Ubuntu ressuscita el teu ordinador vell

Escriptori Ubuntu 18.04

Un bon sistema operatiu com Ubuntu permet treure el màxim rendiment d’un ordinador vell i convertir-lo en un ordinador perfectament operatiu.

És el cas de l’ordinador que faig servir habitualment, que ara ja té més de 10 anys i que venia amb un sistema operatiu preinstal·lat de Microsoft, el Windows XP.

Quan va arribar la fi del suport per part de Microsoft al seu sistema operatiu Windows XP, fer-lo servir sense que Microsoft en proporcionés ja actualitzacions per tapar als nous forats de seguretat que s’hi anaven descobrint era un risc. A més a més, amb les darreres actualitzacions, l’ordinador havia esdevingut tant lent que ja no era operatiu.

Aleshores em vaig decidir a instal·lar-li el sistema operatiu gratuït Ubuntu com a segon sistema operatiu, de manera que quan l’engegava podia triar entre utilitzar Windows XP o Ubuntu. No volia eliminar encara Windows XP per si en necessitava algun programari o alguna característica que no tingués a l’Ubuntu o que encara no sabés prou bé com funcionava i així el Windows XP, malgrat la lentitud i el risc de seguretat que representava fer-lo servir, em podria servir de coixí.

Tot i que sempre és convenient fer prèviament còpia de seguretat de les dades del nostre ordinador abans de fer-hi determinades intervencions, la veritat és que tot va anar molt bé, la instal·lació va ser molt intuïtiva i àgil gràcies a l’instal·lador Ubiquity que incorpora l’Ubuntu des de la seva versió 6.06 LTS de l’any 2006, que permet triar el català com a llengua per fer la instal·lació i que no requereix per fer-la tenir gaires coneixements tècnics, facilitar la instal·lació de l’Ubuntu als usuaris no especialistes en informàtica ha estat sempre un dels seus principals objectius, plenament assolit, en la meva opinió.

La diferència de rendiment entre l’Ubuntu i Windows XP va ser des del primer moment abismal; amb XP era conscient de tenir un ordinador vell, amb Ubuntu era un ordinador nou, àgil i perfectament operatiu.

Al principi, algun cop encara l’engegava amb l’XP per accedir a algun programari vell que hi tenia instal·lat i que estava acostumat a fer servir, com un programari d’OCR del meu escàner HP Scanjet 3800. Però, un cop vaig anar localitzant i em vaig acostumar a fer servir el programari equivalent a l’Ubuntu, cada cop feia servir menys XP fins que hi va haver un moment que em vaig adonar que ja no el necessitava per a res del que feia amb l’ordinador i que el podia perfectament eliminar i així guanyar espai al disc dur.

Amb Ubuntu he pogut fer les mateixes coses que ja estava fent amb Windows, moltes amb exactament els mateixos programes que també existeixen en versió per a Ubuntu i d’altres amb programari lliure equivalent quant a funcionalitat.

L’única cosa de l’Ubuntu a la que encara no m’he acostumat i que és fàcil de canviar, com veurem, és que a la instal·lació per defecte la posició de la barra de l’acoblador (que fa les funcions de barra de tasques i llançadora de programes) és al lateral esquerre de la pantalla;  hi ha qui s’hi acaba adaptant i ho prefereix, i qui, com jo, no s’hi acaba de sentir còmode i opta per canviar-la de posició a la part inferior de la pantalla i per fer-la també una mica més petita, així em destorba menys i és on tinc l’hàbit d’anar-la a buscar (suposo que pels anys fent servir Windows). Per canviar-ho es pot fer amb uns pocs clics, com podeu veure a la imatge següent, des de l’eina de configuració Paràmetres que incorpora l’Ubuntu, seleccionant la secció Acoblador i triant Bottom a l’apartat “Position on screen”  i, pel que fa a la Mida de les Icones, jo l’he reduïda a 24, la meitat de la mida original:

En aquells moments l’ordinador tenia 2GB de RAM i l’Ubuntu 14.04 LTS (versió d’Ubuntu llançada l’abril de 2014), més tard el vaig actualitzar a la versió 16.04LTS (versió d’Ubuntu llançada l’abril del 2016) i finalment a la versió 18.04 LTS (llançada l’abril de 2018), sempre amb un molt bon rendiment.

Tot i que Ubuntu treu una nova versió cada 6 mesos, suposo que us heu fixat que, en el meu cas, he anat passant de versió consolidada LTS (“Long Term Support”) a versió consolidada LTS, ignorant les versions intermèdies no LTS. El motiu és doble: d’una banda el suport i les actualitzacions per a les versions consolidades LTS que apareixen cada 2 anys estan garantides durant 5 anys, mentre que en el cas de les no LTS el suport és de tan sols 9 mesos; d’altra banda, tot i que les versions intermèdies no LTS solen a incorporar noves funcionalitats que poden resultar interessants, aquestes encara normalment estan poc provades i és millor, des del meu punt de vista, esperar a que es consolidin i siguin incloses en la corresponent versió definitiva LTS.

Més tard, vaig ampliar memòria de l’ordinador, doblant-la, aprofitant uns mòduls de memòria que tenia a un calaix procedents d’un ordinador vell; tot i que realment no necessitava més RAM, vaig pensar que millor a l’ordinador per quan pogués necessitar-la que al calaix. I aquesta és, doncs, la configuració actual de maquinari i sistema operatiu del meu ordinador:

El meu ordinador

Aviat, a finals d’aquest mes d’abril sortirà oficialment la nova versió 20.04 LTS d’Ubuntu i segurament m’hi actualitzaré l’ordinador, són uns pocs clics i en un lapse de temps relativament curt podré gaudir sense cost de la nova versió, conservant les dades i configuracions actuals, i sense haver de reinstal·lar-hi les aplicacions.

Ubuntu ens fa més sostenibles perquè ens permet continuar utilitzant amb un bon rendiment un ordinador que, d’altra manera, aniria a parar a la deixalleria.

Si necessiteu suport amb l’Ubuntu més enllà del propi sistema d’ajuda que incorpora, trobo molt útil per als primers passos la Guia d’Ubuntu en català i, per a temes que requereixin un suport addicional, la comunitat d’usuaris Ubuntu.cat.

Oriol López

Quant a Oriol López

M'agrada llegir i el món de la tecnologia