L’aprofitament del pinyol de les olives per al cultiu de llavors de ‘Brassica’ (Agronomia mediterrània, 04/2019)

Acabem de dinar, i ens posem a rentar els plats. Del plat de l’amanida fem caure en el cubell de la brossa orgànica els quatre o cinc pinyols de les olives que n’han fet part. Però no hem de comptar únicament els pinyols de les olives de taula. Cal comptar també els pinyols de les olives de l’oli que hem fet servir per amanir, i també incloure el de les olives de l’oli que hem fet servir per cuinar, i encara després l’oli d’oliva que fou ingredient d’alguns dels productes que ingressà ja elaborat a la cuina. La producció mundial d’olives és d’uns 20 milions de tones anuals. En aquesta massa s’hi compten els pinyols que, essencialment, constitueixen un residu de l’activitat oleícola. No cal dir que s’hi fan esforços per l’aprofitament d’aquesta biomassa, en part estimulats per l’impacte que aquest residu suposa per al medi natural i per a la salut. El grup de recerca de Νικόλαoς Τζωρτζάκης, de la Universitat Tecnològica de Xipre, investiga sobre l’aprofitament dels pinyols com a substitut de la torba en els medis de creixement per a la producció de plàntules del gènere Brassica. L’addició de residus de pinyol fa que el medi de cultiu sigui més dens i alhora menys porós; d’altra banda augmenta la quantitat de minerals i la seva disponibilitat per a les plàntules. Ara bé, el percentatge de pinyol en aquesta barreja no hauria de depassar el 20%, ja que una major quantitat té un impacte negatiu en el creixement. Els detalls d’aquesta recerca eren publicats aquesta setmana en forma d’un article en l’especial sobre “Advances & Prospects in the field of Waste Management” de la revista “Environmental Science and Pollution Research”.

Pinyol d’oliva arbequina

El residu de pinyol d’oliva

Αντώνιος Χρυσαργύρης és investigador post-doctoral del Τμήμα Γεωπονικών Επιστημών, Βιοτεχνολογίας και Επιστήμης Τροφίμων de la Τεχνολογικό Πανεπιστήμιο Κύπρου, amb seu a Λεμεσός. D’aquest mateix Departament són Omiros Antoniou (estudiant de màster), Filio Athinodorou (estudiant de grau), Rea Vassiliou (estudiant de grau) i Νίκος Τζωρτζάκης. Tzortzaki és el líder del grup de plantes hidro-aromàtiques al qual pertanyen també els altres. També té lligams amb aquest grup Anastasia Papadaki, que treballa al Departament de Cultius Orgànics d’Hivernacle i de Floricultura de l’Institut d’Educació Tecnològica de Creta, amb seu a Ηράκλειο .

En aquesta recerca, aquests investigadors xipriotes i cretencs volien estudiar fins a quin punt és possible l’aprofitament del residu de pinyols d’olives en el cultiu de plàntules crescudes de llavors del gènere Brassica. La idea era emprar el residu (en anglès conegut com a OSW, per les sigles d’olive-stone waste) com a substitut parcial de la torba.

El gènere Brassica inclou un ample ventall de cultius, alguns que aprofiten per les arrels (per exemple, el nap), per les tiges (en el cas del kohlrabi), per les fulles (com la col de cabdell o la col de Brussel·les), per les flors (com la coliflor o el bròquil), per les llavors (com la mostassa) o per l’oli d’aquestes llavors (com la colza).

Cultius de coliflor, bròquil i col

Per a aquests experiments, Chrysargyris et al. empren tres variants diferents de Brassica oleracea:
– la coliflor.
– el bròquil.
– la col.

Les llavors de coliflor, bròquil o col eren sembrades en quatre barreges diferents de torba (P) i residu de pinyol (OSW):
– 0% OSW/100% P.
– 20% OSW/80% P.
– 40% OSW/60% P.
– 60% OSW/40% P.

Com més percentatge d’OSW, el medi de cultiu resultant és més dens. L’espai porós total és inferior. L’addició d’OSW suposa una aportació considerable de minerals al medi. Alhora, l’OSW acidifica el medi, i fa que els minerals siguin més disponibles per a les arrels de les plàntules. Ara bé, com que l’espai porós es redueix, també ho fa la disponibilitat d’aigua i d’aire per a aquestes mateixes arrels.

Plàntules de bròquil

L’efecte inhibidor de l’OSW sobre el creixement de les plàntules

Com més elevada era la ratio d’OSW en el medi, menor era el percentatge de llavors que arribaven a germinar. Alhora, el temps de germinació augmentava a mesura que ho feia el percentatge d’OSW.

L’addició d’OSW s’associava també amb una menor alçada de les plantes, un menor nombre de fulles i un pes fresc inferior. Això es complia en coliflors, bròquils i cols.

En el cas de la coliflor i de la col es registrava una reducció en la conductància estomatal. En tots tres cultius, disminuïa el contingut de clorofil·la.

Des d’un punt de mira nutricional, com major era l’OSW en el medi de cultiu, les plantes tendien a una menor quantitat de nitrogen i de sodi en els seus teixits, a la vegada que hi augmentaven el potassi i el calci.

El bròquil i la coliflor cultivades amb OSW mostraven un augment en el contingut polifenòlic i en l’activitat antioxidant (mesurada per la reactivitat amb l’ABTS i per la tècnica de la capacitat reductora fèrrica del plasma). En canvi, en la col no es registraven ni l’augment del contingut de polifenols ni de l’activitat antioxidant total.

L’addició d’OSW al cultiu es correlacionava amb uns majors índexs de peroxidació lipídica i de producció cel·lular de peròxid d’hidrogen. En les plantes cultivades amb OSW hi havia un augment de capacitats enzimàtiques antioxidants (catalasa, superòxid dismutasa).

Un 20% d’OSW com a contingut màxim del medi de cultiu per a plàntules de Brassica

Les plàntules de Brassica toleraven fins a un 20% d’OSW en el medi de cultiu. De fet, la col fins i tot mostrava senyals de veure’s beneficiada en el seu creixement per aquesta quantitat d’OSW.

Concentracions superiors d’OSW, però, comencen a produir un estrès sobre aquests tres cultius que interfereix en el seu creixement.

Els efectes beneficiosos de l’OSW a baixa concentració per a la col podrien explicar-se per la major disponibilitat de potassi i calci. A majors concentracions, l’estrès podria anar lligar a la reducció de l’espai porós del substrat, amb la consegüent manca d’aigua i d’aire per a les arrels. En resposta a l’estrès oxidatiu resultant, les plantes responen amb una major capacitat antioxidant, enzimàtica i no-enzimàtica, però sense poder compensar-lo del tot.

Lligams:

Deployment of olive-stone waste as a substitute growing medium component for Brassica seedling production in nurseries. Antonios Chrysargyris, Omiros Antoniou, Filio Athinodorou, Rea Vassiliou, Anastasia Papadaki, Nikos Tzortzakis. Environ. Sci. Pollut. Res. Int. (2019). https://doi.org/10.1007/s11356-019-04261-8

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: