La pirofília dels pol·linitzadors de pinedes (Ecologia mediterrània, 08/2019)

El mes de juny del 2017 comentàvem una recerca de Theodora Petanidou et al. sobre els factors climàtics que determinen les interaccions entre les plantes i els seus pol·linitzadors. L’ecòloga i ecogeògrafa Theodora Petanidou dirigeix el Laboratori de Biogeografia i Ecologia, adscrit al Departament de Geografia de la Universitat de l’Egea, amb seu a Mitilene, a l’illa de Lesbos. Petanidou es graduà en farmàcia en la Universitat Nacional i Capodistriana d’Atenes (1980). En el 1991 es doctorà en ecologia al Departament de Biologia de la Universitat Aristòtil de Tessalònica. El focus de la seva recerca és en ecologia de la pol·linització i, més genèricament, en l’ecologia reproductiva de les plantes. Els pol·linitzadors que més estudia el seu grup són les abelles i els sírfids (aquella família de dípters que fan mimetisme batesià de les abelles). Aquesta recerca la duen a terme en el marc d’ecosistemes mediterranis, inclosos marjals i terres de regadiu, posant èmfasi en la conservació d’espècies i d’ecosistemes, i en les amenaces existents a la diversitat de pol·linitzadors. Un exemple d’aquesta recerca el publica aquesta mateixa setmana la revista Ecology (de l’Ecological Society of America): en un article Maria Lazarina et al. expliquen la relació entre el foc i els pol·linitzadors de les pinedes mediterrànies. Han observat la resposta dels principals pol·linitzadors a incendis de diversa severitat i a diferents escales espaials. Lazarina et al. troben que una severitat moderada dels incendis és la que optimitza la diversitat dels pol·linitzadors.

Pineda - Àrea de Servei Mèdol (AP7) - Tarragona

Pineda

Un estudi observacional sobre pol·linitzadors i incendis de pineda mediterrània

Maria Lazarina és membre del Laboratori de Biogeografia i Ecologia de Mitilene, i també del Departament d’Ecologia de l’Escola de Biologia de la Universitat Aristòtil de Tessalònica. Són també membres del Laboratori de Mitilene, Jelle Devalez, Lazaros Neokosmidis, Thomas Tscheulin, Panagiotis Tsalkatis, Marina Kourtidou, Vangelis Mizerakis, Georgios Nakas i Theodora Petanidou. Palaiologos Palaiologou i Konstantinos Kalabokidis pertanyen al mateix Departament de Geografia. Stefanos P. Sgardelis i Athanasios S. Kallimanis són de la Universitat Aristòtil. Ante Vujic és del Departament de Biologia i Ecologia de la Universitat de Novi Sad.

Aquests investigadors volien estudiar com afecta el foc les comunitats pol·linitzadores de les pinedes mediterrànies. El foc, al capdavall, és una pertorbació freqüent en els ecosistemes mediterranis, bo i més en les comunitats amb predomini de pins. Certament, els pins són anemòfils, és a dir que la pol·linització es realitza a través de l’acció del vent. Però de les plantes del sotabosc moltes són entomòfiles, i necessiten d’insectes pol·linitzadors.

Les comunitats de pol·linitzadors es poden dividir en gremis, d’acord els recursos que exploten, és a dir de les plantes que pol·linitzen. També les podem dividir en grups taxonòmics. Amb aquesta doble estructura, ecològica i taxonòmica, és possible descriure a grans trets una comunitat de pol·linitzadors associada a les pinedes mediterrànies.

El foc moderat estimula l’abundància i la diversitat de pol·linitzadors de pineda mediterrània

Lazarina et al. han fet un estudi observacional sobre els principals gremis de pol·linitzadors en resposta a incendis. Utilitzen un doble gradient: d’una banda la severitat del foc i de l’altra l’escala espaial.

Han trobat que tots els grups pol·linitzadors responen a la severitat del foc en termes d’abundància i que, en el cas de les abelles i escarabats, hi ha també una resposta en termes de diversitat específica.

En termes d’escala espaial diferencien entre els grups d’insectes que responen a la severitat del foc en distàncies relativament curtes (250-300 m): abelles, símfits i vespes. En canvi, els dípters i els coleòpters hi responen a escala espaials superiors.

Dípters i coleòpters responen negativament a la intensitat del foc: és a dir, com més intens ha estat el foc més decau l’abundància de les seves poblacions i, en el cas dels coleòpters, també la seva diversitat específica. En canvi, la resposta d’abelles, símfits i vespes és unimodal: hi ha un cert nivell d’incendi que optimitza l’abundància d’aquests himenòpters, i en el cas de les abelles també n’optimitza la diversitat específica.

Aquesta resposta unimodal afecta, al capdavall, la majoria dels gremis de pol·linitzadors de pinedes mediterrànies. D’acord amb la hipòtesi de les pertorbacions intermèdies, aquesta resposta unimodal s’explica perquè hi ha un nivell intermedi de pertorbació que maximitza l’abundància i la diversitat local d’espècies. Un nivell de pertorbació massa elevat, en aquest cas un foc massa sever, afecta directament de manera negativa totes o gairebé totes les espècies de pol·linitzadors. En canvi, un nivell de pertorbació massa baix, deixa que actuïn les relacions de competència interespecífica que acabin afavorint un nombre concret d’espècies, reduint la diversitat local i, de vegades, també l’abundància.

Lazarina et al. consideren que els patrons observats, en termes d’escala espaial i de tipus de resposta, depenen de trets ecològics i de cicle vital que varien per a cada grup taxonòmic. Entre aquests trets hi hauria el lloc de nidificació, la mida corporal, la capacitat per aprofitar els recursos en l’escenari posterior a un incendi, etc.

Per entendre les relacions causa-efecte que expliquen la pirofília d’alguns pol·linitzadors de pineda mediterrània, Lazarina et al. proposen estudis que comparin l’estructura anterior a l’incendi amb l’estructura posterior. El grup de Petanidou, en aquest sentit, treballa en un projecte sobre ecologia sensorial dels pol·linitzadors, és a dir sobre la informació sensorial que recullen els insectes pol·linitzadors sobre el seu entorn i com aquesta informació els ajuda a respondre a canvis en el medi.

Lligams:

Moderate fire severity is best for the diversity of most of the pollinator guilds in Mediterranean pine forests. Maria Lazarina, Jelle Devalez, Lazaros Neokosmidis, Stefanos P. Sgardelis, Athanasios S. Kallimanis, Thomas Tscheulin, Panagiotis Tsalkatis, Marina Kourtidou, Vangelis Mizerakis, Georgios Nakas, Palailogos Palaiologou, Konstantinos Kalabokidis, Ante Vujic, Theodora Petanidou. Ecology e:02615 (2019)

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: