La resistència a antibiòtics és un dels problemes emergents en el tractament d’infeccions bacterianes. Una de les causes que la promouen és un ús inadequat dels antibiòtics, que constitueix una pressió selectiva inadvertida que promou els microorganismes portadors de gens de resistència a antibiòtics. Sovint l’ús inadequat és atribuït a l’automedicació, però la doctora Sireen M. Alkhaldi, professora associada del Departament de Medicina Familiar i Comunitària de l’Escola de Medicina de la Universitat de Jordània, ha liderat un estudi retrospectiu sobre la prescripció d’antibiòtics orals per al tractament d’infeccions de tracte respiratori en el seu propi centre durant l’any 2017. Alkhaldi et al. publiquen els seus resultats en un article a The International Journal of Clinical Practice: conclouen que la taxa de prescripció d’antibiòtics orals en aquests casos és elevada en les consultes externes, i que caldria fer una intervenció per promoure una prescripció més assenyada.
L’Hospital Universitari de Jordània, a Amman
Una anàlisi secundària retrospectiva
Sireen M. Alkhaldi, Nada A. Yaseen i Hana A. Taha són professores del Departament de Medicina Familiar i Comunitària de l’Escola de Medicina de la Universitat de Jordània (الجامعة الأردنية), a Amman. Taha és, a més, membre del departament de Desenvolupament Global de la Salut de la Xarxa de Salut Pública de la Mediterrània Oriental, i del Departament de Neurobiologia del Karolinska Institut d’Estocolm. Baeth Al-Rawashdeh és professor del Departament de Cirurgia Especial de l’Escola de Medicina de la Universitat de Jordània. També són membres de l’Escola de Medicina, Elaf A. Bataineh, Mones A. Albadaineh, Sura M. Mubarak i Razan E. Jaras.
Aquests investigadors realitzaren una anàlisi secundària retrospectiva de la prescripció d’antibiòtics orals en la clínica de medicina familiar de l’Hospital Universitari de Jordània durant l’any 1917. S’analitzaren les taxes de prescripció d’antibiòtics i els tipus d’antibiòtics prescrits. Entre les variables contemplades hi havia l’edat i el sexe del pacient, i el seu tipus d’assegurança (pública o privada), així com el tipus d’infecció diagnosticada.
El 27,3% de les prescripcions contenien antibiòtic
De les 20.133 prescripcions analitzades, el 27,3% incloïen un antibiòtic. D’aquests prescripcions d’antibiòtic, les penicil·lines es corresponien al 52,7%, seguides dels macròlids (21,6%) i de les cefalosporines (16,4%).
De les prescripcions d’antibiòtic, el 51,1% es corresponien a infeccions de tracte respiratori. De les prescripcions d’antibiòtic per a infeccions de tracte respiratòria, un 61,5% es corresponien a infeccions de vies respiratòries superiors, seguides d’otitis media (16,9%) i amigdalitis (15,4%).
Tan sols el 28,8% dels antibiòtics prescrits eren apropiats i indicats
L’anàlisi de les prescripcions d’antibiòtics permet a Alkhaldi et al. de concloure tan sols el 28,8% eren apropiades i indicades.
L’anàlisi de les variables de pacients indicava que eren més probables les prescripcions d’antibiòtic als pacients de més edats que als més joves.
Alkhaldi et al. també han trobat, curiosament, que la probabilitat de receptar un antibiòtic és més elevada quan els pacients són empleats d’hospital o d’universitat que no pas quan són empleats del Ministeri de Salut.
Les taxes de prescripció inapropiada d’antibiòtics són massa elevades en les consultes externes de la clínica universitària de medicina familiar d’Amman. Alkhaldi et al. consideren necessàries intervencions que promoguin una prescripció més racional d’antibiòtics, no tan sols per minimitzar la càrrega evitable de resistència microbiana sinó també per reduir una despesa innecessària.
Lligams:
– Patterns of Antibiotic Prescribing and Appropriateness for Respiratory Tract Infections in a Teaching Hospital in Jordan. Sireen M. Alkhaldi, Nada A. Yaseen, Elaf A. Bataineh, Baeth Al‐Rawashdeh, Mones A. Albadaineh, Sura M. Mubarak, Razan E. Jaras, Hana A. Taha. Int. J. Clin. Pract. e14113 (2021)
Des de la Mediterrània 