Un sistema local de prescripció social a l’Algarve per a promoure-hi l’envelliment actiu (Salut mediterrània, 43/2021)

Si la prescripció mèdica és la comunicació per la qual un metge autoritza un farmacèutic per dispensar un tractament a un pacient concret, la prescripció social s’adreçaria a les necessitats de salut de la població en un context no-clínic. Qui faria aquesta prescripció social? Un sistema local de prescripció social (SPLS en l’acrònim anglès), és a dir un ensems d’organitzacions comunitàries, sanitàries i socials. L’equip de recerca de l’Istituto de Saúde Ambiental dedicat a entorns de suport per a la salut pública i promoció de salut, liderat per Andreia Cátia Jorge Silva da Costa, ens ofereix un exemple desenvolupat a l’Algarve que presenten en un article a la revista BMC Health Services Research. En primer lloc, realitzaren una enquesta en-línia transversal adreçada a professionals sanitaris de l’assistència primària, que fou completat per 65 professionals. En segon lloc, en un estudi pilot, implementaren un programa de formació per a professionals sanitaris dissenyat per cobrir les necessitats expressades en l’enquesta: 13 professionals completaren la part teòrica, i 6 d’ells completaren tot el programa. En tercer lloc, s’organitzà un grup d’enfocament amb 5 professionals sanitaris que participaren en l’estudi pilot, complementat amb dues entrevistes individuals a un pacient i a un treballador comunitari. Si en la primera fase es posaren de manifest els obstacles a la implementació d’una prescripció social (la durada de les cites, la manca de recursos humans, limitacions temporals i costos financers), en la tercera es constatà la satisfacció dels participants en termes de guany de salut i benestar per als pacients, suport als serveis de salut, sostenibilitat dels recursos comunitaris i satisfacció professional dels sanitaris.

Silves, capital històrica de l’Algarve

Un sistema local de prescripció social

Aquesta recerca fou concebuda per Andreia Costa i altres investigadors de l’ISAMB de la Universidade de Lisboa (Sousa, Santos, Virgolino, Nogueira, Henriques, Capitão, Martins i Alarcão), del CIDNUR de l’Escola d’Infermeria de Lisboa (Lopes, Seabra), de la Universidades Católica Portuguesa (Arriaga), de Unbreakable Idea Research, del Laboratório de Biomatemática de Lisboa, del Centro de Investigação e Estudos de Sociologia i de la Direcció General de Salut. L’estudi fou conduït d’acord amb les línies de la Declaració de Helsinki, amb un protocol aprovat pel comitè ètic del Centro Académico de Medicina de Lisboa i amb un report favorable de l’Administració Regional de Salut d’Algarve. El finançament provingué de la Direcció General de Salut de Portugal a través del projecte CENIE del FEDER. Els autors tenen paraules d’agraïment per a l’Administració Regional de Salut d’Algarve, per al clúster d’assistència primària de la regió i per a tots els participants.

L’article fou presentat a BMC Health Services Research el 4 de juny. Després d’una primera revisió, es presentà una segona versió el 26 de setembre, que fou acceptada el 15 d’octubre.

El sistema local de prescripció social que presenten Costa et al. s’adreça a assolir un envelliment actiu i saludable, la qual cosa passa per l’adopció duradora d’estils de vida saludables. Aquesta prescripció social no s’adreça a les necessitats clíniques (que recauen en els serveis tradicionals de salut), sinó a les altres necessitats, com ara l’estímul de la participació comunitària i la inclusió social. La perspectiva de la prescripció social és holística en el sentit d’incorporar components múltiples (promoció de salut, motivació, capacitació), tots els actors (pacients, sanitaris, treballadors comunitaris, etc.) i tots els resultats (pel pacient, pel professional sanitari i pels serveis de salut). Els sistemes locals de prescripció social han d’adaptar-se a cada comunitat, i ésser sostenibles ambientalment, socialment, culturalment i econòmicament.

Costa et al. consideren, doncs, el context d’una regió de l’Europa mediterrània, marcada per una població envellida, però amb un sistema de salut que evoluciona cap a un model centrat en el pacient i amb una major intersecció entre actors sanitaris i socials.

Una metodologia en tres seqüències

El mètode de Costa et al. consta de tres components seqüencials:
– una enquesta en-línia transversal per caracteritzar el coneixement, creences i attituds dels professionals sanitaris, i per identificar les necessitats formatives en relació a la prescripció social.
– un estudi pilot per implementar un programa de formació en el lloc de treball sobre prescripció social per a professionals de la salut.
– un estudi qualitatiu amb grups d’enfocament i entrevistes individuals per identificar barreres i instruments, i recollir l’opinió de pacients i agents comunitaris.

L’Algarve és una regió que viu del turisme. El 20,5% de la població és més gran de 65 anys, dels quals un 21,1% viu sol. És notable la riquesa d’associacions culturals i recreatives, i d’espais comunitaris.

L’enquesta

Entre el juliol i l’agost del 2020 es realitzà l’estudi transversal enfocat a professionals de la salut que treballaven en l’assistència primària d’Algarve. Tots els metges generals i els infermers comunitaris del clúster d’assistència primària de la regió, és a dir uns 359 professionals, foren convidats a participar a través d’un correu-electrònic remès per la direcció clínica del clúster, que contenia un lligam cap al qüestionari. S’enviaren després tres recordatoris des de l’adreça del secretari del clúster.

El qüestionari havia estat dissenyat en la plataforma LimeSurvey i comptava amb vuit seccions: 1) caracterització sociodemogràfica i professional; 2) escala d’empatia mèdica de Jefferson; 3) attituds davant del procés terapèutic; 4) coneixement sobre el concepte de prescripció social; 5) percepcions sobre la prescripció social; 6) expectatives sobre el compliment i receptivitat de la prescripció social per part dels pacients; 7) instruments i barreres a la implementació d’un programa de prescripció social; i 8) perspectives sobre formació en prescripció social per a professionals sanitaris. El qüestionari havia estat assajat prèviament en 16 professionals sanitaris.

L’estudi pilot

L’estudi pilot fou realitzat entre octubre i desembre del 2020. Se seleccionaren dues unitats de salut i s’hi convidà a participar en un estudi pilot a tots els professionals de salut (metges generals i infermers comunitaris).

D’acord amb les respostes de l’enquesta, es dissenyà un programa de formació en el treball. Instrument bàsic d’aquest programa era una guia d’activitats socials a prescriure. La formació constà de 4 hores de teoria sobre prescripció social, 8 hores de pràctica real d’implementació, 4 hores de supervisió de la pràctica i 11 hores addicional de caràcter organitzatiu.

Les mesures anti-covid-19 obligaren a fer les sessions formatives a través de Zoom.

L’estudi qualitatiu

L’estudi qualitatiu es dugué a terme el desembre del 2020. Els professionals sanitaris de l’estudi pilot formaren un grup semi-estructurat. Addicionalment, es realitzà una entrevista semi-estructurada a un pacient de la unitat d’assistència primària. Tant el grup com l’entrevista es van fer a través de Zoom, amb un moderador i un co-moderador.

Els registres d’àudio foren transcrits i anonimitzats. Dos investigadors independents analitzaren el contingut. Tres membres de l’equip de recerca (dos nutricionistes i un psicòleg) feren una interpretació final.

Resultats i conclusions

Un total de 65 professionals salut (72,3% d’infermers i 27,7% de metges; el 81,5% dones) respongueren a l’enquesta. En el programa de formació en la feina participaren 13 professionals de salut, però tan sols 6 d’aquests passaren més enllà del programa teòric.

En l’estudi qualitatiu participaren set persones: un pacient, un representant d’un proveïdor comunitari local (un museu) i cinc professionals de salut que havien completat el programa de prescripció social.

L’enquesta indicava que el 64,6% dels participants no eren familiaritzats amb el concepte de prescripció social. Hi havia, però, una coincidència en dir que la prescripció social pot millorar la satisfacció del pacient. L’estabilitat dels recursos humans i comunitaris era considerada un factor facilitador en la implementació de la prescripció social.

Els 13 participants en el programa de formació el consideraren “bo” o “excel·lent”, i suficient per convertir-los en “prescriptors socials”. En l’estudi qualitatiu, el pacient assenyalà activitats adients per a la prescripció atenent al context geogràfic.

Entre els obstacles a un sistema local de prescripció social, els participants assenyalaven la saturació del sistema en termes de recursos humans i de càrregues burocràtiques, així com una baixa adhesió dels pacients (particularment, dels homes).

El 87,7% dels participants de l’enquesta assenyalaven que la prescripció social podria beneficiar la comunitat local en termes de cohesió social.

Costa et al. consideren que la prescripció social serà de més importància com més envellides siguin les poblacions. Aporta beneficis en la salut individual, però també en la interacció social, en les institucions i en la societat. L’objectiu de l’equip de recerca és implicar altres col·lectius professionals, i estendre l’experiència a altres regions de Portugal.

Lligams:

Developing a social prescribing local system in a European Mediterranean country: a feasibility study to promote active and healthy aging. A. Costa, J. Lopes, C. J. Sousa, O. Santos, A. Virgolino, P. Nogueira, A. Henriques, P. Seabra, C. Capitão, R. Martins, M. Arriaga, V. Alarcão. BMC Health Serv. Res. 21: 1164 (2021).

Supportive Environments for Public Health and Health Promotion, grup de recerca de l’ISAMB.

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: