Un cas de paràlisi de nervi facial associada a febre botonosa (Neurologia mediterrània, 5/2022)

En altres ocasions hem parlat de la febre botonosa mediterrània (13/2017 i 01/2018). La febre botonosa mediterrània és una infecció produïa per una riquètsia (Rickettsia conorii). La infecció es produeix arran d’una picada de la paparra canina bruna (Rhipicephalus sanguineus) que sigui portadora d’aquest bacteri. La malaltia es presenta en forma d’erupció cutània i alta febre, i es diagnostica especialment per la cicatriu característica que presenta la zona de la picada. Philippe Parola, membre de l’equip d’Infeccions Mediterrànies i Tropicals (VITROME) de la Universitat d’Ais-Marselha, és l’autor corresponsal del report d’un cas, al International Journal of Infectious Diseases, de febre botonosa mediterrània amb una manifestació neurològica: una paràlisi perifèrica isolada de nervi facial. Aquestes complicacions neurològiques focals són rares en la febre botonosa mediterrània.

La paparra canina bruna ‘Rhipicephalus sanguineus’ és el vector principal del bacteri ‘Rickettsia conorii’, agent causal de la febre botonosa mediterrània

Un cas de febre botonosa mediterrània amb paràlisi facial

Els autors del report són la doctora Hayet Bouchaib (del Departament de Maladies Infectieuses de la Université Mouloud Mammeri, de Tizi-Ouzou), Achour Amarane (del EHS El Kettar, d’Alger), Jacques Sevestre (del grup VITROME de la Universitat d’Ais-Marselha), Idir Bitam (de l’Ecole supérieure en Sciences de l’Aliment et des Industries Agro-Alimentaires d’Alger) i Phillipe Parola (de VITROME).

La primera autora, Bouchaib, es doctorà en el 2019 amb una tesi sobre el lloc que ocupen les rickettsiosi entre les febres eruptives de la wilaya Tizi-Ouzou. De les rickettsiosis, la febre botonosa mediterrània, causada per Rickettsia conorii conorii, és una de les primeres que fou descrita, concretament a Tunis. R. conorii conorii pertany al grup de les riquètsies que indueixen febres botonoses. Aquestes malalties són considerades zoonosis, pel fet que són transmeses per paparres. En el cas de R. conorii conorii el vector més habitual és la paparra canina bruna Rhipicephalus sanguineus. La febre botonosa mediterrània és endèmica a Algèria, així com a altres països del nord d’Àfrica i del sud d’Europa.

La febre botonosa mediterrània es pot presentar amb diversos graus de severitat, des de la infecció benigna a la potencialment mortal. La febre s’acompanya d’una erupció cutània, alhora que al lloc de la picada s’hi forma una taca negra característica.

El cas que descriuen Bouchaib et al. és poc habitual, en el sentit que inclou manifestacions neurològiques focals. Es tracta d’una noia que presentà com a complicació a la febre botonosa mediterrània una paràlisi perifèrica de nervi facial.

La noia, de 12 anys, arribà a la unitat externa de malalties infeccioses després de patir durant sis dies una erupció maculopapular febril acompanyada de dolor articular. L’historial mèdic de la pacient no tenia cap antecedent greu. La pacient reportà contactes habituals amb gossos. En el moment d’aquesta visita la pacient tenia febre (39°C), taquicàrdia (95 batecs per minut) i taquipnea (26 cicles respiratoris per minut). L’exam cutani mostrava efectivament una erupció maculopapular generalitzada, especialment prominent en les extremitats inferiors. L’erupció consistia en lesions endurides eritematoses, d’uns pocs mil·límetres de diàmetre.

Les anàlisis clíniques revelaren leucocitosi (13.000 leucòcits/mL) i alta concentració de proteïna reactiva C (76 mg/L), però els altres paràmetres analitzats eren dins del rang normal.

La radiografia toràcica no indicava cap anormalitat.

Mostres de sèrum i un hisop sec de la taca negra foren trameses al Centre de Referència de Malalties Rickettsials de Marselha.

La pacient fou ingressada i inicià un tractament de doxiciclina oral (200 mg/dia) durant set dies. Al segon dia es manifestà una paràlisi facial perifèrica esquerra sobtada. L’exam físic mostrava asimetria en repòs, amb una caiguda de l’ull esquerre i desaparició del plec nasolabial. La pacient deia no sentir dolor en l’ull ni tampoc s’hi manifestava envermelliment. L’exam otoscòpic indicava que tant el timpà de l’orella esquerra com el de la dret eren normals. L’exam de cap i coll no indicava cap lesió paròtida. L’exam neurològic no trobà cap altra anormalitat addicional.

Es realitzà un escàner per tomografia computeritzada reforçada amb contrast: no s’hi trobaren alteracions ni en el cervell ni en les òrbites oculars.

S’hi prengueren mostres de fluid cerebrospinal, sense detectar-hi cap alteració.

El tractament

Davant d’aquesta complicació neurològica focal, la pacient inicià un tractament de prednisona per via oral (2mg/kg/dia) durant set dies.

Al tercer dia de tractament la febre havia desaparegut. Després de rebre l’alta, en una revisió realitzada un mes després la pacient havia recuperat completament la funció del nervi facial esquerre.

Les anàlisis realitzades a Marselha

El test d’immunofluorescència indirecta sobre la mostra de sèrum tramesa a Marselha indicava la presència d’anticossos contra R. conorii, amb un nivell d’Ig G de 1:2048 i de IgM de 1:256.

A Marselha es realitzà l’extracció d’ADN de la mostra d’hisop. La reacció en cadena de la polimerasa quantitativa en temps real (qPCR) amb encebadors específics de Rickettsia per a la gen gltA fou positiva. Les qPCR amb encebadors específics de R. massiliae i R. conorii per a altres gens indicà la presència de R. conorii, confirmant el diagnòstic de febre botonosa mediterrània.

Les complicacions neurològiques de la febre botonosa mediterrània

Bouchaib et al. recorden que, malgrat que són rares, la literatura ha descrit casos de febre botonosa mediterrània acompanyats de complicacions neurològiques com meningoencefalitis, mielitis o síndrome de Guillain-Barré. També s’hi han descrit paràlisis de nervis facials: dos casos a Sicília en el 1998, dos casos en el 2001 i un cas a Turquia del 2006.

La febre botonosa mediterrània cursa com a malaltia sistèmica. Els símptomes deriven de la vasculitis induïda per la proliferació de riquètsies dins de les cèl·lules de l’endoteli vascular. Bouchaib et al. pensen que la vasculitis dels vasos sanguinis associats al nervi facial seria la causa de la paràlisi manifestada en aquest cas.

El cas fou tractat amb una combinació d’antibiòtic i de corticoesteroide gràcies a la rapidesa del diagnòstic diferencial de febre botonosa mediterrània. Els autors agraeixen també a la família de la pacient per haver accedit a la publicació d’aquest report.

Lligams:

Mediterranean spotted fever and peripheral facial nerve palsy: a rare neurological complication. Hayet Bouchaib, Achour Amrane, Jacques Sevestre, Idir Bitam, Phillipe Parola. Int. J. Infect. Dis. (2022)

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: