La carn magra no atenua els beneficis en el perfil lipídic d’una dieta mediterrània (Nutrició mediterrània, 14/2021)

David J. Baer, investigador del Food Components and Health Laboratory, de Beltsville (Maryland), inicià en el 2016 un assaig clínic per avaluar l’efecte dosi-resposta de la introducció de carn bovina magra a un patró alimentari d’estil mediterrani sobre els factor de risc de malaltia cardiovascular. Es tractava de valorar els efectes de diferents quantitats de carn magra (de 0,5 a 5,5 onzes diàries) sobre paràmetres lipídics, lipoproteics i d’altres aspectes de salut vascular en el context d’una dieta mediterrània basada en aliments de consum típic als Estats Units. En aquest estudi han participat també Jennifer A. Fleming, Penny M. Kris-Etherton i Kristina S. Petersen, del Department of Nutritional Sciences de The Pennsylvania State University. Conjuntament, publiquen a The American Journal of Clinical Nutrition un article centrat en els efectes sobre lípids i lipoproteïnes. Per a l’estudi foren recrutats un total de 59 voluntaris que passaren per quatre tipus de dieta: 1) una dieta americana mitjana (52% de carbohidrats; 15% de proteïna; 33% de greix, 12% d’àcids grassos saturats, 13% de monoinsaturats i 8% de poliinsaturats); 2) una dieta mediterrània (42% de carbohidrats; 17% de proteïna; 41% de greix, 8% d’àcids grassos saturats, 26% de monoinsaturats i 8% de poliinsaturats) amb 14 grams diaris per cada 2000 kcal de carn bovina magra; 3) la mateixa dieta mediterrània amb 71 grams de carn; 4) la mateixa dieta mediterrània amb 156 grams de carn. Cada participant seguia cadascuna d’aquestes quatre dietes successivament, per períodes de 4 setmanes cadascuna i amb 1 setmana de “rentat” entre dietes. Se’ls feia una extracció de sang en l’inici de l’estudi i al final de cadascuna de les quatre dietes. En les mostres de sang s’avaluaven les concentracions de lípids i de lipoproteïnes. En comparació amb la dieta americana mitjana, les tres dietes mediterrànies davallaven els nivells de colesterol LDL i el nombre de partícules LDL totals, així com també els nivells de colesterol HDL i el nombre de partícules HDL. Una part dels efectes, però, es perdien amb la dieta mediterrània amb més contingut de carn magra. De tota manera, doncs, l’estudi constata que la davallada lipídica i lipoproteica que indueix un patró alimentari mediterrani no s’atenua amb la inclusió de carn magra en quantitats iguals o inferiors a 2,5 onzes (71 grams) diaris.

Esquema del metabolisme de lipoproteïnes

Una recerca finançada per Beef Checkoff

Aquesta recerca fou dissenyada per Kris-Etherton, Baer i Fleming. Fleming i Baer eren els responsables del recrutament de participants, a Maryland i a Pennsylvania, respectivament, i de conduir la recerca. Les anàlisis estatístiques foren realitzades per Fleming i Petersen. Fleming, Petersen i Kris-Etherton redactaren l’article, amb l’ajut de Baer. L’article fou tramès a The American Journal of Nutrition el 10 d’agost del 2020, amb Kris-Etherton com a autora corresponsal. Fou acceptat per a publicació el 16 de novembre, i es publicà el 7 d’abril del 2021.

Val a dir que la recerca fou finançada per Beef Checkoff, que també finançà les presentacions de Fleming sobre els resultats d’aquesta recerca en el 2019. Alhora, la investigació rebé finançament de la USDA, ARS i de la Penn State.

L’objectiu principal de l’estudi era, en el marc d’un assaig controlat, examinar l’efecte dosi-resposta d’incloure carn bovina magra no processada en un patró alimentari d’estil mediterrani sobre factors de risc cardiovascular de caire lipídic: lípids, lipoproteïnes i apolipoproteïnes. Així doncs, es dissenyaren tres dietes mediterrànies, amb quantitats creixents de carn bovina magra: 14 grams diaris (MED0.5), 71 grams (MED2.5) i 156 grams (MED5.5). La quarta dieta, que servia de comparació externa, és una dieta americana mitjana (AAD), amb un consum de carn bovina magra de 71 grams.

