Refugis climàtics: la quarta dimensió del conservacionisme (Ecologia mediterrània, 20/2022)

El Grup de Recerca d’Antonios Mazaris, de la Universitat Aristòtil de Tessalònica, es mou entre els camps de l’ecologia del canvi global, la biogeografia conservacionista i la gestió de recursos naturals. Aggeliki Doxa, una de les investigadores del grup, és la primera autora d’un article aparegut aquesta setmana a la revista Global Change Biology en el que es desenvolupa una anàlisi de priorització específica de fondària amb la voluntat que informi el disseny d’àrees protegides de la Mar Mediterrània.

Badia de Tossa des de sa primera glorieta//embedr.flickr.com/assets/client-code.js

Les xarxes de conservació marina de quatre dimensions: afegir l’escala temporal a les tres dimensions de l’espai

Aquesta investigació és signada per tres membres del Departament d’Ecologia de l’Escola de Biologia de la Universitat Aristòtil de Tessalònica: el cap de grup, Antonio D. Mazaris, i dos membres més, l’esmentada Aggeliki Doxa i Vassiliki Almpanidou. Doxa també treballa a l’Institut de Matemàtica Aplicada i Computacional de la Fundació Grega de Recerca i Tecnologia, que té la seu a Heraklion (Creta). També són autors de la investigació Stelios Katsanevakis (del Departament de Ciències Marines de la Universitat de l’Egea, amb seu a Mitilene), Ana M. Queirós (del Plymouth Marine Laboratory), Kristin Kaschner (de l’Abteilung für Biometrie und Umweltsystemanalyse de l’Albert-Ludwigs-Universität Freiburg), Cristina Garilao (Freiburg) i Kathleen Reyes (de Quantitative Aquatics, empresa amb seu a Los Baños, Filipines).

En el context actual de pèrdua accelerada de biodiversitat, emergeix la necessitat de prioritzar la protecció a les àrees marines de tal manera que siguin el més efectives possibles. Si en els ecosistemes terrestres, les localitzacions es poden definir d’acord amb dues dimensions, la latitud i la longitud, en els ecosistemes marins cal afegir una tercera dimensió, la profunditat. Els plans de conservació de la vida marina han de tindre en compte, doncs, aquesta tercera mètrica. Però amb això no n’hi ha suficient, car hom ha d’afegir encara una quarta dimensió, la temporal. En efecte, els ecosistemes, en el context actual de canvi global (particularment, de canvi climàtic), no poden contemplar-se com quelcom estàtic o en un equilibri dinàmic, sinó que són objecte de desplaçament, d’una autèntica redistribució global de la biodiversitat.

Una anàlisi de priorització que combini la priorització tridimensional actual amb la biodiversitat futura

Doxa et al. apliquen una anàlisi de priorització específica de profunditat amb vistes a informar el disseny d’àrees protegides. L’anàlisi contempla també la mètrica del canvi promogut pel desplaçament climàtic en l’oceà. Concretament, el canvi climàtic es plasma en una projecció de la futura distribució de més de 2000 espècies de la Mediterrània, tant de les que viuen en el fons marí (bèntiques) com a mar obert (pelàgiques). Aquest canvi climàtic es desenvolupa a partir de la mètrica actual del paisatge marí i la seva heterogeneïtat.

En quins llocs de la Mediterrània caldria centrar els esforços?

Doxa et al. identifiquen les àrees més rellevants de la Mediterrània, d’acord amb criteris biològics i climàtics, per a la una política de conservació. La xarxa d’àrees protegides es defineix en termes de longitud, latitud i profunditat. Aquesta aproximació contrasta amb els esquemes actuals, que es focalitzen en la distribució bidimensional (longitud i latitud) de la biodiversitat, sense atendre a l’heterogeneïtat de la columna d’aigua o als desplaçaments de biodiversitat provocats pel canvi climàtic. La protecció específica de zones profundes serà necessària per assolir objectius de conservació en el futur: és ací on la biodiversitat trobarà refugis en un entorn cada vegada més hostil en termes de contingut calorífic i d’acidificació.

Lligams:

4D marine conservation networks: combining 3D prioritization of present and future biodiversity with climatic refugia. Aggeliki Doxa, Vasiliki Almpanidou, Stelios Katsanevakis, Ana M. Queirós, Kristin Kaschner, Cristina Garilao, Kathleen Reyes, Antonios D. Mazaris. Glob. Chang. Biol. (2022)

Arxivat a Ciència i Tecnologia
A %d bloguers els agrada això: