Evaluen l’interval de referència de la tirotropina sèrica en 0,18-3,54 mUI/L en una població adulta siciliana (Endocrinologia mediterrània, 24/2019)

Un dels components més importants de la regulació neuroendocrina del metabolisme és el que formen l’hormona hipotalàmica TRH (hormona alliberadora de la tirotropina), l’hormona hipofisària TSH (hormona estimulant de la glàndula tiroide) i les hormones tiroïdals (T3 i T4). En les proves analítiques d’avaluació de la funció tiroïdal s’utilitzen algoritmes diagnòstics basats sobretot en els nivells sèrics de la TSH i de l’hormona tiroïdal. La TSH és una glicoproteïna integrada per dues subunitats: la cadena α té 92 aminoàcids i la cadena β en té 118. La cadena α de la TSH és idèntica a la d’altres hormones, i és producte del gen CGA. La part específica, doncs, és la cadena β, codificada pel gen TSHB. A partir dels anys 1990, la introducció d’immunoassaigs basats en anticossos monoclonals va fer guanyar en precisió la valoració de TSH en el sèrum sanguini. Els valors de TSH s’expressen en “unitats internacionals” (UI) d’activitat biològica. Per considerar que un valor de TSH sèric és “alt” o “baix” cal partir d’un interval de referència. Ara bé, existeixen diverses limitacions per definir aquest interval. Els valors de TSH fluctuen en l’organisme d’acord amb un ritme circadiari d’activitat hipofisària, la qual alhora es veu influïda per tot un seguit d’estímuls neuroendocrins. A més, com que els trastorns tiroïdals tenen una prevalença considerable en la població, que creix alhora amb l’edat, presentant-se sovint de manera subclínica, resulta difícil definir quins són els subjectes realment sans. El grup de recerca de Marcello Ciaccio, de la Universitat de Palerm, ha utilitzat una sèrie de 44.156 anàlisis de TSH realitzades al Departament de Medicina de Laboratori de l’Hospital Universitari de Palerm, per estimar l’interval de referència de TSH d’acord amb l’edat i el sexe. En un article a la revista Clinical Chemistry and Laboratory Medicine (CCLM) expliquen que l’interval general per a aquesta població mediterrània seria de 0,18-3,54 mUI/L.

Posició de la tirotropina o hormona estimulant de la tiroide (TSH) en l’eix hipotalàmic-hipofisari-tiroïdal. La TSH és sintetitzada per la hipòfisi (o glàndula pituïtària) en resposta a l’hormona hipotalàmica d’alliberament de tirotropina (TRH). Al seu torn, la TSH estimula en la glàndula tiroide la producció de tiroxina (T4) i triiodotironina (T3), que reben el nom col·lectiu d’hormona tiroïdal i tenen un rol estimulador del metabolisme general. L’hormona tiroïdal, al seu torn té una acció inhibidora de la producció de TSH (i de TRH), establint un mecanisme de retroalimentació negatiu

Una selecció de 22.602 individus

Bruna Lo Sasso és professora ajudant del Departament de Biomedicina, Neuroscienze e Diagnostica avanzata de la Univirsitati di li Studi di Palermu. És investigadora de l’Institut de Bioquímica Clínica del mateix departament.

El metge Matteo Vidali (*Noara, Piemont, 1974) treballa a la Unitat de Química Clínica de l’Hospital Maggiore della Carità de Noara.

Concetta Scazzone i Luisa Angello són investigadores de l’Institut de Bioquímica Clínica de la Universitat de Palerm.

Marcello Ciaccio és professor del Departament de Biomedicina, Neurociència i Diagnòstic avançat de la Universitat de Palerm. També és membre del Departament de Medicina de Laboratori de l’Hospital Universitari de Palerm.

Aquests investigadors trameteren a la revista CCLM, òrgan de la EFLM, el seu estudi el 31 d’agost del 2018. Fou acceptat per a publicació el 27 de febrer, i publicat en-línia l’11 de juny.

El material de partida fou un total de 44.156 dades de TSH recollides en el Departament de Medicina de Laboratori de l’Hospital Universitari de Palerm entre el juliol del 2012 i l’abril del 2018. D’aquestes dades s’exclogueren les corresponents a menors de 15 anys. També foren excloses les dades repetides d’un mateix pacient. Finalment, s’exclogueren les dades que coincidien amb valors elevats de tiroxina lliure (fT4), de triiodotironina lliure (fT3) o d’anticossos contra la tiroide-peroxidasa (anti-TPO).

Amb aquestes exclusions, se seleccionaren les dades corresponents a 22.602 individus. Per estimar els intervals de referència s’utilitzà la tècnica de distribucions truncades de Farhad Arzideh.

Interval de referència segons sexe i edat

Lo Sasso et al. estimen com interval de referència general el que va de 0,18 a 3,54 mUI/L. Els autors remarquen el caràcter mediterrani de la població estudiada. Si el comparem amb el rang de referència de la britànica Association for Clinical Biochemistry (0,4-4,0 mUI/mL) és un interval més aviat baix.

L’interval de referència que calculen Lo Sasso et al. és més estret per a homes (0,19-3,23 mUI/L) que per a dones (0,18-3,94 mUI/L). En els homes el valor medià és de 1,39 mUI/L, mentre que en les dones és de 1,46 mUI/L, una diferència no molt elevada, però sí significativa (p < 0,0001).

Lo Sasso et al. troben que els valors medians de TSH disminueixen amb l’edat, amb un perfil semblant entre homes i dones fins els 60 anys. Però en les persones més grans de 60 anys, la diferència entre sexes s’acusa, i els valors medians de les dones són ja consistentment més elevats que els homes. És probablement per aquesta diferència en edats avançades que hi ha una interacció significativa entre sexe i edat (p = 0,001) pel que fa als valors sèrics de TSH.

Per a Lo Sasso et al. el més remarcable d’aquest estudi és la metodologia emprada, basada en la combinació d’una base de dades prou àmplia i representativa d’una població (en aquest cas, les persones de Palerm majors de 15 anys), d’una neteja adient de dades (excloent-hi les corresponents a persones amb possibles manifestacions clíniques i subclíniques) i l’aplicació final del mètode indirecte d’Arzideh.

Lligams:

Reference interval by the indirect approach of serum thyrotropin (TSH) in a Mediterranean adult population and the association with age and gender. Bruna Lo Sasso, Matteo Vidali, Concetta Scazzone, Luisa Agnello, Marcello Ciaccio. Clin. Chem. Lab. Med. doi:10.1515/cclm-2018-0957 (2019).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: