José Templado, Alexandra Richter i M. Calvo, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, descrigueren en el 2016 l’espècie de gasteròpode vermètid Dendropoma lebeche. Aquesta descripció s’emmarcava en l’estudi molecular de Dendropoma petraeum, un espècie mediterrània formadora d’esculls, és a dir un gasteròpode relativament sèssil. Els estudis taxonòmics basats en dades de biologia molecular requereixen d’una comprensió exhaustiva de l’estructura genètica de les poblacions naturals de les espècies implicades. En aquesta estructura genètica hi participen factors pròpiament genètics (flux genètic), autoecològics (trets de la història vital de cada espècie) i ambientals, que per a espècies marines seran trets oceanogràfics com corrents, onades, temperatura o salinitat. Hom pot parlar d’una genètica del paisatge marí quan combina tota aquesta sèrie de factors biòtics i abiòtics. Enguany, que es commemora el 250è aniversari del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Templado és coautor d’un article a la revista Molecular Ecology, que estudia la connectivitat genètica de dues espècies de gasteròpodes marins, una de més mòbil, el tròquid Gibbula divaricata (Linnaeus, 1758) i una altra de més sèssil, el ja citat vermètid Dendropoma lebeche Templado, Richter & Calvo, 2016. En aquest article, encapçalat per Violeta López-Marquez, que també n’és l’autora corresponsal, es constata la menor diferenciació genètica interna de G. divaricata en comparació amb D. lebeche.
Diverses perspectives d’una closca de “Gibbula divaricata”
Genètica del paisatge de dues espècies de gasteròpodes
Violeta López Márquez és investigadora predoctoral del Departamento de Biodiversidad y Biología Evolutiva del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC) de Madrid. D’aquest departament són també José Templado González (científic titular) i Annie Machordom Barbé (investigadora científica).
En aquesta recerca han comptat amb la col·laboració de Samuel A. Cushman, ecòleg de recerca de la USDA Forest Service Rocky Mountain Research Station, de Flagstaff (Arizona), que ha desenvolupat eines estatístiques i programari per a l’anàlisi de patrons de paisatge. També han comptat amb Ho Yi Wan, del Spatial Ecology and Conservation Science Lab del Department of Wildlife de la Humboldt State University, d’Arcata (Califòrnia). Finalment, també és coautora de l’estudi Helen Bothwell, de la Research School of Biology, de la Australian National University, de Canberra, que utilitza eines similars per investigar la variació genòmica adaptativa a la sequera de l’eucaliptus.
López-Márquez et al. apliquen els principis de genètica de paisatge marí a dues espècies ben contrastades de gasteròpodes del litoral mediterrani. D’una banda, Gibbula divaricata, de la família dels tròquids (dins de la subclasse dels vestigasteròpodes), amb adults relativament mòbils. De l’altra Dendropoma lebeche, de la família dels vermètids (dins de la subclasse dels cenogasteròpodes), una espècie formadora d’esculls, amb adults relativament sèssils. Les dues espècies se superposen en la seva distribució atlanto-mediterrània litoral, però habiten ambients diferents, i difereixen també en la història vital i en les capacitats dispersives (altes en G. divaricata i baixes en D. lebeche).
Salinitat, temperatura i línia de la costa
La salinitat és la variable explicativa més important de l’estructura genètica de G. divaricata i D. lebeche. Al capdavall, totes dues espècies són litorals, i la salinitat esdevé un dels factors ambientals més rellevants i selectius en els ecosistemes costaners.
La temperatura és important per a l’estructura genètica de G. divaricata, però no ho és pas tant per a D. lebeche.
Per a D. lebeche una variable important és la línia de costa. La topografia és crucial en la connectivitat genètica d’aquesta espècie, relativament sèssil.
La finalitat de les investigacions de genètica del paisatge és guiar les iniciatives de gestió i conservació de la biodiversitat.
Lligams:
– Genetic connectivity of two marine gastropods in the Mediterranean Sea: seascape genetics reveals species-specific oceanographic drivers of gene flow. Violeta López-Márquez, Samuel A. Cushman, José Templado, Ho Yi Wan, Helen M. Bothwell, Annie Machordom. Mol. Ecol. (2021).