Diversos estudis assenyalen una associació entre l’obesitat de les dones gestants i un augment de complicacions maternes i fetals durant l’embaràs, assenyaladament de la macrosomia fetal. La metge Montserrat Comas Rovira, juntament amb altres facultatius i investigadors de l’Hospital Universitari Parc Taulí, de Sabadell, publica a la revista Nutrición Hospitalaria un article en el que estudien dades antropomètriques i nutricionals de 542 dones gestants. En aquesta recerca, Comas et al. troben, com era d’esperar, que la majoria de dones gestants no segueixen una alimentació de gran qualitat en termes d’adhesió a la dieta mediterrània, encara que aquest factor no s’associa a complicacions gestacionals. L’associació que sí troben és la l’índex de massa corporal pre-gestacional amb el creixement del fetus i del nounat, així com del guany de pes de la mare durant la gestació.
L’Hospital Parc Taulí de Sabadell
Qualitat de la dieta, obesitat i creixement fetal
L’article és signat per Montserrat Comas Rovira, Anna Moreno Baró, Núria Burgaya Guiu, Laura Toledo Mesa, Cristina Lesmes Heredia, Silvia Pina Pérez, María Grimau Gallego, Laia Martí Malgosa, Belén Cochs Cosme i Jordi Costa Pueyo. Tots ells treballen a l’Hospital Universitari Parc Taulí.
L’objectiu d’aquesta recerca era avaluar la qualitat de la dieta en una cohort de dones gestants en termes d’adhesió a la dieta mediterrània. Feta aquesta avaluació, la intenció era examinar l’associació entre la qualitat de la dieta, l’obesitat de la dona gestant, el guany pes durant l’embaràs, el creixement fetal i complicacions perinatals.
Una cohort de 542 dones gestants
Per avaluar la qualitat de la dieta de la cohort de 542 dones gestants aquestes havien de respondre el qüestionari MEDAS (Mediterranean Diet Adherence Screener). Aquest qüestionari integra 14 punts:
– 1. Utilitzeu l’oli d’oliva com a principal greix culinari? (Sí val 1 punt).
– 2. Quant d’oli d’oliva consumiu en un dia concret (incloent-hi oli de fregir, d’amanir, d’àpats fora de casa, etc.)? (Més de tres cullerades val 1 punt).
– 3. Quantes racions de verdura consumiu diàriament? (1 ració equival a 200 grams) (2 racions o més, o 1 ració crua o més val 1 punt).
– 4. Quantes peces de fruita (incloent-hi sucs de fruita naturals) consumiu diàriament? (Més de 2 val 1 punt).
– 5. Quantes racions de carn vermella, hamburguesa o productes càrnics consumiu diàriament? (1 ració equival a 150 grams) (Menys d’una val 1 punt).
– 6. Quantes racions de mantega, margarina o nata consumiu diàriament (1 ració equival a 12 grams) (Menys d’una val 1 punt).
– 7. Quantes begudes ensucrades o carbonatades beveu diàriament? (Menys d’una val 1 punt).
– 8. Quant de vi beveu setmanalment? (Més de 6 gots val 1 punt).
– 9. Quantes racions de llegums consumiu setmanalment? (1 ració equival a 150 grams) (Més de dues val 1 punt).
– 10. Quantes racions de peix o marisc consumiu setmanalment? (1 ració equival a 100-150 grams de peix, o 4-5 unitats de marisc o 200 grams de marisc) (Més de dues val 1 punt).
– 11. Quantes vegades per setmana consumiu dolços o pastes comercials (no fetes a casa)? (Menys de tres val 1 punt).
– 12. Quantes racions de fruits secs (inclosos cacauets) consumiu setmanalment? (1 ració equival a 30 grams) (Més de 2 racions val 1 punt).
– 13. Consumiu preferiblement pollastre, gall dindi o conill per comptes de vedella, porc, hamburguesa o embotit? (Sí val 1 punt).
– 14. Quantes vegades a la setmana consumiu verdures, pasta, arròs, o altres plats assaonats amb sofregit (salsa feta amb tomàquet i ceba, porro, o all, i amarat amb oli d’oliva)? (Més d’una val 1 punt).
Les mesures biomètriques fetals eren obtingudes a partir de l’ecografia del tercer trimestre.
Les incidències perinatals de les integrants de la cohort foren registrades.
Tan sols el 35% de les dones de la cohort presentaven una bona qualitat de la dieta
Tan sols el 35% de les dones gestants de la cohort presentaven un valor de MEDAS de bona qualitat. Aquest percentatge augmentava en les dones amb un índex de massa corporal baix. També augmentava entre les dones de més edat.
Un valor elevat de l’índex de massa corporal matern s’associava a una major circumferència abdominal del fetus en l’ecografia del tercer trimestre. També s’associava a un major pes estimat del fetus.
Un índex de massa corporal elevat també s’associava a un major risc de patir hipertensió per part de la dona gestant, així com a la necessitat de recórrer a un part induït i a un major pes del nounat.
Comas et al. no troben associacions significatives entre l’índex MEDAS i les mesures ultrasonogràfiques del fetus en el tercer trimestre. Tampoc no hi ha associacions entre l’índex MEDAS i complicacions perinatals, o amb el propi pes del nounat.
Sí trobem també una associació entre un guany de pes elevat durant la gestió per part de la mare i un risc més elevat de patir diabetis gestacional, de seguir un embaràs més perllongat i de parir una criatura de major massa corporal.
Lligams:
– The influence of obesity and diet quality on fetal growth and perinatal outcome. Montserrat Comas Rovira, Anna Moreno Baró, Núria Burgaya Guiu, Laura Toledo Mesa, Cristina Lesmes Heredia, Silvia Pina Pérez, María Grimau Gallego, Laia Martí Malgosa, Belén Cochs Cosme, Jordi Costa Pueyo. Nutr. Hosp. (2022).
Des de la Mediterrània 