La celebració enguany de l’Any Manuel de Pedrolo, coincidint amb els cent anys del seu naixement, hauria de servir, entre d’altres coses, per reivindicar la figura i l’obra d’aquest escriptor català, prolífic i compromès, que va ser Manuel de Pedrolo.
Pedrolo hagué de patir la censura franquista primer, i l’ostracisme postfranquista després, per escriure en català i no amagar les seves conviccions, per ser partidari de la llibertat i independentista quan aquesta opció política era encara molt minoritària.
La seva extensa producció abastà gairebé tots els gèneres. Mecanoscrit del segon origen és la seva obra més coneguda, seguida quan a popularitat de novel·les policíaques com Joc brut, però hi ha tota una part de la seva obra força desconeguda, com es el cas de la resta de la seva novel·la, la poesia, el teatre o l’assaig.
Aquests dies he estat llegint Manuel de Pedrolo, manual de supervivència, de Sebastià Bennassar, una guia molt útil per acostar-se a l’obra pedroliana.
Oriol López