Les universitats públiques catalanes, referents internacionals

File:Las cuatro columnas en la UAB.jpg
Les quatre columnes a la UAB. Font: Wikimedia Commons.

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va presentar el passat mes de desembre la sisena edició de l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes. Aquesta iniciativa, que va néixer el 2012, permet que les universitats públiques catalanes, mitjançant les evolucions d’indicadors de recerca i innovació en sèries històriques, es comparin amb les universitats espanyoles i europees i, fins i tot, es facin visibles en els rànquings internacionals.

L’informe també dona resposta al compromís de les universitats públiques de Catalunya de retre comptes d’aquestes activitats a la societat per mitjà d’exercicis de transparència. Aquesta edició pretén ser un compendi de les activitats dutes a terme a les universitats públiques catalanes entre els anys 2014 i 2018 en l’àmbit de la recerca, la transferència i la innovació. Enguany, a més, dedica un monogràfic a les estratègies de recursos humans orientades al desenvolupament professional dels investigadors, adaptades als estàndards europeus.

A banda del monogràfic esmentat, i com ja és habitual en passades edicions, l’informe s’estructura en tres capítols. El primer capítol tracta sobre els recursos econòmics captats per mitjà de fons competitius (obtinguts en convocatòries d’àmbit nacional, estatal i internacional) i els que provenen de fons no competitius, amb una menció especial als fons captats en el programa marc europeu Horitzó 2020 i en les convocatòries del European Research Council (ERC). Entre els indicadors del període 2014-2018 més rellevants, cal destacar els següents:

  • Un 75,91% dels fons captats per les universitats públiques catalanes és de caràcter competitiu (i els fons competitius internacionals suposen el 25,3% dels fons competitius captats).
  • Les universitats públiques catalanes han captat un total de 265 M€ sobre els 1.080 M€ captats per tot Catalunya provinents del programa marc H2020; en el context de l’Estat espanyol, Catalunya capta quasi un 30% dels recursos de l’H2020 (molt per damunt del pes que li correspon per població en el conjunt de l’Estat, que és del 16%).
  • Pel que fa a les convocatòries de l’ERC, l’informe destaca que el 2018 les universitats públiques catalanes van aconseguir un total de 32 concessions, que representen el 50% de les obtingudes a l’Estat espanyol, al nivell de països com Finlàndia, Noruega o Bèlgica.
Fons competitius i no competitius captats per universitat sobre el pressupost total (2018)

El segon capítol analitza la producció científica de les universitats públiques catalanes, que es compara en termes de volum, impacte i eficiència a escala catalana, espanyola, europea i mundial. Com a novetat respecte dels anys anteriors, s’hi incorpora la informació sobre les tesis doctorals defensades (mencions internacionals i doctorats industrials). D’aquest apartat destaquen els següents indicadors:

  • La producció científica de les universitats públiques catalanes lidera la producció generada per les institucions de Catalunya que es dediquen a la recerca (sis de les deu institucions catalanes amb més producció científica, incloent-hi instituts de recerca i hospitals, són universitats).
  • Les universitats públiques catalanes, amb un impacte superior a la mitjana mundial, ocupen les primeres posicions en el conjunt d’universitats de l’Estat pel que fa a la qualitat de la producció científica en el període 2013-2017.
  • Una de cada quatre tesis doctorals defensades en plans adaptats a l’EEES entre el curs 2012-2013 i 2017-2018 ha rebut menció internacional.
  • En el marc del Pla de doctorats industrials s’han defensat 159 tesis doctorals entre el curs 2015-2016 i el 2017-2018.
  • La productivitat del personal docent i investigador i la del personal dedicat a la recerca doctor amb dedicació a temps complet ha anat augmentant gradualment durant els darrers cinc anys.
Publicacions per PDI equivalent a jornada completa (EJC) de les universitats públiques de l’Estat espanyol.

El tercer capítol es dedica a la innovació i la transferència de coneixement a la societat. Com és habitual, els indicadors que s’hi analitzen són les sol·licituds de patents i d’extensions internacionals de patent, el personal tècnic amb funcions de transferència, la creació d’empreses derivades dels resultats de recerca i les càtedres universitat-empresa-societat. Com a novetat d’enguany s’hi introdueix per primera vegada l’anàlisi de l’aportació del sector privat al finançament de la recerca del sistema universitari públic català. D’aquest capítol destaquen els següents indicadors relatius al període 2014-2018:

  • En el període 2014-2018 s’han sol·licitat 477 patents prioritàries.
  • L’any 2018 hi havia 137 empreses derivades de les universitats públiques catalanes actives. Aquest valor és un 11% superior al de l’any 2016.
  • Les càtedres universitat-empresa-societat vigents s’han mantingut a l’entorn de 90 càtedres anuals.
  • L’aportació del sector privat al finançament de la recerca del sistema universitari públic català arriba a 58,8 M€ l’any 2018, prop d’un 21% del total de fons competitius i no competitius captats per les universitats.

Pel que fa al monogràfic dedicat al desenvolupament professional en el marc de l’Estratègia de Recursos Humans per a Investigadors (Human Resources Strategy for Researchers HRS4R) a les diferents universitats, ha estat coordinat per Cristina Borràs, directora de l’Àrea d’Internacional de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR). Aquest apartat analitza com aquesta estratègia s’ha traduït en cada universitat pública catalana, amb una atenció especial al desenvolupament professional dels investigadors; es destaca que totes les universitats catalanes han traçat plans d’acció pluriennals per a implementar aquestes estratègies i han obtingut el reconeixement de la Comissió Europea en forma del segell de qualitat HR Excellence in Research, que identifica les universitats que generen i promouen uns entorns de treball que estimulin la recerca. El monogràfic conclou que el sistema universitari i de recerca català està fent un gran esforç per dotar el seu personal investigador d’habilitats competencials que els permeti ampliar les possibilitats de carrera professional, especialment mitjançant l’HRS4R i les accions COFUND.

Finalment, l’informe conté un annex on es fa balanç dels recursos humans dedicats a la recerca, la transferència i la innovació, amb la incorporació de la perspectiva de gènere en una selecció d’indicadors. Particularment rellevant és la gràfica dedicada a la carrera professional del personal investigador per gènere (2018), que demostra la sempiterna gràfica de tisores (o pinça, en aquest cas), amb una presència majoritària de les dones en l’etapa predoctoral (52,5%), que va disminuint progressivament al llarg dels diversos estadis de la carrera fins a esdevenir molt minoritària en el nivell de catedràtic universitari o contractat (22%).

Carrera professional del personal investigador. Algunes categories (2018)..

De la lectura de l’informe es dedueix que les universitats públiques catalanes desenvolupen un paper molt important quant a la captació de recursos, tant estatals com internacionals, i que la producció científica de les universitats públiques catalanes lidera la producció generada per les institucions catalanes i espanyoles que es dediquen a la recerca; en la mateixa línia, es conclou que el sistema de recerca català, quant a productivitat científica, se situa com un dels que té més impacte en el context de la UE-15, tant en relació a la població com al PIB. Pel que fa al foment de la tercera missió, l’informe conclou que l’impuls dels processos de valorització dels resultats de la recerca i la col·laboració publicoprivada, així com la creixent creació d’empreses de base tecnològica, les sol·licituds de patents i l’increment de càtedres universitat-empresa-societat, són clars exemples d’aquest compromís social i econòmic amb l’entorn. Malgrat tot, l’informe també recull que els índexs d’innovació són millorables si es comparen amb els d’altres economies europees similars i que cal un esforç incremental per apropar universitats i empreses i perquè aquestes acabin gaudint de la formació, el coneixement i la creativitat dels nous doctors formats a les universitats, que s’ha de traduir en innovació.

Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes – Informe 2020. Josep M. Vilalta i Núria Jové (coord.). Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Desembre, 2020, 86 pàgines. ISBN: 978-84-09-25963-2

(Aquest article ha estat publicat en el número de gener del butlletí Novetats documentals d’universitats i recerca. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Anotacions relacionades:

Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat

Rànquing d’universitats i estructures de recerca de Catalunya a les xarxes socials

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: