La dispersió d’ous i larves de gamba rosada (Zoologia mediterrània, 05/2020)

La gamba rosada (Aristeus antennatus) és una espècie de distribució atlanto-mediterrània, que es pesca a fondàries d’entre 100 i 3300 m. La podem trobar, doncs, a aigües molt fondes. En la gestió d’aquest recurs marí, tan important per a la flota d’arrossegament de Palamós, és vital disposar d’una informació el més completa possible de tot el cicle vital, incloent-hi la part menys visible, ous i larves. El Grup de Recursos Marins Renovables de l’Institut de Ciències del Mar, del CSIC, té com a objectiu reunir els coneixements científics i tècnics necessaris per assessorar a administracions i sectors sobre una conservació sostenible dels recursos. En un article que apareix aquesta setmana a PLoS One, ens expliquen com han modelat la flotabilitat d’ous i larves de gamba rosada a la Mediterrània Nord-Occidental. Com que ous i larves són elements planctònics, és a dir que no neden, la flotabilitat és un dels elements determinants per a situar-los en la columna d’aigua. La flotabilitat dels ous té una variabilitat intraspecífica i interespecífica, i aquesta model cercava conèixer quin paper té aquesta variabilitat en el transport dels ous i de les larves que en resulten. En campanyes oceanogràfiques, hom ha detectat la presència d’estadis larvals avançats (protozoees i misis) en la part superior de la columna d’aigua (0-75 metres de fondària), on no s’hi han trobat fins ara ni ous ni larves més primerenques (nauplis). La posta de la gamba rosada es fa sobretot entre 500 i 800 metres de fondària. D’acord amb el model de transport lagrangià que apliquen els investigadors de l’Institut de Ciències del Mar, els ous amb més flotabilitat arriben a una major freqüència a les capes superiors de l’aigua, però una part del transport ja es realitzaria després de l’eclosió, en forma de larves nauplis. Les larves transportades cap a les zones més superficials (0-5 metres de fondària) són les que presenten també una major taxa de dispersió.

Gamba rosada

Un model de flotabilitat d’ous i larves de la gamba rosada

Aquesta recerca fou concebuda per Morane Clavel-Henry, Jordi Solé Ollé, Nixon Bahamon, Guiomar Rotllant i Joan Baptista Company Claret. Clavel-Henry és enginyera agrònoma especialitzada en recerca pesquera i aquàtica, i membre del Departament de Recursos Marins Renovables de l’Institut de Ciències del Mar, centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, amb seu a Barcelona. Solé pertany al mateix centre, però dins del Departament d’Oceanografia Física i Tecnològica. Bahamon és membre del Departament de Recursos Marins Renovables de l’ICM, però també és responsable de l’Observatori Operacional del Mar Català del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (organisme també dependent del CSIC). Rotllant és membre del Departament de Recursos Marins Renovables de l’ICM, com també ho és Company.

L’obtenció de dades i l’anàlisi formal foren realitzades per Clavel-Henry. En la investigació participà Trond Kristiansen (del Departament de Biogeoquímica Marina i Oceanografia de l’Institut Noruec de Recerca Aquàtica, NIVA, d’Oslo), juntament amb Clavel-Henry, Solé i Bahamon. La metodologia fou dissenyada per Clavel-Henry, Solé i Kristiansen. Clavel-Henry i Solé feren els gràfics.

Aquesta recerca fa part de la tesi doctoral de Clavel-Henry, que en el 2015 obtingué una beca del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad del Gobierno de España, en el marc del projecte CONECTA. Solé, Bahamon, Rotllant i Company supervisaren el projecte, gestionat per Company. Clavel-Henry redactà el primer esborrany de l’article, revisat i editat pels altres autors. Fou tramès a PLoS One el 18 de setembre del 2019, i s’encomanà l’edició a Atsushi Fujimura, de la Universitat de Guam. L’article fou acceptat l’11 de desembre, i publicat el 29 de gener.

Els autors tenen paraules d’agraïment pels investigadors del NIVA que contribuïren a l’article (Johannes Röhrs, Knut-Frode Dagestad, Trine Bekkby). Clavel-Henry també agraeix els consells d’Hanna Morrissette i Elizabeth North.

El cicle vital de la gamba rosada (Aristeus antennatus) inclou una fase larvària de caràcter pelàgic. Les larves pelàgiques connecten les zones de posta (fons marí, a 500-800 metres de profunditat) amb les zones de maduració (en els primers metres de la columna d’aigua). Les fases larvàries (nauplis, protozoees, misis) són breus en el temps, però determinants en la dispersió. Ja fa quatre dècades que la recerca sobre aquesta espècie il·lustra les polítiques de gestió d’aquest recurs. La caiguda de les captures i, particularment, de la mida mitjana de les peces, va fer que en el 2012 s’optés per restringir la pesca a la flota del port de Palamós. Aquesta mesura s’adoptà pensant que així hi hauria temps per recuperar la població d’altres indrets de la Mar Catalana.

Clavel-Henry et al. apliquen un model basat en l’individu (IBM) per a les fases embrionàries i larvàries de la gamba rosada, en un marc lagrangià de traçament de partícules. El model simula el comportament i el patró de dispersió de les larves d’acord amb la hidrodinàmica coneguda de la Mediterrània Nord-Occidental.

Amb el Sistema de Modelació Oceànica Regional (ROMS) s’introdueixen aquestes dades hidrodinàmiques. Les dades de barreja de les aigües segueixen el model Mellor-Yamada 2.5.

En modelar la hidrodinàmica de la Mediterrània Nord-Occidental, cal considerar que la principal circulació la marc el Corrent del Nord, que va en direcció SO amb una velocitat de 0,3 m/s i una fondària que arriba als 250 metres. A això s’acompanyen diversos remolins horaris i antihoraris, que poden persistir durant setmanes. A l’estiu, la termoclina se situa a uns 15 metres de fondària i constitueix una barrera física per a la barreja d’aigües

La deriva lagrangiana dels individus es calcula amb OpenDrift. L’advecció tridimensional dels individus es resol amb un esquema Runge-Kutta de quart ordre. Quan un individu entra en contacte amb la línia de costa se’l considera varat.

L’equació de la trajectòria individual és dX/dt = U (X,t) + B(X,t) + Dh(X,t) + Dv(X,t), amb U com a component d’advecció, B com a component biològic, Dh com a velocitat de turbulència horitzontal i Dv com a velocitat de turbulència vertical.

Com a diàmetre mitjà de l’ou de gamba rosada s’entra la dada de 0,33 mm (amb una desviació estàndard de 0,045 mm). En el model s’entén que la posta es fa a la mitjanit durant l’estiu en el fons del pendent continental, a 500-800 metres per sota del nivell de la mar. Hom suposa que aquests ous tenen una flotació positiva. Hom desconeix amb exactitud la durada de les fases larvàries de la gamba rosada, però per analogia amb altres espècies de gambes, s’assum una relació que depèn de la natura.

Clavel-Henry et al. exploren sis escenaris de model:
– IBM0: comença a principi d’estiu (1 de juliol), i considera que tan sols els ous tenen una flotabilitat positiva.
– IBMPZ: comença a principi d’estiu, i considera que també el primer estat larvari, el de naupli (que, al capdavall, encara s’alimenta de vitel), tindria flotabilitat positiva.
– IBMTurb: en aquest escenari, que comença també a principi d’estiu, es té present l’acció de la turbulència.
– IBMMLD: en aquest escenari es considera que els ous no poden arribar a superfícies inferiors a 15 metres degut a la termoclina.
– IBMLS: aquest escenari comença a final d’estiu (1 de setembre).
– IBMHot: aquest escenari suposa un augment de la temperatura de la capa fòtica (<200 m) de 0,4 K, que és el que s’espera com a resultat de l’escalfament global.

La dispersió larvària segons els escenaris

Els escenaris IBM0, IBMTurb, IBMhot i IBMMLD indiquen un període de dispersió larvària de 25,6 dies, amb una distància de 118 km. En l’escenari IBMLS, la distància de dispersió és més curta (93 km). En l’escenari IBMPZ, el període de dispersió s’escurça (23,2 dies).

La zona 1 del model, corresponent a les aigües situades al nord del Cap de Creus, rebria larves procedents de les zones 1-4 (és a dir, el litoral fins a Tossa). La zona 2, corresponent a les aigües situades entre el Cap de Creus i l’Estartit, rebria larves de les zones 5-10 (el litoral de Dénia fins a Tossa). La zona 3, situada al nord de Palamós, rebria larves de les zones 11-12 (a l’oest de les Pitiüses). En aquestes dispersions tenen un paper rellevant els remolins localitzats al Golf de València.

Procedència de les larves que arriben al litoral empordanès, segons els escenaris IBM0 (A), IBMPZ i IBMLS). En la dispersió de les larves intervé principalment el Corrent del Nord, però també hi ha una participació dels remolins locals formats en el Canal d’Eivissa i en el Golf de València, o del meandre format en el cap del Canó de Blanes

En l’escenari IBM0, tan sols el 52% dels ous arribaven a la capa superficial. En l’escenari IBMPZ, que assum la flotabilitat positiva dels estadis larvaris, el 81% dels ous i dels nauplis arriben a aigües superficials.

La rellevància de la dispersió larvària en la recuperació de la gamba rosada

La flotabilitat és el paràmetre cabdal que regula la deriva larvària. És en la fase lecitotròfica, ous i nauplis, quan l’embrió encara s’alimenta exclusivament de vitel, que es produiria aquesta flotació ascendent. La densitat mitjana de l’ou de gamba rosada és de 884 kg·m-3, força més lleugera que la de la Mar Mediterrània Nord-Occidental (que va dels 1024,1 kg·m-3 al Canal d’Eivissa fins als 1025,3 kg·m-3 al Cap de Creus).

Clavel-Henry consideren necessari aconseguir una informació més precisa sobre el desenvolupament dels ous de gamba rosada en la natura. La densitat de l’ou evoluciona amb la seva mida i amb la taxa de consum de la reserva lipídica de vitel (que s’acompanya d’una hidratació de l’ou, del creixement de l’espai perivitel·lí, etc.). També roman oberta la qüestió de la flotabilitat del naupli. El naupli és la larva que eclosiona de l’ou, i que encara s’alimenta de la reserva de vitel (de manera que té una tendència a disminuir de pes, no pas a augmentar-ne), i cal considerar a més de la flotabilitat passiva la seva capacitat locomotora.

Els nauplis són la primera larva dels crustacis

La turbulència o la termoclina no semblen ésser determinants en les taxes de dispersió de les larves. En la distribució regional té un paper més important el patró dominant de circulació (el Corrent del Nord). Val a dir, però, que en la retenció de larves de la zona litoral empordanesa intervenen remolins locals. Clavel-Henry et al. troben en el seu model una possible connectivitat entre els caladors de Palamós i els de Sóller.

Caladors de la gamba rosada de Palamós

Lligams:

Modeled buoyancy of eggs and larvae of the deep-sea shrimp Aristeus antennatus (Crustacea: Decapoda) in the northwestern Mediterranean Sea. Morane Clavel-Henry, Jordi Solé, Trond Kristiansen, Nixon Bahamon, Guiomar Rotllant, Joan B. Company. PLoS One 15: e0223396 (2020).

Orden APM/532/2018, de 25 de mayo, por la que se regula la pesca de gamba rosada (Aristeus antennatus) con arte de arrastre de fondo en determinadas zonas marítimas próximas a Palamós (BOE 26.5.2018)

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: