La forma de càncer de pàncrees més freqüent, l’adenocarcinoma pancreàtic, és de molt mal pronòstic, amb una taxa de supervivència després de 5 anys del diagnòstic de tan sols el 5%. La mortalitat global del càncer pancreàtic supera els 400.000 casos anuals. La incidència és més elevada en els països desenvolupats, la qual cosa se sol explicar a través dels principals factors de risc associats al càncer pancreàtic: tabaquisme, obesitat, diabetis. Una comprensió més profunda dels factors de risc pot ajudar a dissenyar estratègies de detecció precoç. Pel que fa als riscos alimentaris, els estudis epidemiològics ofereixen dades limitades i de vegades contradictòries. Maya Schulpen, de l’Escola d’Oncologia i Biologia del Desenvolupament de Maastricht, juntament amb Petra H. Peeters i Piet A. van den Brandt, ha utilitzat les dades del “Netherlands Cohort Study” (NLCS, amb 120.852 participants) i de la cohort neerlandesa de l’European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC-NL, 40.011 participants) per examinar l’associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la incidència de càncer pancreàtic. L’adhesió a la dieta mediterrània era estimada d’acord amb les puntuacions aMED i mMED, que es diferencien per la inclusió o exclusió de begudes alcohòliques. Després d’una mediana de 20 anys de seguiment, en aquestes cohorts s’havien diagnosticat 449 casos de càncer pancreàtic confirmats microscòpicament. Schulpen et al. conclouen que no hi ha una associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i el risc de càncer pancreàtic en la combinació d’aquestes dues cohorts.
El pàncrees és un òrgan doble. D’una banda, és una glàndula exocrina, en el sentit que aboca contingut al medi extern (recordeu que el tub digestiu compta fisiològicament com a medi extern), fonamentalment enzims digestius. De l’altra banda, és una glàndula endocrina, que allibera al corrent sanguini hormones rellevants en el control metabòlic com són la insulina o el glucagó. El càncer de pàncrees més freqüent, l’adenocarcinoma pancreàtic deriva de l’epiteli ductal del pàncrees exocrí. El segon tipus més freqüent és el que deriva de les cèl·lules neuroendocrines, que comuniquen el sistema nerviós amb el pàncrees endocrí
Dues cohorts: NLCS i EPIC-NL
Maya Schulpen és investigadora postdoctoral al Centre Mèdic de la Universiteit Maastricht. Pertany a l’Escola d’Oncologia i Biologia del Desenvolupament (GROW) del Departament d’Epidemiologia.
Petra H. Peeters és professora d’epidemiologia de malalties cròniques en el Julius Centrum de la Universitat d’Utrecht.
Piet A. van den Brandt és professor d’epidemiologia al Centre Mèdic de la Universitat de Maastricht. Participa no tan sols a l’Escola d’Oncologia i Biologia del Desenvolupament, sinó també a l’Escola de Salut Pública i Assistència Primària del mateix centre.
L’Estudi de Cohort dels Països Baixos (NLCS) és actualment dirigit pel mateix Piet van den Brandt. L’NLCS fou iniciat el setembre del 1986. A partir de padrons de 204 municipis neerlandesos i, previ procés aleatori estratificat per gènere, s’aconseguí que 120.852 veïns (58.279 homes i 62.573 dones) entre els 55 i els 69 anys d’edat completessin per via postal un qüestionari sobre hàbits alimentaris (amb dades sobre freqüències de 150 productes) i altres aspectes (antropometria, historial d’activitat física, historial de tabaquisme, educació, historial d’ocupacions, història reproductiva, historial de consum de drogues, historial de radiació i radioteràpia, historial quirúrgic i mèdic, i historial familiar de càncer). Un 75% dels participants respongueren a la petició de trametre-hi en la resposta postal talls d’ungles del peu. En aquell mateix moment, s’extragué aleatòriament de la cohort una subcohort de 5000 participants (2.411 homes i 2.589 dones) que ha estat seguida regularment pel que fa a l’estatus vital i a la informació sobre migracions. És remarcable després d’un seguiment de 20,3 anys, d’aquesta subcohort, tan sols es perdés el contacte d’un home. Els talls d’ungla, que originàriament s’havien demanat per fer anàlisis de seleni, després s’han utilitzat com a font d’ADN genòmic. Arran del seguiment s’ha elaborat també una col·lecció de blocs histològics de tumors patits per la cohort. En total, les dades de l’NLCS han servit a unes 230 publicacions.
La Investigació Prospectiva Europea sobre Càncer i Nutrició (EPIC) és l’estudi d’una cohort de 521.000 participants recrutats en 10 països diferents (França, Itàlia, Espanya, Regne Unit, Països Baixos, Grècia, Alemanya, Suècia, Dinamarca i Noruega) entre el 1992 i el 1999, a través d’uns 23 centres. Es recollí informació detallada de la dieta, estil de vida, mesures antropomètriques i historial mèdic. També es recolliren mostres biològiques de 387.889 participants (plasma, sèrum, leucòcits, eritròcits), que sumen un total de 9 milions d’alíquotes, custodiades al Biobanc de l’IARC-WHO. Als Països Baixos, el recrutament es dugué a terme entre 1993 i 1997, en dos centres, el de Bilthoven (que recrutà 10.260 homes i 12.394 dones de la població general) i el d’Utrecht (que recrutà 17.357 dones que participaven en el programa nacional de detecció de càncer de mama). Peeters, que havia fet la tesi doctoral entre el 1984 i el 1989 sobre l’epidemiologia de les mamografies, era la investigadora principal d’Utrecht. En el 2006, les dues cohorts neerlandeses de l’EPIC s’uniren en una de sola, amb 40.011 participants. Aquests participants són seguits pel que fa a la incidència de càncer, diabetis i malalties cardiovasculars a través de registres oncològics, estatístics i hospitalaris.
Dos índexs d’adhesió a la dieta mediterrània: aMED i mMED
Schulpen et al. utilitzen dos índexs per valorar l’adhesió a la dieta mediterrània dels participants de les dues cohorts esmentades. En la puntuació alternativa (aMED) hom inclou un consum moderat de begudes alcohòliques, mentre que en la puntuació modificada (mMED), l’alcohol és exclòs.
Models Cox multivariables per a avaluar els riscos proporcionals de càncer de pàncrees
David Cox (*1924) ha donat nom a un model de supervivència adaptat a l’estudi de riscos proporcionals. Els models de risc proporcional de Cox són l’eina estatística preferida en dissenys de cas-cohort per analitzar la relació entre exposicions i riscos.
En la cohort NLCS el seguiment medià ha estat de 20,3 anys. En la cohort EPIC-NL, de 19,2 anys. En el curs d’aquest seguiment s’han registrat en les dues cohorts 449 casos histològicament confirmats de càncer pancreàtic. És sobre aquests 449 casos que Schulpen et al. construeixen models Cox multivariables per a cadascuna de les dues cohorts. Les estimacions específiques de cadascuna de les dues cohorts són agregades després a través d’un model d’efectes aleatoris.
L’adhesió a la dieta mediterrània no s’associava de manera significativa amb el risc de patir un cas de càncer pancreàtic confirmat histològicament en cap de les dues cohorts, ni tampoc en l’anàlisi agregada. Considerar-hi el sexe o la mateixa puntuació d’adhesió no modificava aquesta manca d’associació.
Si hom fa servir la puntuació mMED per dividir els participants entre persones d’alta adhesió a la dieta mediterrània (puntuació mMED de 6-8) i persones de baixa adhesió (puntuació mMED de 0-3), i compara els riscos d’uns i d’altres de patir un càncer de pàncrees confirmat histològicament, les ratios no són significativa. Així, hom troba un rang del 95% de confiança de 0,40-1,10 (1 seria la indiferència) entre els homes i de 0,63-1,40 entre les dones.
El tabaquisme és el principal factor de risc “evitable” associat al càncer de pàncrees. Quan Schulpen et al. restringeixen la seva anàlisi a participants que mai no fumaren, la puntuació mMED sembla associar-se negativament amb el risc de càncer de pàncrees confirmat histològicament. Però, de nou, aquesta associació tampoc no és significativa.
Entre els fumadors ni tan sols sembla haver-hi aquesta associació negativa entre mMED i el risc de càncer pancreàtic confirmat histològicament.
Tampoc considerar altres factors que puguin modificar l’associació ajuda a trobar-la. Schulpen et al., però, constaten que els models basats en la puntuació mMED tenen un millor comportament que els basats en la puntuació aMED, especialment en homes, cosa que atribueixen al fet que en els primers hom exclou les begudes alcohòliques en la puntuació.
Si als 449 casos de càncer pancreàtic confirmats histològicament s’hi sumen altres casos diagnosticats clínicament, els valors de les associacions estudiades canvien, però la conclusió és la mateixa: l’adhesió a la dieta mediterrània no s’associa amb el risc de càncer pancreàtic en l’anàlisi agregades d’aquestes dues cohorts neerlandeses.
Lligams:
– Mediterranean diet adherence and risk of pancreatic cancer: A pooled analysis of two Dutch cohorts. Maya Schulpen, Petra H. Peeters, Piet A. van den Brandt. Int. J. Cancer 10.1002/ijc.31872 (2018).
Des de la Mediterrània 