L’OCDE, a favor de la ciència oberta

L’estiu passat, l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar l’informe Open Science – Enabling Discovery in the Digital Age en el marc del projecte Going Digital, que té com a objectiu proporcionar als responsables polítics eines i recursos destinats a impulsar les seves economies i societats en un món cada cop més digital i basat en les dades.

La recerca i la innovació basades en dades obren tot un seguit d’expectatives destinades a encarar els grans reptes als quals ha de fer front la societat (el canvi climàtic, les pandèmies, els canvis demogràfics, la recerca en l’àmbit de la genètica…). La ciència oberta està transformant la manera com es fa la ciència, catalitzant el procés creatiu i eliminant les barreres a la difusió del coneixement. I és que la ciència oberta incrementa l’obertura del coneixement mitjançant una comunicació científica ràpida, eficient i d’elevada qualitat entre el personal investigador i la ciutadania, tot impulsant una millor resposta als reptes de la societat i oferint oportunitats de negoci mitjançant el desenvolupament de productes i serveis innovadors. A més, en emergències globals com ara l’actual pandèmia de la covid-19, les polítiques de ciència oberta faciliten l’eliminació dels obstacles al lliure flux de dades i de publicacions científiques i, per tant, permeten accelerar el ritme de producció de recerca fonamental per combatre la malaltia.Totes les iniciatives en matèria de ciència oberta desenvolupades fins ara, que faciliten l’accés obert a publicacions, dades, algorismes, programari i fluxos de treball, desenvolupen un paper essencial per accelerar la recerca científica i el procés d’innovació mateix.

Aquesta nota de l’OCDE ofereix una visió general del moviment de la ciència oberta i en destaca els principals assoliments, identifica els reptes a què cal enfrontar-se per assolir els beneficis que ofereix la ciència oberta i analitza l’evolució de les polítiques de ciència oberta desplegades per tot un seguit d’economies. Tot i que l’arquitectura de qualsevol sistema de ciència oberta abraça una gran varietat de temes (accés obert a les publicacions, accés obert a les dades de recerca, recursos educatius en obert, avaluació oberta d’experts, programari de codi obert, ciència ciutadana, micromecenatge…), aquesta nota se centra fonamentalment en l’accés obert a les publicacions i a les dades de recerca.

La nota també dibuixa el full de ruta que cal aplicar per al desplegament d’una estratègia de ciència oberta reeixida, inspirat en els set pilars que recull la recomanació revisada del Consell de l’OCDE sobre l’accés a les dades de recerca procedents del finançament públic (OECD Recommendation of the Council Concerning Access to Data from Public Funding, 2021):

• Governança de les dades per a la confiança.
• Normes i pràctiques tècniques.
• Incentius i recompenses.
• Responsabilitat, propietat i tutela.
• Infraestructures sostenibles.
• Capital humà.
• Cooperació internacional per a l’accés a les dades de recerca.

Els beneficis de la ciència oberta inclouen l’oportunitat per a nous descobriments científics, la reproductibilitat dels resultats científics, la facilitació de la cooperació interdisciplinària, el creixement econòmic mitjançant millors oportunitats per a la innovació, l’augment de l’eficiència dels recursos, la millora de la transparència i de la rendició de comptes pel que fa al finançament de fons públics, un millor retorn de la inversió pública, la garantia del suport públic per al finançament de la recerca i l’augment de la confiança pública en la recerca en general.

Tanmateix, l’accés obert també comporta tot un seguit de riscos relacionats amb la privadesa, la propietat intel·lectual, la seguretat nacional i l’interès públic, incloent-hi la protecció d’espècies rares i en perill d’extinció, que cal comunicar adequadament i gestionar de manera responsable tal com estableix la nota Enhanced Access to Publicly Funded Data for Science, Technology and Innovation (OCDE, 2020).

A causa de la proliferació de dades, la ciència en general i la ciència oberta en particular depenen del desplegament ràpid d’infraestructures de dades cada cop més grans i més ràpides, que siguin sostenibles a llarg termini. La sostenibilitat en aquest context significa que les dades d’alt valor afegit estan disponibles i són reutilitzables a llarg termini, tenint en compte l’evolució de les tecnologies de maquinari, així com l’obsolescència del programari i el format de les dades. Tot i que aquesta nota no se centra en la infraestructura de dades per se, s’hi discuteixen recomanacions d’alt nivell sobre infraestructures sostenibles.

Particularment interessant és l’apartat destinat a analitzar les polítiques de ciència oberta, que parteix del fet que al llarg de les dues últimes dècades s’han establert diverses iniciatives, recomanacions i directrius internacionals que han permès reduir les barreres per crear un accés obert a publicacions i a les dades científiques, com ara, entre d’altres: la Iniciativa de Budapest per a l’Accés Obert (2002); la Declaració de Berlín (2003); la Recomanació de la Comissió Europea del 2012 (actualitzada el 2018), sobre l’accés i la preservació de la informació científica, que demana un accés obert coordinat a publicacions i dades científiques, així com la preservació i la reutilització de la informació científica i el desenvolupament d’infraestructures basades en les TIC entre els estats membres de la UE; la publicació de la Comissió Europea Open Innovation, Open Science, Open to the World. A Vision for Europe (2016), que incorpora els seus plans ambiciosos per a la creació d’un núvol europeu de ciència oberta (EOSC); i el desenvolupament dels principis FAIR recollits en l’informe Six Recommendations for implementation of FAIR practice by the FAIR in practice task force of the European open science cloud FAIR working group (2020), de la Comissió Europea i el Comitè Executiu de l’EOSC. A continuació, el document analitza les polítiques estatals en matèria de ciència oberta de països com ara Noruega, Finlàndia, Corea del Sud, Eslovènia, Suècia, Colòmbia, Argentina o Mèxic.

Com a complement excel·lent d’aquest apartat, l’annex A de la nota compila tot un seguit d’iniciatives i bones pràctiques en matèria de ciència oberta desenvolupades tant per diversos actors vinculats a l’R+D+I com des de diversos estats. En matèria d’accés obert a les publicacions destaquen, entre d’altres, les iniciatives del CERN (Sponsoring Consortium for Open Access Publishing in Particle Physics, SCOAP3), el consorci internacional DataCite, el portal Persée (França), el Japan Science Technology Information Aggregator (J-STAGE) i el Pla S (Unió Europea); pel que fa a l’accés obert a les dades, cal esmentar, per exemple, Zenodo (CERN, Comissió Europea), el European Open Science Cloud (EOSC, Unió Europea), OpenAIRE (UE), Data61 (Austràlia), la iniciativa GISAID (Alemanya), el portal d’informació sobre recerca sobre covid-19 del Korean Bioinformatics Center (Corea), la Iniciativa de Recerca i Ciència Oberta Finlandesa (ATT), la comissió governamental del Consell de Recerca de Suècia sobre infraestructures per a la recerca basada en registres i el programa de dipòsits institucionals oberts (CONACYT) de Mèxic.

Finalment, l’informe conté un extens apartat amb més d’una seixantena de referències que sens dubte serà de gran interès per a les persones interessades en el camp emergent de la ciència oberta.

Open Science – Enabling Discovery in the Digital Age
Paic, A.
Going Digital Toolkit Note, núm. 13
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), 2021
44 pàg.

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Anotacions relacionades:

Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta
Com serà la futura Llei de la ciència de Catalunya?
Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter
Ciència oberta confederal: el model belga
Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors
La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’
Open access: un debat obert
Open access, accés obert a la recerca científica
BCN = #OpenScience + #OpenAccess
La Universitat de Princeton, a favor de l’accés obert
Open access: 10 recomanacions
6 recomanacions: open access i un nou web estadístic
Resum de les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012)
Open Data, dades obertes per a la ciutadania