Un terç dels estudiants de la Universitat del Màrmara presenten risc cardiovascular (Medicina mediterrània, 41/2021)

Estils de vida com el sedentarisme, una alimentació poc o gens saludable i l’abús de drogues augmenten els riscos cardiovasculars i metabòlics. El cardiòleg Ali Serdar Fak ha coordinat una avaluació del coneixement, attituds i comportaments d’estudiants de grau de la Universitat de Màrmara sobre factors de risc cardiovascular. Resultats d’aquesta recerca apareixen ara a la revista Primary Health Care Research & Development en forma d’article. Entre abril i maig del 2018, s’hi feren qüestionaris sobre nutrició i activitat física a 700 estudiants, alhora que també se’ls prenien mesures de pressió sanguínia, glucèmia, colesterolèmia i dades antropomètriques. Els participants eren dones en un 59,6% i l’edat era de 22,3 ± 2,6 anys. El 71,5% dels participants eren de facultats de fora de l’àrea de ciències de la salut. El 35,9% (uns 274 estudiants) entraven dins del grup de risc cardiovascular (amb un valor de 1,3 ± 0,5): aquest percentatge era del 42,1% en homes i de 31,6% en dones. Els factors cardiovasculars més freqüents eren fumar (20,6%), hipercolesterolèmia (7,5) i hipertensió (6,0%). El 15,5% dels participants consumien habitualment alguna droga per motius no farmacèutics. Tan sols l’11,3% seguia bé la dieta mediterrània. El 44,6% no arribava a l’activitat física recomanada. És simptomàtic que el 21,9% dels participants amb risc cardiovascular feia l’àpat principal amb menjar ràpid (i el 14,3% dels participants sense risc cardiovascular).

La Facultat de Dret de la Universitat de Màrmara, en el Campus de Göztepe

Estils de vida i riscs cardiovasculars

Volkan Aydin és investigador del Centre de Recerca en Hipertensió i Aterosclerosi (HIPAM) de la Universitat del Màrmara i professor ajudant del Departament de Farmacologia Mèdica de l’Escola Internacional de Medicina de la Universitat Medipol, a Istanbul.

El metge Caner Vızdıklar és membre del Departament de Farmacologia Mèdica de la Universitat del Màrmara.

Ahmet Akici, Mehmet Akman, l’endocrinòloga Dilek Gogas Yavuz, la informàtica Zehra Aysun Altikardes, la farmacèutica Ş.Güniz Küçükgüzel, Mumine Topcu, Berrin Aysevinc i Ali Serdar Fak són investigadors de l’HIPAM. Küçükgüzel també és membre del Departament de Serveis de Farmàcia de la Universitat Fenerbahce.

Aquests són els autors de l’estudi, i col·lectivament agraeixen a Sibel Sakarya, Oguzhan Deyneli, Hakki Arikan, Songul Cecen i Ismail Sahin les contribucions fetes en el disseny de l’estudi i en la recol·lecció de dades. També tenen paraules d’agraïment per al Rectorat de la Universitat del Màrmara, per a la l’Oficina de Salut, Esports i Afers Socials d’aquest centre. També agraeixen la col·laboració dels ajuntaments de Kadikoy i Uskudar i a la Fundació Turca del Cor.

Els primers resultats ja foren presentats en la 24ª Conferència WONCA (celebrada a Bratislava el 26-29 de juny del 2019), en la 13ª Escola Turca de Tardor de Medicina Familiar (realitzada a Antàlia el 16-20 d’octubre del 2019), en el 18è Congrés Nacional de Medicina Familiar (31 d’octubre-2 de novembre del 2019, a Ankara) i el 25è Congrés Nacional de Farmacologia (4-7 de novembre del 2019, a Esmirna).

Sovint associem els riscos cardiovasculars a l’edat avançada, i efectivament l’edat és un factor de risc. Però elements de risc cardiovascular com el sedentarisme i mals hàbits alimentaris comencen ja a edat primerenca, i es poden ja deixar notar aviat en forma d’obesitat i de malalties cardiovascular. A més, se sap que els factors de risc cardiovascular i metabòlic que apareixen en la infantesa i la joventut tenen efectes a llarg termini.

Dins de la joventut els estudiants universitaris presenten algunes característiques particulars: l’estrès que sovint s’associa a la preparació envers l’ingrés universitari, les dificultats que afronten els qui deixen la família per assistir a la universitat, etc.

