Consum elèctric, creixement, capital, feina i petjada ecològica en la Turquia del darrer mig segle (Economia mediterrània, 28/2020)

D’acord amb una hipòtesi freqüent, l’electrificació promou el creixement econòmic per ella mateixa. Així doncs, l’evolució del consum elèctric té un impacte directe en el paisatge econòmic i, de retruc, ambiental d’un país. En alguns aspectes, l’electrificació es considera beneficiosa per a medi ambient, com un vehicle més eficient entre la producció energètica i el consum energètic. Alhora, però, una major electrificació també estimula un major consum energètic i, això, en l’actual context sol significar un augment del consum de combustibles fòssils i la consegüent petjada de carboni. Samuel Asumadu Sarkodie, de la Nord University Business School, de Bodø (Noruega), considera que les qüestions sobre la fortaleses, febleses, oportunitats i amenaces del creixement del consum elèctric s’han d’abordar a través de l’escrutini científic. Sarkodie ha liderat una recerca sobre la hipòtesi del creixement vehiculat per l’electricitat i el seu impacte en el creixement econòmic i en la qualitat ambiental prenent com a model una sèrie temporal de dades sobre Turquia que abasten el període del 1970 al 2014. Aquesta setmana apareixen les conclusions en un article a la revista Environmental Science and Pollution Research, que mostren un vincle estret entre creixement econòmic i consum elèctric per a la Turquia contemporània.

La Presa d’Atatürk o de Karababa, en el riu Eufrates, fou construïda entre el 1982 i el 1990. Genera anualment 32.000 TJ (8900 Gwh). L’embassament serveix tota una xarxa de regadius que abasta bona part de l’Alta Mesopotàmia

Una sèrie temporal de la Turquia del 1970 al 2014

Mfonobong Udom Etokakpan és investigador del Departament d’Economia de la Universitat Mediterrània Oriental de Famagusta i de l’Economics Department de la Babcock University, d’Ikenne.

Olawumi Abeni Osundina és membre del Economics Department de la Babcock University.

Festus Victor Bekun és investigador del Departament d’Economia i Finances de la Gelisim Üniversitesi, d’Istanbul, i del Departament de Comptabilitat, Anàlisi i Auditoria de l’Escola d’Economia i Gestió de la Universitat Estatal del Sud dels Urals, de Txeliabinsk.

Samuel Asumadu Sakodie és investigador de l’Escola de Negocis de Nord Universitet, a Bodø.

Etokakpan et al. empren un conjunt de dades sobre Turquia que abasta una sèrie temporal anual del 1970 al 2014. L’analitzen amb una bateria de tests d’arrel unitària i estacionaris. Amb els tests de cointegració combinada de Maki i de Bayer-Hanck exploren la relació d’equilibri entre les variables sota múltiples trencament estructurals. La robustesa dels resultats és comprovada amb el test de límits ARDL de Pesaran.

Una relació de cointegració entre consum elèctric, creixement econòmica, capital, treball i petjada ecològica

Etokakpan et al. constaten l’existència d’una relació de cointegració entre el consum d’electricitat, el creixement econòmic, el capital, la feina i la petjada ecològica, tal com preveu la hipòtesi del creixement liderat per l’electricitat. Per tal d’escatir les relacions causals en el si d’aquesta cointegració, fan servir el test de causalitat de Granger de model de correcció d’errors vectorials (VECM). Aquesta anàlisi de causalitat va en la direcció prevista per la hipòtesi citada, segons la qual l’augment del consum elèctric indueix un augment del creixement econòmic.

Així doncs, les dades assenyalarien que polítiques conservacionistes en pro de l’eficiència energètica podrien tindre un efecte alentidor del creixement econòmic a Turquia. Etokakpan et al. consideren que una política adequada hauria d’orientar-se a garantir la disponibilitat i accessibilitat a l’energia elèctrica en el marc d’un creixement sostingut i sostenible ambientalment.

Lligams:

Rethinking electricity consumption and economic growth nexus in Turkey: environmental pros and cons. Mfonobong Udom Etokakpan, Olawumi Abeni Osundina, Festus Victor Bekun & Samuel Asumadu Sarkodie. Environ. Sci. Pollut. Res. Int. (2020).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: