“Free Software Foundation Booth”, d’Erik Mallinson, Flickr
El programari lliure ens ofereix les llibertats d’accés al seu codi font, estudi, modificació, còpia, distribució i execució.
No hem de pagar pel seu ús en concepte de llicències, de manera que ens estalvia els costos de gestió i adquisició de llicències i el risc d’incórrer en il·legalitats en cas d’error en la gestió de les mateixes. Les empreses que es dediquen al programari lliure no obtenen els seus ingressos de la venda de llicències del programari que distribueixen, sinó dels serveis associats que proporcionen de suport tècnic, formació, adaptació, etc.
El fet de tenir accés al seu codi font i a poder-lo estudiar i modificar facilita poder comprovar que no hi ha portes del darrere que facin perillar la seguretat de les nostres dades, les correccions d’errors, les modificacions i adaptacions, així com la seva traducció a la llengua de l’usuari.
A les empreses que l’utilitzen els dóna la llibertat de contractar els serveis de suport i adaptació a qui els ofereixi la millor relació qualitat/preu. Per contra, en el cas del programari propietari convencional, estan subjectes a un sistema de llicències i restriccions, captives de l’empresa propietària del programari en qüestió.
Un altre aspecte també molt important a considerar és el fet que si les dades s’introdueixen i es tracten amb programari propietari en formats propietaris, quan el fabricant desapareix o abandona el producte i deixa de donar-li suport, sorgeix el problema de la migració de les dades a un nou programari i a un nou format, amb l’agreujant que la informació sobre el format de partida, clau per a aquesta migració, sol estar en poder del fabricant. En canvi, si les dades s’introdueixen i es tracten amb programari lliure, les dades estan emmagatzemades en estàndards oberts i documentats, i pot accedir-s’hi fàcilment des d’altres aplicacions quan l’aplicació original amb la qual s’han generat es substitueix.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 