Aquest estudi transversal es realitzà l’abril-maig del 2018 en el marc del Projecte MUSAY-CARD, coordinat per l’HIPAM. Les dades es recolliren a través de qüestionaris fets cara-a-cara per metges i infermers, que alhora feien un exam mèdic i prenien mostres de sang. Prèviament, s’havia obtingut el consentiment informat de cada participant, d’acord amb un protocol aprovat pel Comitè Ètic per a Estudis Clínics de l’Escola de Medicina de la Universitat de Màrmara.

La població d’estudi eren estudiants de la Universitat del Màrmara, que són un del 70.000 estudiants repartits per diversos campus de la part anatòlica d’Istanbul. D’acord amb criteris de conveniència es fixà una mostra de 1000, i se seleccionaren com a llocs de recrutament el campus central, el d’Anadoluhisarı (on hi ha la Facultat de Ciències de l’Esport) i el de Başıbüyük (on hi ha la Facultat de Ciències de la Salut). S’informà de l’estudi a tots els estudiants d’aquests tres campus. Com a criteris d’inclusió s fixaren: ésser estudiant de grau, ésser de 18 anys o més, i signar el consentiment informat. Eren exclosos els estudiants de darrer any i els estudiants de postgrau.

L’índex de massa corporal (BMI) es calculava d’acord amb l’altura i el pes.

La pressió sanguínia es prenia d’acord amb les recomanacions de les guies actuals.

La sang s’obtenia punxant un dit i omplint un tub capil·lar: sobre la mostra es mesurava el colesterol total i la glucosa, emprant kits de Roche.

Els qüestionaris formulats eren els següents:
– un formulari de 22 punts, que demanava característiques sociodemogràfiques, nivells nutricionals i d’activitat física, així com attituds i comportament sobre l’ús habitual de drogues.
– un qüestionari sobre l’adhesió a la dieta mediterrània (KIDMED), que consta de 16 qüestions binàries (sí/no).
– un qüestionari de coneixement sobre malalties cardiovasculars (CARRF-KL), que consta de 28 punts.
– un qüestionari sobre coneixement de salut (HLS-TR), que consta de 32 punts.

Eren considerats dins del grup d’alt risc de malaltia cardiovascular els qui complien, al menys, un d’aquests punts:
– un historial de tabaquisme.
– un diagnòstic de diabetes, hipertensió i/o un altre diagnòstic cardíac.
– una pressió sanguínia superior a 140/90 mmHg.
– una glucèmia superior a 200 mg/dl.
– una colesterolèmia superior a 200 mg/dl.
– una circumferència de cintura superior a 102 cm (en homes) o a 88 cm (en dones).
– un índex de massa corporal superior a 30 kg/m2.

Els qui no presentaven cap d’aquestes característiques eren classificats com de baix risc cardiovascular.

Es tractava, doncs, de comparar els nivells d’activitat física i els hàbits alimentaris amb la presència de risc cardiovascular i amb les característiques sociodemogràfiques. L’anàlisi de freqüència era utilitzat per a l’avaluació estatística, el test de xi-quadrat per a variables categòriques, l’anàlisi t de Student per a la variables contínues de distribució normal i el test U de Mann-Whitney per a la variables contínues sense distribució normal.

Els resultats sobre 770 estudiants

Dels 1000 estudiants fixats, s’inclogueren en l’estudi 770. L’edat d’aquests 770 participants era de 19 a 41 anys (22,3 ± 2,6 anys). Dels 770, 459 eren dones (59,6%). Més de la meitat (53,4%) queien en categoria mitjana o bon de KIDMED. En termes de coneixement de salut, el 51,8% mostraven una puntuació inadequada o problemàtica en el CARRF-KL (amb una puntuació mitjana del total de participants de 22,8 ± 2,9).

Dels 770 participants, 210 presentaven un factor de risc cardiovascular i 64 presenten múltiples factors de risc (de 2 a 3). D’aquesta manera, 274 dels 770 participants (35,9%) presentaven risc cardiovascular. El factor risc més comú era fumar (20,6%), seguit de la hipercolesterolèmia (7,5%), la hipertensió (6,0%), una elevada circumferència de cintura (5,6%), l’obesitat (3,4%), la diabetis/hiperglucèmia (1,8%) i una malaltia cardíaca (0,5%).

Alguns d’aquests factors eren sobrerepresentats en homes (fumar era present en el 27,7% dels homes i el 15,8% de les dones; la hipertensió era present en el 10,3% dels homes i el 3,1% de les dones). L’elevada circumferència de cintura era més prevalent en dones (7,2%) que en homes (3,2%).

En comparar els grups de CV(+) i de CV(-) hom trobava que eren d’edats semblants. El percentatge de CV(+) era més elevat en homes (42,1%) que en dones (31,6%). El percentatge d’estudiants de facultats no relacionades amb la salut era més elevat en el grup CV(+) (78,8%) que en el CV(-) (67,4%). Entre CV(+) i CV(-) no hi havia diferències pel que fa a altres característiques sociodemogràfiques, coneixement de salut (CARRF-KL, HLS-TR) o adhesió a la dieta mediterrània (KIDMED).

El 44,6% dels estudiants reportaven una activitat físic insuficient per conferir una protecció cardiovascular. Aquest percentatge era més elevat en dones (53,4%) que en homes (30,5%). El nivell d’activitat física no era diferent entre el grup CV(+) i el grup CV(-), ni tampoc era diferent per categoria de residència, renda mensual de la família o nivell educatiu de la mare.

El 16,5% dels estudiants declaraven que consumien menjar ràpid en la cafeteria de la universitat per dinar. Aquest percentatge era més elevat en el CV(+) (21,9%) que en el CV(-) (14,3%). El percentatge era semblant en homes i en dones. El 33,8% dels estudiants afirmaven que havien fet dieta almenys una vegada per perdre pes, un percentatge que era superior en el grup CV(+) (41,5%) que en el CV(-) (30,8%), i també superior en dones (38,2%) que en homes (29,2%).

Els estudiants que deien que havien millorat l’alimentació des de l’entrada a la universitat eren més comuns en el grup CV(-) (27,2%) que en el grup CV(+) (17,0%). Inversament, els estudiants que deien que l’havien empitjorada eren més freqüents en el grup CV(+) (49,4%) que en el grup CV(-) (38,3%).

Dels 64 estudiants amb més d’un factor de risc CV, 53 en tenien 2, i 11 en tenien 3. Les combinacions més freqüents eren l’alta circumferència de cintura amb l’obesitat en 19 estudiants; la hipercolesterolèmia amb fumar en 15 estudiants; i l’alta circumferència de cintura amb fumar en 10.

El 15,5% dels estudiants reportaven l’ús habitual d’almenys una droga. El 9,1% es medicaven habitualment per una condició crònica. Els fàrmacs de consum més habitual eren la levotiroxina (9 estudiants), la sertralina (4 estudiants) i l’àcid acetilsalicílic (3 estudiants). Els productes no-farmacèutics de consum més habitual eren les vitamines, el suplements nutricionals i la pols de proteïna.

La promoció de salut entre estudiants universitaris

Aydin et al. consideren preocupant que hom trobi entre estudiants universitaris una freqüència de factors de risc cardiovascular semblant a la població general. El consum de tabac ´s un motiu d’especial preocupació. A Turquia, la prevalença de fumar tabac en la població general és del 27,1%. La població universitària de Turquia es troba en la banda alta pel que fa a l’hàbit de fumar respecte de les poblacions universitàries d’Europa.

Un altre motiu de preocupació és el baix nivell d’activitat física. Les dades de l’estudi, però, indiquen que les bones instal·lacions esportives dels campus de la Universitat de Màrmara estimulen una part dels estudiants a fer més esport que no pas feien abans d’entrar en la universitat. Però altres estudis assenyalen que l’entrada en la universitat fa reduir en part dels alumnes l’activitat física.

Un tercer motiu de preocupació és la taxa elevada d’estudiants que opten pel menjar ràpid. En consonància amb això tan sols l’11% dels participants de l’estudi presentaven un valor bo de KIDMED.

Pel que fa al consum de fàrmacs, cal recordar que l’alta prevalença d’hipotiroidisme a Turquia explica que la levotiroxina sigui el fàrmac més reportat entre els participants de l’estudi. Més significatiu és el fet que el segon fàrmac, la sertralina, sigui un antidepressiu. També és preocupant el percentatge d’estudiants que consumeixen proteïna en pols.

Aydin et al. consideren necessàries mesures específiques entre els joves per fomentar hàbits saludables de nutrició i d’activitat física.

Lligams:

Evaluation of health-related knowledge, attitudes, and behaviors of undergraduate students by cardiovascular risk factors. Volkan Aydin, Caner Vizdiklar, Ahmet Akici, Mehmet Akman, Dilek Gogas Yavuz, Zehra Aysun Altikardes, S. Guniz Kucukguzel, Mumine Topcu, Berrin Aysevinc, Ali Serdar Fak. Prim. Health Care Res. Dev. 22: e53 (2021).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: