Com serà la futura Llei catalana de la ciència?

Ja tenim President i ben aviat tindrem Pla de Govern. Entre les actuacions que ben segur formaran part de l’agenda del nou govern es troba l’aprovació de la Llei de la ciència.

Durant el debat del programa que va precedir la votació d’investidura del MHP Pere Aragonès, el president va afirmar:

[…] vull que aquesta sigui una legislatura amb molta, moltíssima càrrega i treball legislatius. Estem parlant de la llei per evitar desnonaments, la llei de transició energètica, la llei de participació ciutadana, la llei de promoció de l’autonomia personal, la llei de prevenció i gestió de residus, la llei de contractació pública, la llei de governs i finançament local, la llei del turisme, la llei de territori, la llei de protecció de persones alertadores, la llei dels grups d’interès, la llei integral de memòria democràtica, la llei de l’esport, la llei de la ciència, la llei de mecenatge en recerca, desenvolupament i investigació o la llei de polítiques culturals.

En conseqüència, la Llei de la ciència serà probablement una de les prioritats del govern en aquesta XIII legislatura que s’acaba d’encetar. Però en quin estat es troba aquesta llei a hores d’ara? Sortosament no es parteix de zero, ja que ja existeix un avantprojecte de llei elaborat durant la passada legislatura, en la redacció del qual van participar els principals actors del sistema català d’R+D i que fins i tot va ser sotmès a consulta pública. La tramitació de la llei va finalitzar en el Consell Tècnic del Govern i, per tant, en aquesta legislatura es pot reprendre el procediment de discussió de l’avantprojecte, que podrà elevar-se al Parlament sense haver de repetir tot el procés d’elaboració de la llei des de l’inici.

La futura llei, que recull aspectes molt rellevants del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC), pretén -en síntesi- optimitzar la governança del sistema, l’adopció d’un marc jurídic estable i la garantia de les condicions laborals de personal investigador, així com impulsar la transferència del coneixement i la internacionalització i l’acció exterior en matèria d’R+D+I. A l’espera de la discussió i el debat de la nova norma en el Parlament, quins són els trets que caracteritzen l’actual redactat de l’avantprojecte de Llei?

1) D’entrada la governança i la coordinació del conjunt del sistema d’R+D+I es confia a dos òrgans:

• El nou Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT), que serà l’òrgan de reflexió i assessorament en R+D+I al Govern, així com l’instrument de participació de la comunitat científica i de la societat en les polítiques públiques en aquest àmbit.
• La ja existent Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), que rebrà un impuls en les seves funcions d’òrgan col·legiat de coordinació de les competències de la Generalitat en foment de la ciència, la recerca i el desenvolupament científic i tecnològic, la innovació, la transferència de coneixement i la societat digital.

2) Quant a l’ordenació del sistema català d’R+D+I, es planteja sobre la base dels instruments de planificació, finançament i avaluació del sistema.

• La planificació es durà a terme a partir d’estratègies, plans i programes que definiran els objectius, els indicadors de seguiment, el finançament i l’avaluació dels resultats obtinguts. Els grans eixos d’aquesta planificació estratègica es debatran al CORICAT.
• Pel que fa al finançament públic de la recerca, el Govern haurà de vetllar perquè es basi en criteris de transparència, qualitat i eficiència competitiva, així com perquè per mitjà de la CIRI es desplegui de forma coordinada i eficient entre els diversos departaments i entitats de la Generalitat.
• L’avaluació sistèmica s’efectuarà també a través de la CIRI i amb caràcter periòdic per garantir la qualitat del sistema d’R+D+I de Catalunya.

3) Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, la nova norma tindrà efecte sobre els agents de recerca del sistema d’R+D+I de Catalunya sobre els quals la Generalitat ostenta la competència exclusiva en recerca: les universitats públiques i privades; els centres de recerca reconeguts com a centres CERCA; els hospitals universitaris i hospitals intensius en activitat de recerca del sistema de salut català, així com els instituts de recerca i innovació en salut del sector públic de la Generalitat; la Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i les infraestructures científico-tècniques singulars del sector públic de la Generalitat.

4) El text també té en consideració altres agents del sistema català d’R+D+I de Catalunya, com ara el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), els parcs científics i tecnològics, els serveis cientificotècnics i altres infraestructures de suport i de cooperació entre agents, els centres tecnològics i les empreses intensives en R+D+I.

5) L’avantprojecte també incorpora un títol específic sobre les agències de suport i finançament [l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)], que malgrat disposar de regulació específica s’inclouen a l’Avantprojecte de llei per posar en valor la seva funció en l’àmbit de l’R+D+I.

6) Quant a les condicions dels professionals de la ciència, el text incorpora també la definició de polítiques de personal que garanteixin les condicions adequades de treball dels professionals de la ciència. En aquesta línia, promou la mobilitat a través de processos de formació, consolidació, captació, retenció i retorn del talent, i defineix els principis de mèrit i capacitat científica que hauran d’inspirar les polítiques de personals dels agents de recerca del sistema. També inclou la figura del personal tecnòleg i tècnic de suport a la recerca i del personal d’administració amb funcions de col·laboració i assistència d’R+D+I, així com la del col·laborador científic en tasques d’elaboració, direcció, gestió, seguiment, foment i avaluació dels plans i programes en R+D+I de caràcter temporal.

7) L’avantprojecte també fa èmfasi en l’avenç cap a un nou model de finançament publicoprivat, amb més implicació del món de l’empresa i noves fórmules de mecenatge. Es proposa un finançament públic sostingut, amb valors que se situïn en la mitjana de la Unió Europea, complementat per un increment de la participació del sector privat en la línia dels països més avançats de l’entorn científic de referència per a Catalunya. Un nou organisme previst en l’articulat de l’avantprojecte, el Consell del Mecenatge en R+D+I, incidirà positivament en la implicació privada en el finançament de la ciència tot assessorant l’Administració de la Generalitat en la matèria, proposant activitats prioritàries de mecenatge en R+D+I.

8) La futura norma també preveu avançar cap a una nova definició de ciència oberta que inclogui el conjunt de la societat, i potenciar el Programa per a la Integritat de la Recerca a Catalunya de promoció de bones pràctiques, assessorament, anàlisi i prevenció de conflictes d’integritat de la recerca, desplegat mitjançant el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT), ja en funcionament.

El Departament de Recerca i Universitats, un estímul per impulsar l’R+D a Catalunya

La creació del nou Departament de Recerca i Universitats, amb competències en matèria d’universitats, qualitat del sistema universitari, beques que no siguin competència del Departament d’Educació i el foment de la recerca, inclosa la vinculada a l’àmbit de la Salut, és una excel·lent notícia per als que pensem que l’R+D ha de ser una part essencial de l’agenda de qualsevol govern. El coneixement és la base per al progrés i el benestar social, tal com es palesa en aquells territoris que més inverteixen en recerca, desenvolupament tecnològic i innovació. En aquest sentit, desitgem a Gemma Geis, la nova consellera de Recerca i Universitats, molta sort i molts encerts en la seva tasca al capdavant del departament.

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres articles relacionats publicats a Des de la Mediterrània:

• 2021: Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta
• La Generalitat impulsa una estratègia per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya (RIACAT)
• El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)
• Universitats i recerca en el darrer discurs del president Mas al Parlament
• Universitats i recerca, en el darrer debat sobre l’orientació política general del Govern
• Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca