Alejandra Morán-Ordónez és ecòloga del paisatge, i investigadora del Centre Tecnologia Forestal (CTFC) de Solsona i del Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF) de Cerdanyola. Interessada en com els canvis globals afecten la distribució d’espècies i ecosistemes forestals, és la primera autora d’una revisió quantitativa, que apareix a la revista Global Change Biology, que quantifica la magnitud dels canvis projectats en els serveis ecosistèmics dels boscos mediterranis sobre els escenaris de canvi climàtic contemplats per l’IPCC. La revisió posa de manifest que un escalfament global per damunt de 2 K comprometria la provisió d’aquests serveis ecosistèmics. Dit d’una altra manera, mitigar el canvi climàtic i no depassar d’aquest llindar resulta essencial per a la preservació dels boscos mediterranis.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
Trenta anys de recerca
Els autors de la revisió són Alejandra Morán-Ordóñez (CTCF i CREAF), Julia Ramsauer (del CTFC i de la European Wilderness Society), Lluis Coll (del Departament d’Enginyeria Agroforestal, EAGROF, de la Universitat de Lleida, i de la Unitat de Recerca Conjunta del CTFC-AGROTECNIO-CERCA), Lluís Brotons (CTFC, CREAF i CSIC) i Aitor Ameztegui (EAGROF i CTFC-AGROTECNIO-CERCA). Conjuntament, revisaren la literatura científica dels darrers 30 anys per tal de quantificar la magnitud dels canvis projectats en la provisió de serveis ecosistèmics per part dels boscos mediterranis sota els escenaris de canvi climàtic contemplats pel Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). En la revisió inclogueren un total de 78 estudis.
El llindar de 2℃
L’Acord de París, adoptat el 12 de desembre del 2015, i en vigor des del 4 de novembre del 2016, fixava com a objectiu limitar l’escalfament global a menys de 2 K, preferiblement a no pas més de 1,5 K. Actualment s’estima que l’escalfament global antropogènic ja ha assolit el valor de 1,2 K. Morán-Ordóñez et al. utilitzen el criteri de l’acord de París per classificar els escenaris de l’IPCC segons si l’escalfament supera o no el llindar de 2 K.
D’acord amb la revisió dels 78 estudis, el canvi climàtic comportarà una reducció general de la provisió de serveis reguladors del bosc mediterrani, com ara l’emmagatzematge de carboni o la regulació de la quantitat i qualitat d’aigua dolça. Això és doblement preocupant, en el sentit que l’emmagatzematge de carboni actua com a mitigador de les emissions antropogèniques de CO2. Al mateix temps, el canvi climàtic comportarà un augment general en nombre d’incendis forestals i de les àrees cremades. Pels volts del 2100, en relació als valors pre-industrials, les projeccions medianes de l’IPCC indicarien, segons la revisió de Morán-Ordóñez et al. un augment del 62% dels riscos forestals relacionats amb el clima.
Un escenari d’escalfament global superior a 2 K suposaria canvis significativament més negatius en els serveis reguladors dels boscos mediterranis en comparació amb els escenaris que no arriben a aquest llindar.
La producció forestal mediterrània sota el canvi climàtic
La fusta i la llenya constitueixen el principal servei material dels boscos mediterranis. Morán-Ordóñez et al. constaten la dificultat d’estimar l’impacte del canvi climàtic sobre els serveis materials del bosc mediterrani, que són més clars pel que fa als serveis reguladors. Hi ha una discrepància entre els estudis que contemplen, a més de l’augment de la temperatura, altres factors de canvi global (gestió forestal o la pròpia acció fertilitzant del CO2 atmosfèric), i els que no ho fan. També hi ha discrepàncies entre els estudis segons quines són les espècies d’arbre que avaluen.
Alteracions en la composició dels boscos mediterranis
La revisió de Morán-Ordóñez constata una reducció considerable en el rang d’hàbitats idonis per a les espècies més sensibles a la sequera. Així doncs, els escenaris de canvi climàtic de l’IPCC comportaria una reducció de l’hàbitat del faig (Fagus sylvatica) del 88%. Pel que fa a les espècies més tolerants a la sequera, les projeccions indiquen un manteniment d’hàbitats o fins i tot un augment. Tot i amb tot, en un escenari d’escalfament mundial superior a 2 K, el creixement dels hàbitats de les espècies mediterrànies més xèriques seria limitat.
Segons Morán-Ordóñez et al., fer complir l’Acord de París i frenar l’escalfament mundial abans d’arribar a 2 K (ens queden poc més de 0,77 K de marge) resulta essencial en termes de provisió de serveis i de conservació dels boscos mediterranis.
Lligams:
– Ecosystem services provision by Mediterranean forests will be compromised above 2℃ warming. Alejandra Morán-Ordóñez, Julia Ramsauer, Lluis Coll, Lluís Brotons, Aitor Ameztegui. Glob. Chang. Biol. (2021).
Des de la Mediterrània 