El fototip cutani influeix més en el risc de càncer de pell que la dosi de radiació ultraviolada rebuda durant tota la vida (Dermatologia mediterrània, 01/2020)

Un lentigen és una hiperplàsia benigna de melanòcits que es manifesta en forma de petita taca pigmentada amb una vora ben definida. Hom reserva el terme “lentigen solar” per a les taques provocades per l’exposició a la llum ultraviolada, que constitueix el 3% de la radiació solar que rep la superfície de la Terra. La relació entre els lentígens solars i el càncer de pell (tant el melanoma com els càncers deguts a la hiperplàsia maligna d’altres tipus cel·lulars) no és clara, però sí que s’ha estimat que la radiació ultraviolada és la principal causa ambiental de càncer de pell. El grup de recerca de Peter Alshede Philipsen del Departament de Dermatologia del Bispebjerg Hospital (que és el Københavns Universitetshospital) treballa en el modelatge de l’exposició de la població europea a la radiació ultraviolada en la feina i en l’oci. En el marc de la interacció entre la llum i la pell, trobaren a faltar dades sobre l’associació entre la dosi de radiació ultraviolada rebuda al llarg de la vida i el càncer de pell. Per això investigaren la relació entre dosi i risc de càncer de pell a través dels lentígens solars. En un article a la revista Anticancer Research exposen el resultat del seu estudi. En 38 participants sans, estudiaren l’associació entre la dosi rebuda de radiació ultraviolada i la presència de lentígens solars corresponent a un període de 16.897 dies. Ulteriorment, investigaren la relació entre els lentígens solars i el càncer de pell en 2.898 participants, 149 dels quals havien estat diagnosticats de càncer de pell. De cadascun dels participants tenien dades de fototip cutani. En efecte, hi ha una associació positiva entre els lentígens solars i la dosi d’ultraviolat rebuda durant tota la vida. També hi ha una associació entre el fototip cutani i el càncer de pell, així com entre els lentígens solars i el càncer de pell. Si hom duplica la dosi de radiació ultraviolada rebuda durant tota la vida, el risc combinat de patir càncer de pell augmenta en un 23%. Ara bé, les persones de fototip cutani molt clar tenen 35 vegades més risc de patir càncer de pell que les persones amb un fototip cutani mediterrani fosc.

En aquesta mà es poden apreciar lentígens solars. En algunes cultures reben el nom de “taques hepàtiques”, però són causades per radiació ultraviolada. Si apareixen amb major freqüència en persones de més edat és perquè en elles la pell té menys capacitat de regeneració.

La importància del fototip cutani

Ann-Sofie Sonne Holm-Schou és investigadora del Dermatologisk Afdeling del Bispebjerg og Frederiksberg Hospital de la Københavns Universitet (Region Hovedstaden).

Del mateix departament són Peter Alshede Philipsen, Luise Winkel Idorn, Elisabeth Thieden i Hans Christian Wulf.

En el 1975, Thomas B. Fitzpatrick desenvolupà una escala de fototipatge de la pell basada en el grau de pigmentació amb la finalitat d’estimar la dosi correcta d’ultraviolat-A en determinats tractaments dermatològics

El grup del doctor Wulf ha utilitzat en els seus estudis dosímetres electrònics de radiació ultraviolada. Els dosímetres són personals, es duen al canell les vint-i-quatre hores del dia. Holm-Shou et al. presenten ara les dades corresponents a 38 participants sans, que cobreixen de manera agregada 16.897 dies d’observacions (una mitjana de 445 dies per cada participant), a partir de la qual cosa es pot fer per a cada participant una estimació de la dosi de radiació ultraviolada rebuda al llarg de la vida. De cadascun dels 38 participants es realitzà una inspecció dermatològica del rostre, per valorar el grau de presència de lentígens solars. Holm-Shou et al. troben una associació positiva (p=0,06) entre el grau de lentígens solars i la dosi de radiació ultraviolada rebuda al llarg de la vida.

Les unitats de dosi d’ultraviolat són unitats d’energia per superfície cutània (J·m-2). En dermatologia s’empra habitualment la dosi estàndard d’eritema, és a dir la dosi suficient per produir vermellor en una pell clara, SED en l’acrònim anglès, que s’assum com a equivalent de 100 J·m-2. Entre els 13 homes de l’estudi hi ha valors que van de 4.000 SED a 40.000 SED. El grau de lentígens solars facials va de 2,4 a 4,5 i, com s’ha dit, hi ha una tendència a una major presència de lentígens com més elevada és la dosi rebuda d’ultraviolat al llarg de la vida.

Aquests resultats indiquen que els lentígens solars facials poden ésser un bon indicador de la dosi de radiació ultraviolada que ha rebut un individu al llarg de la seva vida. Holm-Shou et al. utilitzen aquesta associació en un estudi més gran, amb 2.898 participants, 149 dels quals han estat diagnosticats de càncer de pell. En aquest grup, doncs, la freqüència de persones amb càncer de pell és del 5%. Quan hom considera únicament els participants amb un grau de lentígens solars facials de 0, la freqüència de càncer de pell és nul·la. Per a graus superiors de lentígens solars la freqüència creix:
– grau 1 de lentígens solars facials: vora 1% de freqüència de càncer de pell.
– grau 2: 3% de freqüència de càncer de pell.
– grau 3: 5%.
– grau 4: 7%.
– grau 5: 10%.

L’associació entre els lentígens solars i el càncer de pell és, doncs, clara (p<0,001).

La combinació dels dos estudis permet valorar l’impacte que té la dosi rebuda d’ultraviolat al llarg de la vida sobre el risc de patir càncer de pell. Per exemple, passar d’un nivell de 20.000 SED a 40.000 SED comportaria un augment del risc del 23% de patir càncer de pell.

Les diferències més notables, però, apareixen quan hom considera el fototip cutani. Les persones de pell més clara (tipus de Fitzpatrick I, que exposades al sol sempre es cremen i mai no arriben a bronzejar-se) tenen un risc de patir càncer de pell 34,9 vegades superior a les persones mediterrànies de pell més fosca (tipus de Fitzpatrick IV, que exposades al sol es cremen mínimament, però sempre es bronzegen bé). Al capdavall, el fototip cutani influeix també en la relació entre la dosi vital d’ultraviolat i el grau de lentígens solars facials.

Les poblacions autòctones de pell blanca es concentren a Europa, i particularment a l’Europa central i del nord. Els estudis del grup de Wulf han de veure-se-les amb la població danesa, que té una de les taxes més elevades de melanoma del món (27,6 casos per cada 100.000 habitants; i que arriben a 33,1 casos per cada 100.000 habitants entre les dones). En considerar la rellevància del fototip cutani, el grup de Wulf té en compte tant la tendència de l’individu a cremar-se si s’exposa al sol, com la tendència de l’individu a bronzejar-se si s’exposa al sol.

Lligams:

Lifetime UVR Dose and Skin Cancer Risk, Determined by Their Common Relation to Solar Lentigines. Ann-Sofie Sonne Holm-Schou, Peter Alshede Philipsen, Luise Winkel Idorn, Elisabeth Thieden, Hans Christian Wulf. Anticancer Res. 40: 557-564 (2020).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: