La hipòtesi de Porter en les emissions antropogèniques de CO2 a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica del Nord (Economia mediterrània, 23/2020)

Segons la “hipòtesi dels paradisos de contaminació” (PHH, en l’acrònim anglès), els “paradisos de contaminació” funcionen de manera anàloga als “paradisos fiscals”. Si el paradís fiscal es caracteritza per una “desregulació” fiscal, i una menor càrrega impositiva, el “paradís de contaminació” (pollution havent) es caracteritza per una “desregulació” ambiental, amb una menor càrrega normativa en aquest àmbit, particularment pel que fa a les emissions de residus. Si l’anònim del “paradís fiscal” és l’“infern fiscal”, la idea és que si un país opta per la introducció de polítiques ambientals exigents patirà una desavantatge competitiu amb les indústries d’altres països. Dit d’una altra manera, les indústries contaminants tendiran a cercar refugi en els “paradisos de contaminació” o “paradisos desregulatoris”. Així doncs, d’acord amb aquesta hipòtesi, molts països en vies de desenvolupament optaran per ocupar aquest lloc, acollint indústries contaminants i residus, la qual cosa conduirà a majors problemes ambientals en aquests països. Les tres idees bàsiques de la PHH són 1) les activitats econòmiques cerquen les jurisdiccions amb regulacions ambientals menys estrictes; 2) la liberalització del comerç internacional encoratja una cursa ineficient cap a l’enfonsament de la desregulació ambiental; i 3) la liberalització del comerç conduirà les activitats econòmiques contaminants cap als “paradisos de contaminació”. Com a alternativa a la PHH, Michael E. Porter proposà fa 30 anys la idea (ara coneguda com a “hipòtesi Porter”, PH) que una política ambiental més estricta en un país pot conduir realment a un augment de l’eficiència i de la innovació, una reducció neta de costos i, en conseqüència, un avantatge comparatiu per a les indústries internes. Segons la PH, la majoria dels impactes ambientals negatius s’expliquen per un ús ineficient de recursos, i contra això la millor política ambiental és un dissenyada amb objectius clars i que estimuli la innovació perquè les companyies trobin la manera d’assolir-los. El contrast entre la PHH i la PH és matèria de recerca en molts àmbits, i un d’aquests és el que fa referència a les regulacions sobre la petjada de carboni. Tres investigadores de la Universitat Ferdowsi de Mashhad, Narges Salehnia, Nooshin Karimi Alavijeh i Nasrin Salehnia han examinat la PHH i la PH sobre les emissions de diòxid de carboni de 14 països de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica del Nord en el període de 2004-2016, estudiant la regressió entre aquestes emissions i variables econòmiques com l’investiment exterior directe, el desenvolupament financer i el consum energètic, i tenint present altres variables com la població, l’obertura comercial i el creixement econòmic. Els resultats apareixen aquesta setmana en un article a la revista Environmental Science and Pollution Research. Salehnia et al. troben un punt a favor de la PH: com més investiment internacional directe rep un país, major és la moderació en les emissions de CO2.

El Pont de Kabul, a Mashhad

Un mètode de regressió quantílica

Narges Salehnia és professora ajudant del Departament d’Economia de la Facultat de Ciències Econòmiques i Administratives de la Universitat Ferdowsi de Mashhad. És especialitzada en economia energètica, hídrica i de desenvolupament.

Nooshin Karimi Alavijeh és estudiant de doctorat al Departament d’Economia de la Universitat de Mashhad.

Nasrin Salehnia és membre del Departament d’Enginyeria Hidràulica de la Facultat d’Agricultura de la Universitat Ferdowsi de Mashhad. Investiga l’aplicació de la intel·ligència artificial en l’agricultura de precisió.

Salehnia et al. apliquen la hipòtesi del paradís de contaminació (PHH) i la hipòtesi de Porter (PH) al volum d’emissions antropogèniques de CO2 de 14 països de l’Orient Mitjà i del Nord d’Àfrica per al període del 2004-2016. Volen examinar com l’investiment estranger directe, el desenvolupament financer i el consum energètic influeixen en l’evolució de les emissions de CO2. Ho fan a través d’una regressió quantil de panells, prenent com a quantils de referència 0,1 (primer decil), 0,25 (primer quartil), 0,5 (mediana), 0,75 (tercer quartil) i 0,9 (novè decil). Com a variables de control d’aquesta regressió han seleccionat la població, l’obertura comercial i el creixement econòmic.

La hipòtesi de Porter surt enfortida d’aquesta anàlisi excepte pel que fa a l’obertura comercial

Com més consum energètic, majors són les emissions de CO2. Aquesta forta correlació positiva és ben natural en tota una sèrie de països exportadors de petroli.

Com més creixement econòmic, també majors són les emissions de CO2. El caràcter emergent d’aquestes economies enforteix aquesta correlació.

Com més creixement demogràfic, també majors són les emissions de CO2.

D’acord amb la PHH, hom esperaria que també hi hagués una correlació positiva entre l’investiment exterior directe i les emissions de CO2. No obstant, Salehnia et al. troben contràriament un efecte negatiu, que es manifesta en els quantils 0,1, 0,5 i 0,75. Aquest efecte negatiu és explicat més aviat per la PH.

La hipòtesi de Porter, com hem dit, sosté que una importació neta de capitals, és a dir una entrada neta de capital exterior (un investiment estranger directe) ajuda a reduir les externalitats ambientals a través d’una major eficiència en l’ús de recursos. Les emissions de CO2 són una externalitat negativa per l’impacte que tenen a escala global com a motor de l’efecte hivernacle antropogènic.

En aquest sentit, Salehnia troben una correlació negativa entre el nivell de desenvolupament financer i les emissions de CO2, que es manifesta en els quantils 0,25, 0,5, 0,75 i 0,9. En economies com les de l’Orient Mitjà i del Nord d’Àfrica hi ha una estreta relació entre els investiments internacionals i el desenvolupament financer.

Salehnia et al., però, també troben que una major obertura comercial es correlaciona positivament amb les emissions de CO2, que es manifesta en els quantils més extrems (0,1 i 0,9). La importància de les exportacions de petroli i de gas per a la majoria d’aquests països explicaria potser aquesta relació, més avinent amb la PHH que amb la PH.

Lligams:

Testing Porter and pollution haven hypothesis via economic variables and CO2 emissions: a cross-country review with panel quantile regression method. Narges Salehnia, Nooshin Karimi Alavijeh, Nasrin Salehnia. Environ. Sci. Pollut. Res. Int. (2020).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: