L’impacte d’activitats humanes (indústria, agricultura, mineria) sobre els ecosistemes marins es manifesta, entre d’altres coses, en la bioacumulació de metalls pesants en les xarxes tròfiques. Això pot afectar, de retruc, la salut humana a través del consum de peix. En el marc de la seva tesi doctoral sobre ecologia marina, Ryhane Lounas, del Laboratori de Conservació i Valorització de Recursos Marins de l’École Nationale Supérieure des Sciences de la Mer et de l’Aménagement du Littoral (ENSSMAL), d’Alger, ha encapçalat un estudi sobre les concentracions d’arsènic, cadmi, coure, plom i zinc en les porcions comestibles d’orades (Sparus aurata) salvatges i de piscifactoria de la costa algeriana. En un article a Environmental Science and Pollution Research, Lounas et al. constaten que la concentració d’aquests elements és generalment inferior en les orades de granja que en les salvatges, amb l’excepció del cadmi. En qualsevol cas, la ingesta de metalls pesants pel consum d’aquestes orades no excediria l’1% dels llindars recomanats. A nivell de salut, el risc més rellevant seria l’associat a la carcinogènesi de l’arsènic.
Les concentracions de metalls pesants en orades
Aquesta recerca fou concebuda per Ryhane Lounas, que fa la tesi doctoral a l’ENSSMAL d’Alger. Boualem Hamdi (ENSSMAL) supervisà i validà l’estudi, en el marc d’un projecte administrat per Safia Chernai (ENSSMAL). Hamza Kasmi, del SGS Centre d’Alger, contribuí a l’adquisició de recursos. Les mostres utilitzades en aquest estudi provenien d’embarcacions pesqueres i de parades de mercat d’Algèria. La metodologia anà a càrrec de Lounas i Chernai, mentre que Nadia Amarni (ENSSMAL) s’encarregava del programari. Louiza Ghebriout, de la Universitat de Ciència i Tecnologia Houari Boumediene (USTHB), d’Alger, realitzà l’anàlisi de dades. Kasmi s’encarregà dels gràfics. Lounas redactà l’article, amb una revisió lingüística de Ilydia Kheyar, que fou tramès a la revista “Environmental Science and Pollution Research” el 26 de maig del 2020. V. V. S. S. Sarma en fou l’editor responsable, i Lounas té paraules d’agraïment per a editors i revisors per ajudar a millorar la qualitat de l’article, que fou acceptat finalment el 4 de febrer, i publicat el dia 16.
Els metalls pesants analitzats són l’arsènic (As), el cadmi (Cd), el coure (Cu) i el zinc (Zn). Són analitzats en les porcions comestibles d’orades, tan d’orades procedents de la pesca de poblacions salvatges com d’orades procedents de piscifactoria.
Les concentracions més altes de Cd foren de 7,8 μg per kg de pes sec, i es trobaren en orades de piscifactoria.
Les concentracions més altes de Cu foren de 980 μg per kg de pes sec, i es trobaren en orades de piscifactoria.
Les concentracions més altes de Zn foren de 5100 μg per kg de pes sec, i es trobaren en orades de piscifactoria.
Les concentracions més altes d’As foren de 5020 μg per kg de pes sec, i es trobaren en orades salvatges.
Les concentracions més altes de Pb foren de 6 μg per kg de pes sec, i es trobaren orades salvatges.
L’impacte potencial sobre la salut humana
L’aplicació d’una anàlisi estatística (test de Friedman) indica que l’origen del peix té rellevància en la distribució de metalls pesants. Concretament, Lounas et al. diferencien tres nivells: 1) orades salvatges; 2) orades de granja criades en gàbies; 3) orades de granja criades en canals artificials (“raceway”).
Creuant les concentracions de metalls pesants trobades en l’estudi amb el consum mitjà d’orades per part d’una persona típica de 72,5 kg de massa corporal, la ingesta setmanal estimada d’As, Cd i Pb inorgànics no depassaria l’1% dels nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i pel Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) d’ingesta de metalls pesants. Lounas et al., però, recorden que si no s’arriba més enllà de l’1% és precisament perquè la població algeriana actualment té un consum ben limitat de productes d’origen marí.
En termes d’índex de risc, pels metalls pesants analitzats, el valor seria força inferior a 1. No obstant, el risc carcinogènic associat a l’As depassa el valor acceptable de 10-5.
Lounas et al. consideren que caldria tindre en ment el risc potencial per a la salut del consum d’orades criades en gàbies amb nivells elevats de metalls pesants, particularment d’arsènic.
Lligams:
– Heavy metal concentrations in wild and farmed gilthead sea bream from southern Mediterranean Sea—human health risk assessment. Ryhane Lounas, Hamza Kasmi, Safia Chernai, Nadia Amarni, Louiza Ghebriout, Boualem Hamdi. Environ. Sci. Pollut. Res. Int. (2021)
Des de la Mediterrània 