El proteoma salival com a indicador dels patrons alimentaris de gent gran (Nutrició mediterrània, 21/2021)

Hem vist sovint en aquesta secció estudis nutricionals basats en qüestionaris de freqüència alimentària i similars. Martine Morzel, de l’Institut Nacional de Recerca en Agricultura i Ambient (INRAE), de Dijon, investiga els vincles entre el flux i composició de la saliva i la digestió, i en aquest sentit ha impulsat una recerca sobre si la composició en proteïnes de la saliva pot reflectir els hàbits alimentaris. En un article al European Journal of Nutrition, amb ella com a autora corresponsal, examinen el proteoma salival de 214 participants de dues cohorts europees de persones que viuen en residències de la gent gran (3C-Bordeaux i Seniors-ENRICA-2). Això els permet de fer un disseny cas-control, considerant com a cas les persones amb diabetes de tipus 2. La informació sobre la dieta que fan s’analitza a través del MEDAS (Mediterranean Diet Adherence Screener). Dels 214 participants, s’aconseguiren mostres de saliva de 211, de les quals s’analitzà el proteoma a través d’una cromatografia líquida en tàndem acoblada a espectrometria de masses.

Esquema de les glàndules salivals

El proteoma salival com a marcador objectiu de la dieta habitual

Aquesta recerca fou concebuda i dissenyada per Eric Neyraud (del Centre des Sciences du Goût et de l’Alimentation, de CNRS-INRAE-Université de Bourgogne Franche-Comté, amb seu a Dijon), Catherine Féart (de la Universitat de Bordèu i l’Inserm), Fernando Rodriguez-Artalejo (del Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universidad Autónoma de Madrid, del Grupo de Epidemiología Cardiovascular y Nutricional del Hospital de La Paz, i de l’IMDEA-Food Institute), Esther Lopez-Garcia (de l’UAM, IdiPAZ i IMDEA), Gordon Proctor (del Centre for Host Microbiome Interactions, del King’s College, de Londres) i Martine Morzel (INRAE, de Dijon). L’anàlisi de les mostres de saliva fou realitzada per Christophe Chambon, Thierry Sayd i Pauline Bros (de la Plateforme d’Exploration du Métabolisme Composant Protéome, de l’INRAE de Sent Genèst de Champanela). Les anàlisis estatístiques foren realitzades per Romane Di Biagio (INRAE Dijon), Frank Hyvrier (INRAE Dijon) i David Gomez-Cabrero (del King’s College). Perrine André (U. Bordèu), Esther Garcia Garcia-Esquinas (UAM i IdiPAZ), Rodriguez-Artalejo i Lopez-Garcia aportaren dades epidemiològiques i mostres de saliva. Chambon i Morzel redactaren l’article, i la resta d’autors el revisaren i n’aprovaren la versió final, que fou tramesa a l’European Journal of Nutrition el 14 de desembre del 2020. Seguí un procés de revisió, i l’article fou acceptat el passat 11 de maig, i publicat el dia 26.

Aquesta recerca fou finançada inicialment per la Joint Programming Initiative A Healthy Diet for a Healthy Life (HDHL). El projecte SALAMANDER és finançat per l’Agence Nationale de la Recherche, el Biotechnology & Biological Sciences Research Council, UK, i el Ministerio de Economía y Competitividad.

Els participants aportaren consentiment informat per escrit, tant pel que fa a l’estudi com per a la publicació dels resultats. A més, els protocols de la cohort 3C tenen l’aprovació del Comitè de Protecció de Persones (CPP) de l’Hospital Universitari Kremlin-Bicêtre, de París. Els de la cohort Seniors-ENRICA-2 foren aprovats pel Comitè Ètic de Recerca de l’Hospital Universitari de La Paz, de Madrid.

L’abundància relativa de 246 proteïnes de saliva varia segons el consum de certs aliments

Chambon et al. han pogut deduir l’abundància relativa de 246 proteïnes en la saliva dels 211 participants. D’això se’n dedueix un proteoma (o perfil proteic) característic de cada persona.

En comparar el proteoma salival amb les respostes en els qüestionaris de freqüència alimentària, Chambon et al. remarquen que els perfils proteics difereixen segons el nivell d’ingesta de certs grups d’aliments. Per exemple, l’associació és especialment remarcable pel que fa a la verdura, la fruita, els esnacs dolços i la carn vermella.

L’associació entre el proteoma salival i la ingesta d’aquests grups d’aliments varia si hom compara els casos de diabetis mellitus de tipus 2 amb els controls.

L’associació entre proteoma salival i ingesta d’aquests grups alimentaris també és diferent entre la cohort 3C (francesa) i la ENRICA-2 (espanyola).

Els processos biològics subjacents

Mitjançant una anàlisi d’enriquiment de conjunts de gens aplicada a les dades de proteoma salival, Chambon et al. identifiquen processos biològics que són afectats per la dieta tant en la cohort 3C com en l’ENRICA-2. Posen com a exemple el fet que els consumidors habituals de dolços presentin reforçat el procés biològic de la desgranulació de plaquetes.

Proteoma salival i consum habitual d’esnacs dolços

Chambon et al. utilitzen models mínims per predir variables de la dieta a través de variables sociodemogràfiques, clíniques i de proteoma salival. D’aquesta manera identifiquen un seguit de proteïnes salivals que contribueixen al model predictiu pel que fa al grup d’esnacs dolços. Amb aquest coneixement, Chambon et al. milloren la predictibilitat del model tant en la cohort Seniors-ENRICA-2 com en la combinació d’aquesta cohort i la 3C.

Així doncs, la composició de proteïnes de la saliva identificada per LC-MS-MS pot reflectir aspectes dels patrons alimentaris de gent gran.

Lligams:

The salivary proteome reflects some traits of dietary habits in diabetic and non-diabetic older adults. Christophe Chambon, Eric Neyraud, Thierry Sayd, Pauline Bros, Romane Di Biagio, Frank Hyvrier, Catherine Féart, Perrine André, Fernando Rodriguez-Artalejo, Esther Lopez-Garcia, Esther Garcia-Esquinas, David Gomez-Cabrero, Gordon Proctor, Martine Morzel. Eur. J. Nutr. (2021).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: