Les molves (Molva Lesueur, 1819) són peixos d’aigües fondes de distribució atlanto-mediterrània. Se’n reconeixen tres espècies, la molva comuna (Molva molva (Linnaeus, 1758)), la molva blava (Molva dypterigia (Pennant, 1784)) i la molva mediterrània o espanyola (Molva macrophthalma (Rafinesque, 1810)). De la molva comuna es pesquen anualment unes 30 tones. Les captures de molva blava han experimentat en la darrera dècada una reducció des de la 10.000 tones del 2011. La pesca es fa per arrossegament de fons, palangre, tremall o línia. Com passa sovint amb les espècies d’aigües profundes, les molves són de reproducció lenta, seguint allò que els ecòlegs anomenen l’estratègia de la k, és a dir de situar la població d’acord amb la capacitat de l’hàbitat. Les espècies basades en una gran capacitat reproductiva, l’estratègia de la r, tenen major capacitat de regenerar-se després d’una sobreexplotació. El grup de recerca de Josep Lloret Romañach, de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (UdG) estudia, entre d’altres qüestions, la relació entre la salut individual dels peixos i la productivitat pesquera de les poblacions. Lloret ha liderat una investigació sobre aquestes tres espècies de molves que apareix publicada en un article al Journal of Fish Biology, en la qual es considera l’impacte de la pesca i del canvi climàtic sobre la capacitat regenerativa de les poblacions en relació amb indicadors de salut com el parasitisme i l’índex hepatosomàtic. Les xifres pel que fa a les poblacions mediterrànies són desencoratjadores.
“Molva molva”, il·lustració de H. Gervais, extreta del capítol corresponent al gènere “Molva” de “Les Poissons” (1877)
Activitat pesquera i canvi climàtic
Josep Lloret i Alba Serrat són investigadors de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona. Guðmundur Þórðarson és cap de divisió de l’Institut de Recerca Marina i d’Aigua Dolça de Reykjavík. Kristin Helle és investigadora del Departament d’Espècies Profundes i Peixos Cartilaginosos de l’Institut de Recerca Marina. Angelique Jadaud és membre del Grup de Recerca d’Individus, Populations et Habitats del MARBEC d’Ifremer, centre adscrit a la Universitat de Montpelhièr i amb seu a Seta. Isabel Bruno és investigadora del Grup de Biología de Especies Marinas del Centro Oceanográfico de Vigo. Francesc Ordines és investigador del Centre Oceanogràfic de Balears. Paolo Sartor és investigador del Centro Interuniversitario di Biologia Marina ed Ecologia Applicata G. Bacci de Livorno. Pierluigi Carbonara és investigador de la Stazione Sperimentale per lo Studio delle Risorse del Mare, de Bari. Hans-Joachim Rätz és investigador del Thünen Institut de Bremerhaven.
Lloret et al. han fet una avaluació de la salut de diverses poblacions de molva comuna, molva blava i molva mediterrània, de la Mar Mediterrània i de l’Oceà Atlàntic. Relacionen aquestes dades amb les d’intensitat de captura de cada zona i amb les de temperatura marina. En fer-ho consideren que aquests dos factors, la intensitat de pesca i l’escalfament marí constitueixen les dues principals amenaces per a aquestes poblacions de peixos d’aigües fondes.
Les molves adultes viuen associades a fons rocallosos situats entre 100 i 400 metres de profunditat, o més encara. Són peixos d’hàbits solitaris, que depreden altres peixos, crustacis, cefalòpodes i equinoderms. En cada posta, les femelles dipositen entre 20-60 milions d’ous. El període juvenil és llarg, d’uns 5 anys, i al llarg d’aquest procés de maduració hi ha una migració progressiva des de les zones litorals de posta cap a aigües més fondes i pelàgiques.
En el cas de la molva mediterrània, Lloret et al. complementen l’estudi amb dades dos altres indicadors de salut, el parasitisme i l’índex hepatosomàtic (el pes del fetge en relació al pes corporal total).
L’empitjorament de les poblacions de molves de la Mediterrània
En termes d’abundància, Lloret et al. tan sols troben una situació favorable per a les poblacions de molva comuna d’aigües islandeses. En termes generals, a la resta de l’Atlàntic Nord-Oriental i a la Mar Mediterrània, la situació de la majoria de poblacions de les tres espècies de molva ha empitjorat en les darreres dècades.
La disminució en abundància s’acompanya sovint d’un empitjorament dels indicadors de salut. Les poblacions de molva comuna, de molva blava i de molva mediterrània són menys sostenibles, amb una capacitat menor de resiliència davant de la pressió de la pesca. La perspectiva de col·lapse domina sobre la perspectiva de reconstrucció, que tan sols s’albira pel que fa a les molves atlàntiques d’altes latituds.
Lloret et al. consideren que, en el context de l’actual pressió pesquera i de l’escalfament global, cal que els organismes responsables de la gestió tinguin present l’estatus de salut de les poblacions de molva en prendre les decisions, especialment pel que fa a les aigües europees meridionals, mediterrànies i atlàntiques.
Lligams:
– The poor health of deep‐water species in the context of fishing activity and a warming climate: will populations of Molva species rebuild or collapse?. Josep Lloret, Alba Serrat, Guðmundur Þórðarson, Kristin Helle, Angelique Jadaud, Isabel Bruno, Francesc Ordines, Paolo Sartor, Pierluigi Carbonara, Hans‐Joachim Rätz. J. Fish Biol. (2020).
Des de la Mediterrània 