els emissors. Han resultat molt útils per coordinar arreu del món multitud de manifestacions populars alienes al poder establert. Tot i que habitualment no tenen l’impacte dels mitjans de comunicació tradicionals, poden esdevenir virals, és a dir, que es transmetin d’usuari a usuari a través d’una cadena de contactes personals de confiança. I el que és més important: també creen posicionaments.

Els ciutadans, però, no tenim assessors d’imatge. Si el procés cap a la república ha de continuar depenent de la participació activa de la població, convé que sumem indecisos a la nostra causa. I per això he recollit aquestes recomanacions:

  • Triar la llengua adient al nostre públic: català, aranès, castellà, anglès, alemany… depenent de a qui vulguem arribar pot convenir una o altra;
  • Escriure amb correcció, sense faltes d’ortografia; això no vol dir que no es puguin fer servir varietats dialectals;
  • Evitar paraules negatives: no, mai, cap, ningú…
  • Brevetat: els cartells no haurien de superar les 7 paraules; la lectura de textos extensos sobre pantalles d’ordinador es sol abandonar cap a la meitat;
  • Definir els nostres marcs de comunicació: les paraules evoquen marcs situacionals. Si us dic “no penseu en un elefant”, el primer que us vindrà a la ment és, justament, el concepte que us demano d’evitar. Les metàfores són poderoses, perquè provoquen un posicionament emocional previ a la reflexió sobre el contingut del missatge, i aquest posicionament és molt difícil de canviar;
  • Triar les nostres paraules i evitar les paraules de l’oponent: “separatistes”, “secessionistes”, “colpistes” són els mots que el nacionalisme espanyol utilitza per definir els que no tenim por de provar una altra organització estatal, perquè la que hem tingut en els últims 80 anys no ens agrada. No tots ens considerem “independentistes”, però possiblement sí que tots anhelem una república. Aquest
    segurament hauria de ser l’auto-denominació d’aquells afins al procés: republicans.

Hi ha hagut encerts en la imatge dels partidaris al procés, com la manifestació pacífica, la mobilització ciutadana, la solidaritat i la insistència en la república. Aquests són els valors que hem d’evocar en les nostres comunicacions: cooperació, integració, respecte, llibertat, diversitat, treball en equip, determinació… com els castellers, fent pinya. Volem construir, volem pujar ben alt i per això cal gent, com més, millor.

Deixem que els contraris a la república apel·lin a la imatge d’autoritarisme i intolerància d’èpoques passades; el seu discurs es fonamenta en la por, en la legitimació de la repressió, en la desqualificació dels oponents i en l’escepticisme sobre el seny dels republicans. Deixem que els seus propis marcs se’ls girin en contra, i utilitzem els nostres propis marcs: seduïm per la República.

M. Orena, Lingüista

Fonts:
Breton, Philippe. “La argumentación en la comunicación”. Barcelona: UOC, 2014.
Gallardo Paúls, Beatriz. “Usos políticos del lenguaje: un discurso paradójico.” Barcelona: Anthropos, 2014.
Ibáñez Fanés, Jordi. “En la era de la posverdad.” Barcelona: Calambur, 2017.
Lakoff, George. “Don’t think of an elephant: know your values and reframe the debate.” Vermont: Chelsea Green Publishing, 2004.

Sophia Blasco

Compartir és estimar, de Jose Mondo

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: