El projecte “Seguimiento Universidad de Navarra” (SUN), del Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universidad de Navarra, és una cohort prospectiva dinàmica de graduats universitaris que té com a objectiu l’avaluació de les associacions entre nutrició i estil de vida i malalties cròniques. El projecte arrencà en el 1999, i cada curs són convidats a participar-hi 2.000 persones noves. Cada dos anys, els participants han d’omplir un qüestionari. Miguel Ruiz-Canela és un dels investigadors de SUN, i és l’autor corresponsal d’un article al European Journal of Nutrition en el qual aprofita aquesta cohort per comprovar l’associació entre una escala de puntuació que avalua l’adhesió a una “paleodieta” (una “dieta paleolítica”) i el risc de malaltia cardiovascular. En aquest treball s’inclouen dades de 18.210 participants de la cohort SUN. La “paleodieta” s’entén definida al voltant de sis grups d’aliments que són promoguts (fruita, fruit sec, verdura, ou, carn i peix) i cinc grups d’aliments que són desencoratjats (cereals i grans, productes làctics, llegums, ingredients culinaris i alimentats processats/ultraprocessats). Com a malaltia cardiovascular s’inclouen l’infart agut de miocardi (amb o sense elevació de ST en l’electrocardiograma), un atac de feridura no-fatal i la mort cardiovascular. Amb models de risc proporcional Cox, exploren l’associació entre la puntuació de “paleodieta” i “risc cardiovascular”, i l’associació entre la puntuació de “paleodieta” i de “dieta mediterrània”. Les dades analitzades suposen un seguiment de 12,2 anys, en el decurs del qual en els 18.210 participants s’han registrat 165 casos de malaltia cardiovascular. Hi ha una associació inversa significativa entre l’adhesió a una paleodieta i la malaltia cardiovascular. Aquesta associació s’afeblia quan es retirava la consideració del baix consum d’aliments ultraprocessats. L’associació inversa entre la paleodieta i la malaltia cardiovascular es vehicula en bona mesura a través d’una elevada adhesió a la dieta mediterrània. Així doncs, sembla que una “paleodieta” pot aportar beneficis cardiovasculars fins i tot en un context mediterrani: bona part d’aquests beneficis es deuen a evitar aliments ultra-processats.
Ingesta mitjana de diversos grups d’aliments en diferents categories de “paleodieta” i de “dieta mediterrània”
Una paleodieta en un context mediterrani
Aquesta recerca fou dissenyada per Víctor de la O, Itziar Zazpe i Miguel Ruiz-Canela. Tots tres són membres del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’Escola de Medicina de la Universitat de Navarra i investigadors de l’IdiSNA, amb seu a Pamplona. La professora Zazpe i Ruiz-Canela són també membres del CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN). Zazpe també és professora del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Fisiologia de l’Escola de Farmàcia i Nutrició de la Universitat de Navarra.
La recerca fou conduïda per De la O, Ruiz-Canela, Zazpe i Miguel Ángel Martínez-González (professor adjunt del Department of Nutrition de la Harvard TH Chan School of Public Health). De la O, Ruiz-Canela i Martínez-González analitzaren les dades i feren les anàlisis estatístiques. De la O redactà la primera proposta de l’article. Ruiz-Canela i Zazpe es fan responsables principals del contingut final. En la metodologia contribuïren Ruiz-Canela, Zazpe, J Alfredo Martínez, Nerea Martín-Calvo, Leticia Goni, Susana Santiago i Maira Bes-Rastrollo (també de la Universitat de Navarra).
El Projecte SUN és finançat per l’Instituto de Salud Carlos III, el Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER), el Govern de Navarra i la Universitat de Navarra. Els autors tenen paraules d’agraïment pels participants de la cohort, i pels investigadors que els han ajudat en el disseny d’aquest projecte així com del PREDIMED.
L’article fou tramès al European Journal of Nutrition el 16 d’abril, que l’acceptà l’1 d’octubre. Es publicà en un obert gràcies a un acord del CRUE-CSIC amb Springer Nature.
La malaltia cardiovascular és la causa més comuna de mort en el món (31%): en el 2019 s’hi moriren 2,2 milions de dones i 1,9 milions d’homes a tot Europa. La incidència de malaltia cardiovascular augmenta degut al propi augment de la població mundial, però també per l’èxode rural i l’envelliment de la població. La morbiditat cardiovascular té un impacte considerable en la qualitat de vida i un cost econòmic com més va més elevat.
Una alimentació saludable és considera com una de les estratègies més efectives en termes de cost per previndre la malaltia cardiovascular. Així s’ha proposat la dieta mediterrània i altres alternatives saludables a la tendència actual, així com estratègies alimentàries per previndre la hipertensió. Aquestes alternatives passen per augmentar el consum de fruit i verdura, de cereals integrals, de fruits secs, de llegum, d’olis vegetals, de peix i de marisc; així com fer un consum moderat de productes làctics (preferiblement de baix contingut gras); i un consum baix de carn processada, de begudes ensucrades o de sodi.
Més controvertida és la proposta d’una “dieta paleolítica” o una “dieta de caçador-recol·lector”. Estrictament, això implicaria el consum de productes animals i vegetals “salvatges”. Però en termes més generals, la “paleodieta” seria rica en fruita, verdura, ametlla i avellana, ous, peix i carn no-processada, amb un consum baix de producte làctic, de cereals, llegums, aliments processats i additius alimentaris (sal, sucre, greixos refinats).
Explorar els efectes de la paleodieta a través de l’estudi SUN
El Seguimiento Universidad de Navarra (SUN) ofereix una cohort prospectiva dinàmica amb utilitat múltiple. Cada any s’hi incorporen nous participants, que han d’omplir qüestionaris sobre característiques sociodemogràfiques, estil de vida, hàbits alimentaris i estat de salut. Cada dos anys, els participants han d’actualitzar aquesta informació.
A data de desembre del 2019, el nombre de participants totals era de 22.894. D’aquests participants, 22.553 eren elegibles per fer anàlisis d’incidència de malaltia cardiovascular, en haver omplert, si més no, el primer qüestionari de seguiment. De la O et al. han exclòs 350 participants amb malaltia cardiovascular (infart de miocardi i revascularització), 2114 participants amb ingestes calòriques extremes (menys de 500 kcal/d en dones o menys de 800 kcal/d en home; o més de 3500 kcal/d en dones o més de 4000 kcal/d en home), 1671 sense informació de seguiment i 208 que havien deixat en blanc més de la meitat dels punts del qüestionari de freqüència alimentària.
Els participants de SUN han rebut informació escrita sobre les dades específiques requerides en les qüestionaris, els mecanismes de protecció de la privacitat de les dades i el dret que tenen a retirar el seu consentiment en tot moment. El protocol corresponent fou aprovat pel Comitè Ètic de Recerca de la Universitat de Navarra.
El qüestionari de freqüència alimentària (FFQ) administrat consta de 136 punts: les freqüències s’agrupen en nou categories (de mai o gairebé mai fins a més de 6 vegades al dia). Aquest FFQ permet un càlcul de la ingesta energètica i de nutrients a partir de taules de composició d’aliments.
Per aliment ultraprocessat, els autors entenen els aliments o begudes amb una densitat de nutrients baixa i/o amb una densitat energètica alta.
La puntuació de seguiment de la “paleodieta” es fonamenta en els sis grups promoguts (fruita, fruit sec, verdura, ou, carn i peix) i els cinc grups desencoratjats (cereals i grans, productes làctics, llegums, additius alimentaris i aliments processats). Els participants eren categoritzats per a cada grup alimentari en quintils segons la posició que ocupaven en el rang de freqüències. La suma dels onze grups deixa un ventall de puntuació d’adhesió a la paleodieta d’11 a 55.
L’adhesió a la dieta mediterrània es fa a través de MDS (que val del 0 al 9) i de MEDAS (que va del 0 al 14).
Com a punt final es definí la malaltia cardiovascular com a infart de miocardi, atac de feridura i mort cardiovascular. Calia confirmar aquests extrems a través de registres mèdics previ permís del titular o dels familiars) o per un cardiòleg que fos cec a les dades de dieta i d’estil de vida del participant. Cada any, l’Índex Nacional de Defuncions era consultat pels responsables del SUN per identificar participants que s’haguessin mort, i per sol·licitar la causa de la mort; en altres ocasions la informació sobre la mort era obtinguda de familiars, d’autoritats postals o de companys de feina.
Les característiques de base s’expressen com a mitjanes ± desviacions estàndard en variables quantitatives i en percentatge per a variables categòriques. Els participants eren classificats segons l’adhesió a la paleodieta en cinc quintils: del Q1 (menor adhesió) al Q5 (major adhesió). Models de regressió de risc proporcional Cox eren aplicats per estimar les ratios de risc de malaltia cardiovascular, utilitzant les dades de Q1 com a valor de referència.
En el model 1, les dades foren ajustades per sexe, estratificades per edat i any d’entrada en la cohort.
En el model 2, a més de consideració de sexe i edat, es tenia en compte la ingesta energètica total, el consum d’alcohol, el consum de tabac, l’índex de massa corporal, el nivell d’activitat física, els anys d’educació universitària, l’historial familiar de malaltia cardiovascular, i la presència en el moment d’entrada en la cohort de diferents condicions (hipertensió, hipertrigliceridèmia, hipercolesterolèmia, diabetis, càncer i depressió).
En el model 3, a més de les variables del model 2, es tenia en compte l’índex de massa corporal al quadrat, si feien o no la migdiada, les hores que passaven davant del televisor, les hores que passaven asseguts, si picaven entre àpats o si seguien dietes especials.
Els beneficis de la paleodieta sobre el risc cardiovascular
Dels 18.210 participants considerats, el 60,6% eren dones. L’edat era de 38 ± 12 anys. El seguiment medià era de 12,2 anys, i el global de 209.867 anys-persona. En total, s’observaren 165 casos de malaltia cardiovascular: 80 infarts de miocardi no-fatals, 60 embòlies no-fatals i 25 morts cardiovasculars.
Els quintils d’adhesió a la dieta mediterrània presentaven diferències significatives en característiques basals, amb l’única excepció del nivell educatiu i del consum de calci. Els participants de Q5 feien més activitat física, s’adherien més a la dieta mediterrània, eren més proclius a seguir dietes especials, picaven menys entre àpats i veien menys televisió.
Els participants de Q5 tenien un consum energètic diari total més baix, particularment pel que fa a la ingesta de glúdics. També eren els qui consumien més proteïna total i més greix (per bé que amb una tendència cap als àcids grassos mono- i poliinsaturats en detriment dels saturats; i més tendència cap als omega-3 en detriment dels omega-6). Consumien més fibra, més ferro, més potassi, més magnesi, més fòsfor, més seleni, més zinc, més vitamina A, més vitamina B, més vitamina C i més vitamina E. La ratio sodi/potassi era més baixa en Q5 que en els altres quintils.
En comparar Q1 i Q5, aquests segons mostraven un menor risc de malaltia cardiovascular. Cada 5 unitats en la puntuació de paleodieta es tradueixen un 19% de reducció del risc cardiovascular.
Aquest benefici de la paleodieta es perdia en part si hom deixava de considerar el consum d’aliments ultra-processats.
La correlació entre l’índex de paleodieta i el MDS era de 0,32 i amb el MEDAS era de 0,48.
Cal recomanar la paleodieta?
De la O et al. observen, doncs, en una cohort prospectiva de joves adults, una associació inversa entre una adhesió elevada a la paleodieta i el risc cardiovascular. Entre el quintil menys adherit i el quintil més adherit, la reducció del risc cardiovascular és del 55%. Aquesta reducció semblen consistent en tots dos sexes, en diferents pesos i en diferents nivells d’activitat física. Sembla que els components fonamentals que expliquen aquesta associació són evitar els aliments ultraprocessats i fer un consum elevat de fruita i verdura; alhora, fruits secs i peix també hi tenen una contribució destacada. Menys important seria per aquesta reducció el fet d’evitar cereals.
La major reducció en risc cardiovascular es trobava entre els participants amb una elevada adhesió tant a la dieta mediterrània com a la paleodieta.
De la O et al. expliquen els efectes beneficiosos potencials de la paleodieta per al risc cardiovascular a un alt consum de fruita i de verdura (com a fonts importants de fibra), de peix i de fruit sec (com a fonts d’àcids grassos insaturats) i a un consum limitat d’aliments ultraprocessats, de sucre afegit, de sal afegida i d’olis refinats afegits. Es tracta, doncs, d’una dieta amb una densitat més alta de nutrients i una ingesta de fibra més elevada que la dieta occidental actual.
La paleodieta, però, es perdria els avantatges del consum de llegums i de cereals.
Lligams:
– A score appraising Paleolithic diet and the risk of cardiovascular disease in a Mediterranean prospective cohort. Víctor de la O, Itziar Zazpe, Leticia Goni, Susana Santiago, Nerea Martín-Calvo, Maira Bes-Rastrollo, J. Alfredo Martínez, Miguel Á. Martínez-González, Miguel Ruiz-Canela. Eur. J. Nutr. (2021)
Des de la Mediterrània 