Una alimentació saludable s’associa amb una millor funció cognitiva o un menor declivi cognitiu entre la gent gran, tal com indiquen metaanàlisis com la d’Aridi et al. (2017) (que vam veure en el número 26/2017). Per entendre millor aquesta associació hom pot recórrer a les dades que ofereixen estudis de cohort, com la Lothian Birth Control (que comentàvem en el número 52/2020). Entre el 1987 i el 1991, a la localitat de Deutekem o Dörkum (oficialment, Doetinchem) es recrutà una altra cohort de homes i dones d’entre 20 i 60 anys. Cada cinc anys, els participants són examinats en el departament local de salut. La finalitat de la cohort, en termes general, és conèixer la relació entre hàbits de vida i salut. Astrid C. J. Nooyens, del Centre de Nutrició, Prevenció i Serveis de Salut de l’Institut Nacional de Salut Públic i Ambient (RIVM), amb seu a Bilthoven, és la primera autora d’un article a The American Journal of Clinical Nutrition en el que mostra en aquesta cohort com uns hàbits alimentaris més saludables s’associen amb una millor funció cognitiva i un declivi cognitiu més lent des de la mitjana edat en endavant. Per “hàbits alimentaris saludables”, entenen els definits d’acord amb la dieta mediterrània (mMDS), amb les guies de l’Organització Mundial de la Salut (HDI) o les del Consell de Salut dels Països Baixos (mDHD15). Seleccionaren de la cohort 3644 participants, i feren un seguiment des de la línia de base (1995, quan tenien entre 45 i 75 anys) fins a 20 anys, amb intervals de reconeixement cada 5 anys.
El centre històric de Deutekem
L’Estudi de Cohort de Doetinchem: dieta i cognició
La recerca fou dissenyada per Astrid C. J. Nooyens i Jolanda M. A. Boer, de l’RIVM de Bilthoven. W. M. Monique Verschuren (RIVM i professora titular de la Universitat d’Utrecht) i H. Susan J. Picavet (RIVM) fan la supervisió general de l’Estudi de la Cohort de Doetinchem. L’anàlisi estatística fou realitzda per Nooyens, Berivan Yildiz (RIVM i investigadora del Departament de Salut Pública de la Universitat de Rotterdam) i Lisa G. Hendriks (RIVM) realitzaren l’anàlisi estatística. Yildiz, Hendriks, Nooyens i Sharell Bas (RIVM) redactaren l’article, que fou revisat, llegit i aprovat per la resta.
L’Estudi de Cohort de Doetinchem és finançat pel Ministeri de Salut, Benestar i Esports dels Països Baixos i per l’Institut Nacional de Salut Pública i Ambient. Els autors tenen paraules d’agraïment per al personal del Servei de Salut Municipal de Doetinchem.
L’article fou tramès a l’American Journal of Clinical Nutrition el 7 de juliol del 2020. Després d’un procés de revisió, fou acceptat l’11 de març del 2021, i publicat el 18 de maig.
L’Estudi de Cohort de Doetinchem fa revisions dels participants cada cinc anys, amb protocols aprovats pel Comitè d’Ètica Mèdica de la Universitat d’Utrecht. La primera ronda (1987-1991) abastà un total de 7769 veïns de Doetinchem, triats a l’atzar, amb edats compreses entre els 20 i els 59 anys. En la segona (1993-1997), tercera (2003-2007) i quarta ronda (2003-2007) es realitzaren valoracions sobre la dieta. A partir de la segona ronda, s’introduïren proves cognitives per als participants majors de 45 anys. Des del 1995 en endavant, 4769 participants hi han passat per aquestes proves. La primera prova cognitiva realitzada és considerada la línia de base en aquest estudi.
Els exams cognitius de l’Estudi de Cohort de Doetinchem s’han fet en cinc punts, per bé que únicament en 195 participants hom disposa de dades completes.
Fins el 2007, els participants omplien un qüestionari de freqüències alimentàries, que abastava un total de 178 aliments. Amb aquestes freqüència és possible computar el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània (mMDS), l’indicador de dieta saludable de l’OMS (HDI) o l’indicador de dieta saludable neerlandesa (mDHD15). Així els participants poden ser dividits en tres tercils d’acord amb la puntuació obtinguda en cadascuna d’aquestes tres escales.
El mMDS es fonament en nou grups d’aliments: verdures, llegums i fruits secs, fruita, cereals, peix i marisc, carn i productes càrnics, làctics, alcohol i la ratio d’àcids grassos saturats respecte d’insaturats.
L’HDI té en compte sis nutrients (ingesta d’àcids grassos saturats, d’àcids grassos poliinsaturats, colesterol, proteïnes, fibra alimentària, sucres simples) i un grup alimentari (fruites i verdures).
El mDHD15 contempla quinze components: verdura, fruita, cereals integrals, llegums, fruits secs, productes làctics, peix, te, oli com a alternativa a greix, cafè filtrat com a alternativa a cafè sense filtra, carn vermella, carn processada, begudes ensucrades i sucs de fruita, alcohol i sodi.
Els tests cognitius aplicats a la Cohort de Doetinchem són:
– el test d’aprenentatge verbal de 15 mots.
– el test de Stroop de colors i mots.
– el test de fluïdesa verbal, consistent en dir el nom d’animals en veure’n una fotografia.
– el test de substitució de dígits per lletres.
En cadascuna de les revisions també es recollien dades sociodemogràfiques, d’estil de vida (consum de tabac, qüestionari d’activitat física), d’historial mèdic de malalties cròniques o de l’ús de medicació. En l’exam físic se’ls prenia l’altura, el pes, la pressió sanguínia i la circumferència de cintura. Se’ls feia també una anàlisi de sang per valorar el colesterol total sèric, el colesterol HDL, la concentració de glucosa en sang i la proteïna C-reactiva. La capa leucocítica de les mostres de sang era utilitzada per saber, amb una prova d’ADN, si eren portadors de l’al·lel ε4 d’apolipoproteïna E4.
Les variables de distribució normal eren descrites amb la mitja i la desviació estàndard. Les variables de distribució no-normal eren descrites amb la mediana i el rang interquartílic. Les variables categòriques eren descrites amb un percentatge. Les característiques basal eren comparades a través dels tercils dels índex dietaris utilitzant el test de la xi-quadrat per a variables categòriques, l’ANOVA d’1 factor per a la variables contínues de distribució normal i el test Kruskal-Wallis per a variables contínues de distribució no-normal.
La relació amb la funció cognitiva era estudiada a través de quatre models:
– el model I ajustava per l’edat en la mesura cognitiva, el sexe, el nivell educatiu i el genotip apoE4.
– el model II, a més, tenia en compte l’activitat física, el tabaquisme, la ingesta energètica, l’estatus marital, i símptomes de depressió.
– el model III explicatiu, a més, tenia en compte factors de risc cardiovascular.
Un seguiment de quinze anys
En alguns participants no hi ha més que la mesura de la línia de base, i en l’altre cinc mesures corresponents a un període de 20 anys. La mediana se situa en un seguiment de quinze anys.
Si la z-score cognitiva és de 0,00 en la línia de base, s’observa un declivi al llarg del seguiment en tots els dominis cognitius.
En la línia de base, els participants tenien una edat de 56 ± 7 anys, el 51% eren dones i un 34% no havia passat d’un nivell educatiu professional inferior. El 73% dels participants eren actius físicament, i el 24% eren fumadors actius.
Els participants situats en els tercils superiors dels índex dietaris mMDS, HDI o mDHD15 eren, en general, els d’un nivell educatiu superior i de major activitat física. Era més probable que no fossin fumadors i que tinguessin un índex de massa corporal menor.
Un bon nivell de seguiment de les recomanacions alimentàries de la dieta mediterrània, de la dieta saludable de l’OMS o de la dieta saludable dels Països Baixos, s’associa a un alentiment en alguns dominis del declivi cognitiu associat a l’edat
Quan hom compara el tercil amb millor puntuació alimentària i amb el tercil amb pitjor puntuació, s’observa que la funció cognitiva dels darrers a 65 anys és equiparable a la funció cognitiva dels primers a 67 anys. La diferència més gran es produeix en la funció de memòria, valorable en 2,4 anys (interval de confiança del 95%: de 0,9 a 4,0 anys), entre els tercil més baix i el més alt per l’índex mDHD15.
En el cas de l’índex mDHD15, l’associació amb la funció cognitiva global mostra una interacció significativa pel que fa al genotip de l’apoE4. Les persones homozigotes per a l’al·lel ε4 són les que mostren una major diferència cognitiva segons si es troben en el tercil superior de l’mDHD15 o en l’inferior: la diferència és valorable en 5,6 anys (interval de confiança del 95%: de 1,1 a 17,1 anys).
Val a dir que ni els factors de risc cardiovascular ni la proteïna C-reactiva alteren significativament l’associació entre els índexs dietaris i la funció cognitiva.
Una bona puntuació en els tres índexs dietaris s’associa amb un declivi més lent de la funció cognitiva global, particularment pel que a la velocitat de processament i a la flexibilitat cognitiva. En canvi, no hi ha associació amb el canvi en la funció de memòria.
Nooyens et al. comproven la sensibilitat de les seues anàlisis a través de l’exclusió dels participants que es troben en el pitjor quarantil de funció cognitiva en la línia de base. Seguidament també proven amb l’exclusió dels participants dels quals tan sols hi ha la mesura cognitiva de base. I, finalment, proven amb l’exclusió dels participants que han patit un accident cardiovascular. Les associacions es mantenen malgrat aquestes exclusions.
L’adhesió a la dieta mediterrània en una regió no-mediterrània
Doetinchem (Deutekem en el baix saxó local) és una ciutat a les vores de l’Oude IJssel, en la comarca d’Achterhook, el racó més oriental de la província de Gelderland. Tot i trobar-se en una regió ben allunyada de la Mediterrània, és remarcable que un nivell d’adhesió a la dieta mediterrània en aquesta cohort s’associï a una millor funció cognitiva, i un menor declivi de la funció cognitiva amb l’edat. Aquesta associació també s’observa si s’utilitza el criteri d’alimentació saludable de l’OMS (HDI) o el de les autoritats neerlandeses (DHD15). Fins a cert punt, hom diria que les associacions més robustes es troben en relació a aquest darrer índex.
Nooyens et al. expliquen que una dieta saludable podria contribuir al desenvolupament de la funció de memòria en termes de reserva cognitiva, però ja no seria tan rellevant pel que fa al manteniment d’aquesta funció de memòria amb l’edat.
Sobre els mecanismes subjacents d’aquesta associació, Nooyens et al. esmenten la regulació alimentària dels nivells d’inflamació i de l’estrès oxidatiu en el cervell, així com els efectes sobre els factors de risc cardiovascular. Una alimentació saludable seria alhora rica en antioxidants (vitamina C i E, beta-carotè, polifenols) i factors antiinflamatoris (els àcids grassos poliinsaturats n-3). Una alimentació saludable, en els termes del DHD15, seria especialment recomanable per a les persones portadores d’al·lels d’apoE4 associats a un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
En el context de l’envelliment de la població mundial, i de l’europea en particular, és previsible que la prevalença de demència augmenti (podria triplicar-se en els propers trenta anys). Intervencions preventives adreçades a fomentar l’alimentació saludable poden jugar un paper per frenar aquesta perspectiva mentre no apareixen tractaments específicament curatius del declivi cognitiu.
Lligams:
– Adherence to dietary guidelines and cognitive decline from middle age: the Doetinchem Cohort Study. Astrid C J Nooyens, Berivan Yildiz, Lisa G Hendriks, Sharell Bas, Martin P J van Boxtel, H Susan J Picavet, Jolanda M A Boer, W M Monique Verschuren. Am. J. Clin. Nutr., nqab109 (2021).
Des de la Mediterrània 