El mític microprocessador de 8 bits d’Intel, el 8080 (1974), utilitzat en alguns dels primers ordinadors personals, com l’Altair 8800 (1975), l’IMSAI 8080 (1975), que és l’ordinador que utilitza el protagonista de la pel·lícula Jocs de guerra per accedir a d’altres sistemes, o el Sol-20 (1976), va tenir continuïtat en clònics com l’Am9080 d’AMD (1975) i en successors que eren compatibles amb el 8080 a nivell de codi màquina, la qual cosa els permetia utilitzar el programari desenvolupat per al 8080, entre els quals en podem destacar el 8085 (1976) de la pròpia Intel i el Z80 (1976) de Zilog, una empresa fundada per l’enginyer Federico Faggin procedent d’Intel on hi havia estat dirigint l’equip que va dissenyar el primer microprocessador, el 4004 (1971), de 4 bits, el seu successor de 8 bits, el 8008 (1972), i el successor d’aquest, el propi 8080. Diversos fabricants de tot el món aviat van posar-se a fabricar clons i versions millorades del 8085 i del Z80.
El 8085 era bàsicament un 8080 millorat que mantenia pràcticament el mateix conjunt d’instruccions del 8080, incorporant-ne tan sols dues més (SIM i RIM) per a la manipulació del port sèrie i el controlador d’interrupcions que s’havien afegit al xip. El seu disseny havia estat centrat en millores respecte del 8080 com el fet d’incloure al seu interior, a part dels esmentats port sèrie i controlador d’interrupcions, el circuit generador de senyal de rellotge, necessitant aquest per a funcionar externament al xip tan sols el cristall de quars i un parell de condensadors, o que el 8085 requerís tan sols una tensió d’alimentació única de 5V en comptes dels +5V, -5V i +12V que requeria el 8080. Va ser emprat en ordinadors personals com el TRS-80 Model 100 (1983). El conjunt de xips de la família MCS-85, de la qual el 8085 n’era l’element central, permetia construir ordinadors senzills en una sola targeta amb tan sols 3 xips (8085 inclòs) i uns pocs components discrets, ideals com a circuits de control electrònic programables per a diverses aplicacions.
En canvi, el disseny del Z80, tot i incorporar també millores a nivell electrònic, es va centrar més en l’arquitectura incloent nous registres i funcionalitats, i una ampliació del conjunt d’instruccions disponibles que doblava en nombre les del 8080, la qual cosa el va convertir en el microprocessador més popular en el món dels ordinadors personals de l’època. L’incorporaven, a tall d’exemple, els primers ordinadors de Sinclair com el ZX80, el ZX81 i el mític ZX Spectrum, així com el Commodore 128 i diversos ordinadors personals MSX.
El 8085 va ser el darrer microprocessador de 8 bits d’Intel, després del qual van venir el 8086 (1978), de 16 bits, i el 8088 (1979), també de 16 bits, però que, a diferència del 8086, que tenia un bus extern de 16 bits, tenia un bus extern de 8 bits, amb la qual cosa, tot i ser a nivell de programació un processador de 16 bits, a nivell de maquinari permetia utilitzar tot el que s’havia desenvolupat per al món de 8 bits, molt més econòmic, i va ser el microprocessador del primer ordinador personal d’IBM, més conegut com a IBM PC (1981).
La simplicitat de l’arquitectura del 8085, hereva de la del 8080, va fer que durant molts anys el 8085 fos una de les opcions més triades a l’hora d’introduir els estudiants al món dels microprocessadors abans de fer-los passar a arquitectures més noves però també més complexes. Al vídeo següent (en anglès) la professora Gowthami Swarna ens introdueix a l’arquitectura del 8085:
Hi ha per aquest motiu moltíssima documentació i una comunitat d’entusiastes del 8085. A nivell de bibliografia, si teniu interès en el 8085, us recomano especialment el que crec que és un dels millors llibres que s’han escrit mai amb finalitats didàctiques sobre el 8085: “Microprocessor Architecture, Programming, and Applications with the 8085” del professor Ramesh S. Gaonkar.
Actualment disposem de simuladors com el GNUSim8085, una eina de programari lliure que proporciona un entorn gràfic des del qual es poden editar i depurar programes escrits en el llenguatge d’assemblador del 8085, disponible tant per a Ubuntu i altres GNU/Linux com per a Windows:
En el cas d’Ubuntu, el tenim disponible i ens el podem instal·lar des del Centre de Programari de l’Ubuntu:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Quants recodrs el 8080 de les pràctiques a la universitat :)
Sí, introduint el programa en alguns casos directament en codi màquina, deien que així ens aproximàvem més a la màquina i n’apreníem més, mitjançant un teclat hexadecimal (on cada dígit hexadecimal equivalia a un paquet de 4 0s i 1s); en el cas del 8085, utilitzant un SDK-85 (Intel MCS-85 System Design Kit) o algun derivat.