El disseny experimental

L’estudi d’alimentació controlada, creuada i aleatoritzada en 4 períodes fou realitzada en dos centres, la Penn State University i el USDA-Beltsville Human Nutrition Research Center. Els quatre períodes es corresponien a quatre dietes diferents:
1) MED0.5, que inclou la quantitat de carn recomanada per la piràmide de la dieta mediterrània.
2) MED2.5, que inclou la quantitat de carn típica dels patrons alimentaris actuals dels Estats Units.
3) MED5.0, que representaria el doble del consum típic.
4) AAD, que representa la dieta americana mitjana.

En total en resultaven 12 seqüències possibles de dietes, de manera que els participants eren assignats aleatòriament a una d’aquestes seqüències. Cada participant passava per cadascuna de les quatre dietes. El període de seguiment de cada dieta era de 4 setmanes, i entre dieta i dieta s’establia un període intermedi d’1 setmana (en el qual el participant retornava a la dieta de la seva elecció). Òbviament, cada participant sabia quina dieta seguia en cada moment, però s’establí un cec per al coordinador de l’estudi, els investigadors, els analistes i els estatístics.

El període recrutament es realitzà entre l’octubre del 2016 i el novembre del 2017. Havien d’ésser individus no-fumadors, amb un índex de massa corporal entre 20 i 40 kg·m-2, i amb edats compreses entre el 30 i els 70 anys. Com a criteris d’exclusió es contemplaren: nivells de triglicèrids per sota de 350 mg/dL, nivells de colesterol HDL per sota del percentil 15 de la població dels Estats Units (menys de 37 mg/dL per als homes i menys de 44 mg/dL per a les dones), nivells de glucosa en dejuni per sota de 126 mg/dL, pressió sanguínia superior a 160/100 mmHg. D’aquest darrer criteri d’exclusió es feia excepció per a pacients que prenien medicació per davallar la pressió sanguínia. Altres criteris d’exclusió eren historial de malaltia renal, malaltia hepàtica, gota, problemes d’hipertiroidisme o hipotiroïdisme no tractats o inestables, càncer, malaltia gastrointestinal, malaltia pancreàtica, o altres trastorns metabòlics o malabsorptiu, així com malaltia cardiovascular. També eren exclosos els qui prenien medicació hipocolesterolemiant, o els qui no volien renunciar a prendre suplements putativament hipocolesterolemiants. També eren exclosos, és clar, els vegetarians o els qui seguien pràctiques incompatibles amb les dietes de l’estudi. Canvis en el pes corporal de més del 10% en els darrers 6 mesos abans del recrutament eren motiu d’exclusió. Entre les dones, ho era també ésser gestant, lactant, haver parit en el darrer any o tindre la intenció de quedar en estat. Als participants se’ls demanava que mantinguessin el pes i continuessin amb el mateix nivell d’activitat física.

Les dietes MED i AAD eren isocalòriques, i es diferenciaven per la distribució de macronutrients (41% de greix, 42% de carbohidrat i 17% de proteïna en les MED; i 33% de greix, 52% de carbohidrat i 15% de proteïna en l’AAD). Els aliments es preparaven en una cuina metabòlica de cada institució, i incloïen una provisió de 3 àpats i 2 esnacs diaris seguint un menú rotatiu de 7 dies. La quantitat de calories era fixada per a cada participant amb l’equació Harris-Benedict, i ajustant pel nivell declarat d’exercici físic. De dilluns a divendres, quan recollien els àpats, se’ls pesava. Cada dia i cada setmana, els participants havien d’omplir qüestionaris sobre el consum dels aliments i begudes, tant dels inclosos en l’estudi com els que no. En tot cas, se’ls demanava de no consumir més de 2 begudes alcohòliques per setmana, ni de fer un consum de begudes cafeiques superior a 1180 mL diaris.

El disseny de la dieta mediterrània seguia els paràmetres descrits per la Fundación Dieta Mediterránea. L’adhesió a la dieta mediterrània es feia en els 14 punts de la Mediterranean Diet Assessment Scale.

La carn bovina magra procedia de magatzems locals, i complia els criteris de <10 g/100 g de greix total, <4,5 g/100 g d’àcids grassos saturats, <95 mg/100 g de colesterol.

Les mostres de sang eren recollides en 2 dies consecutius de l’inici de l’estudi i al final de cadascun dels quatre períodes de dieta. En les 48 hores prèvies s’havia demanat als participants que s’abstinguessin de consum d’alcohol o de l’ús de fàrmacs antiinflamatoris; en les 24 hores prèvies se’ls demanava que no haguessin fet exercici vigorós; en les 12 hores prèvies se’ls demanava que consumissin res més que aigua. De la sang s’obtenia sèrum i plasma, que eren conservats en ultracongelació (−80°C).

En el sèrum s’avaluava el colesterol total (i l’associat a HDL i l’associat a LDL) i els triglicèrides per assaig enzimàtic. També s’avaluaven els nivells de les apolipoproteïnes apoAI i apoB, per immunoturbidimetria. S’avaluaren també les concentracions de PCSK9.

Per un assaig d’espectroscopia de ressonància (RMN) es mesura el nombre i la mida de partícules de lipoproteïna.

La mida de l’estudi fou fixada en 60 participants d’acord amb una anàlisi prèvia de colesterol LDL, per tal que fos factible de detectar-hi canvis del 5%.

Resultats sobre 59 participants

En total foren enrolats 66 participants. D’aquests, uns 9 es retiraren de l’estudi, dels quals un 7 ho feren abans de completar el primer període de dieta, i els altres dos just després de completar-lo. El principal motiu d’aquests abandonaments eren obligacions socials que dificultaven seguir el protocol d’alimentació controlada.

Les dietes MED0.5, MED2.5 i MED5.5, en comparació amb la dieta AAD, conduïen a reduccions significatives de colesterol total, colesterol no-HDL i colesterol LDL. No hi havia diferències pel que fa al colesterol-HDL. No s’observava un efecte dosi-resposta per la introducció de carn magra a les dietes MED ni per al colesterol total, ni per al colesterol LDL, ni per al colesterol HDL, ni per al colesterol no-HDL, ni per als triglicèrids.

De tota manera, les dietes MED0.5 i MED2.5 induïen, en comparació amb l’AAD, una major reducció en el nombre total de partícules LDL i en el nombre de partícules de LDL grans. La dieta MED5.5 quedava, en aquests paràmetres, en un punt intermedi.

No s’hi registraven efectes de les dietes de l’estudi sobre les partícules HDL. No obstant, si es compara la dieta MED0.5 amb la dieta MED5.5, el nombre de partícules totals d’HDL és superior en la segona.

La reducció d’apoB per les dietes MED (en comparació amb l’AAD) seguia un patró de dosi-resposta segons el nivell de carn magra, de manera que l’efecte de MED5.5 era inferior al de MED0.5.

Efectes de les quatre dietes de l’estudi sobre els nivells de colesterol i de triglicèrids

La dieta MED5.5 s’apartava de la dieta mediterrània: si la MED0.5 té una puntuació de 12, la MED5.5 es queda en 7. En un nivell intermedi hi ha la MED2.5, amb 10 punts.

L’efecte de la introducció de la carn magra en la dieta mediterrània sobre els beneficis en el perfil lipídic

En termes generals, la introducció de carn magra en la dieta mediterrània no pertorba els efectes potencialment beneficiosos sobre lípids i lipoproteïnes en comparació amb la dieta americana típica. Ara bé, si la quantitat de carn magra arriba a les 5,5 onzes diàries, alguns dels paràmetres de la dieta mediterrània comencen a afeblir-se.

Fleming et al. conclouen que la inclusió de quantitats petites o moderades de carn bovina magra a la dieta mediterrània (fins a 2,5 onzes diàries) no atenua els beneficis d’aquesta. En l’actualitat el nivell recomanat d’ingesta de carn vermella no processada en un patró alimentari mediterrani és de 50 grams diaris, prioritzant-hi els talls magres. En la dieta mediterrània que se seguia just abans de l’occidentalització (cap als anys 1960) en països mediterranis podia arribar a superar els 200 grams diaris. En l’estudi PREDIMED, per exemple, hom reportava un consum mitjà de 120 grams diaris de carn i productes càrnics. Aquestes xifres són superiors al consum mitjà dels Estats Units, que seria d’uns 71 grams diaris. De tota manera, per damunt dels 71 grams diaris de carn magra comencen a diluir-se alguns efectes lipídics de la dieta mediterrània.

Lligams:

Effect of varying quantities of lean beef as part of a Mediterranean-style dietary pattern on lipids and lipoproteins: a randomized crossover controlled feeding trial. Jennifer A Fleming, Penny M Kris-Etherton, Kristina S Petersen, David J Baer. Am. J. Clin. Nutr. nqaa375 (2021).

The Dose-Response Effects of Lean Beef in a Mediterranean-Style Dietary Pattern on Cardiovascular Disease Risk Factors. ClinicalTrials.gov: NCT02723617

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: