N’hi ha prou amb quatre dies de dieta mediterrània per baixar dos minuts en una cursa de 5 km (Nutrició mediterrània, 07/2019)

La fisiologia de l’esport para especial esment en uns patrons alimentaris saludables i orientats d’acord amb les necessitats d’entrenament i de competició de l’esportista. En la nutrició esportiva prenen especial rellevància conceptes com l’aportació d’antioxidants i de nitrats, o els efectes “alcalinitzants” d’una dieta rica i variada. La dieta ha de compensar les exigències d’activitat física, però també ha de tindre un efecte ergogènic directe, és a dir que ha de contribuir a millorar el rendiment esportiu. El grup de recerca d’Edward Weiss, del Departament de Nutrició i Dietètica, de la Saint Louis University, s’ocupa especialment del rol de la nutrició i de l’exercici en la reducció de pes, la prevenció de la diabetis i de les malalties cardiovasculars, i de l’alentiment de la vellesa primària, però també és interessat en el rol de la nutrició per optimitzar el rendiment en l’exercici. Aquesta setmana publiquen un article al Journal of the American College of Nutrition sobre un assaig creuat de seqüència aleatòria en el que comproven que passar d’una dieta occidental típica a una dieta mediterrània té efectes gairebé immediats sobre els resultats en una cursa de 5 km, de manera que en quatre dies el temps per completar aquesta distància s’havia reduït en un 6%. La intenció que tenen ara és estudiar si a més llarg termini la dieta mediterrània millora encara més els resultats o si ho fa també en exercicis anaerobis.

Les cintes de córrer foren introduïdes en la fisiologia de l’esport fa uns cinquanta anys per Kenneth H. Cooper. En la imatge veiem una de les cintes en el centre mèdic de la Vil·la Olímpica de Moscou 1980

Un estudi creuat amb 11 participants

Aquest estudi fou concebut per Michelle E. Baker, Kristen N. DeCesare, Abby Johnson i Edward P. Weiss, tots ells membres del Department of Nutrition and Dietetics de la Saint Louis University, a Missouri. Els quatre van desenvolupar-ne el pla de recerca. Baker, DeCesare i Johnson realitzaren la recol·lecció de dades. Baker, DeCesare, Johson i Weiss realitzaren l’anàlisi de dades i la interpretació inicial dels resultats. Els quatre feren un primer esborrany de l’article. Després s’hi sumaren Kathleen S. Kress, del mateix departament, i Cynthia L. Inman (que és membre del Department of Nutrition and Dietetics, i també del Department of Applied Health de la Southern Illinois University at Edwardsville). Plegats acabaren la redacció de l’article, que fou tramès al Journal of the American College of Nutrition el 20 de setembre del 2018. Després d’un període de revisió, la versió definitiva fou acceptada el 7 de gener, i fou publicada per la revista el 13 de febrer.

En aquest estudi participaren onze persones, totes elles físicament actives en el seu temps d’oci. Set eren dones i quatre eren homes, amb una edat de 28±3 anys. El seu índex corporal era de 24,6±3,2 kg·m-2.

El disseny de l’estudi era creuat de seqüència aleatòria. Cada persona era assignada bé a una dieta mediterrània o bé a una dieta occidental, que seguien durant 4 dies. Acabat aquest període feien una prova d’exercici de resistència en la cinta de córrer anotant-hi el temps que esmerçaven en recórrer-hi 5 km. Seguien també tres proves d’exercici anaerobi: el test ciclista de Wingate, el test de salt vertical i una dinamometria de pressió amb la mà.

El test de Wingate consisteix en pedalar durant un breu temps a la velocitat màxima possible sota una determinada resistència

Després seguia un període de rentat, de 9 a 16 dies, i cada persona passava a seguir l’altra dieta durant 4 dies. Després d’aquest segon període de dieta, feien una segona prova d’exercici.

Quatre dies de dieta mediterrània són suficients per millorar el rendiment en un exercici de resistència

Després de quatre dies de dieta occidental, els subjectes realitzaven la prova de 5 km en 28,59±3,21 minuts. Aquest temps es reduïa significativament (p=0,030) en un 6%±3% fins a quedar en 27,09±3,55 minuts. Aquesta diferència de temps no es podia explicar ni per diferències en el ritme cardíac (160±5 batecs per minut) ni en l’autopercepció d’esforç.

No es registraren diferències, en canvi, en els tests anaerobis, ni en termes de potència màxima o mitjana en el test de Wingate, ni en l’alçada assolida en el test de salt vertical ni en la força feta amb la mà amb el dinamòmetre.

L’efecte ergogènic de la dieta mediterrània

L’efecte ergogènic de la dieta mediterrània a curt termini es manifesta doncs en baixar 2 minuts el temps esmerçat per recórrer 5 km. Es tracta d’un exercici aerobi, de resistència. En canvi, en els exercicis anaerobis, no hi ha diferències entre 4 dies de dieta mediterrània i 4 dies de dieta occidental.

Baker et al., doncs, consideren que als beneficis de salut que s’associen a la dieta mediterrània cal afegir un efecte directe sobre el rendiment en exercicis de resistència. Creuen que caldrien estudis similars d’un període més llarg per veure si aquests efectes ergogènics es fan més grossos i si abasten llavors també al rendiment de l’exercici anaerobi i en termes de força i potència muscular.

Lligams:

Short-Term Mediterranean Diet Improves Endurance Exercise Performance: A Randomized-Sequence Crossover Trial. Michelle E. Baker, Kristen N. DeCesare, Abby Johnson, Kathleen S. Kress, Cynthia L. Inman, Edward P. Weiss. J. Am. Coll. Nutr. 10.1080/07315724.2019.1568322 (2019)

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: