La granota roja (Rana temporaria) troba en el Massís del Montseny el límit meridional de la seva àrea de distribució. Dit d’una altra manera, el Montseny és el territori més al sud on viuen en clima mediterrani poblacions occidentals d’aquesta espècie. Justament per això la població resulta especialment atractiva per als herpetòlegs Albert Montori i Fèlix Amat Orriols. En un article publicat a la revista Peer J Life & Environment aborden la qüestió de com el canvi climàtic afecta el present i el futur d’aquesta població de granota. L’escalfament global produeix un desplaçament cap al nord i cap a altituds més elevades dels rangs de distribució potencial de la majoria d’espècies. Dins d’una mateixa localitat, l’escalfament pot fer avançar l’inici del període reproductiu. Al Massís del Montseny entre el 2009 i el 2021 hi ha hagut una tendència a l’augment de la temperatura de 0,439 K/dècada, més de quatre vegades superior a la tendència ja registrada en la segona meitat del segle XX. Això s’ha plasmat en un avançament de 26 dies per cada dècada del període reproductiu de la granota roja (considerant-hi dades del 2009 al 2022). Aquest avançament és especialment marcat en el període 2014-2022, i tindria com a causa unes temperatures mínimes més moderades i l’absència de gelades en la setmana prèvia a l’inici del període de posta. Amb aquestes dades, Montori & Amat pronostiquen per al període 2021-2100 una contradicció potencial de rang d’aquesta espècie al Montseny, la qual cosa propiciarà un major aïllament reproductiu d’aquesta població.
Una granota roja fotografiada l’estiu del 2008 per Richard Bartz
La granota roja del Montseny
L’ecòleg d’amfibis Albert Montori és investigador del projecte LifeTritoMontseny, membre del Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell i catedràtic de secundària de Ciències Naturals. Fèlix Amat és el coordinador científic del grup d’Herpetologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Junts conceberen i dissenyaren els experiments, els dugueren a terme, analitzaren les dades, elaboraren els gràfics i taules, i redactaren l’article. La Diputació de Barcelona i el Parc Natural del Montseny finançaren part dels estudis de camp. Montori & Amat agraeixen la col·laboració de les persones que els forniren dades fenològiques de la granota roja i, particularment, a Joan Manel Roig Fernández, Marc Franch i Adrià Jordà. Reconeixen la utilitat que han tret de les notes fenològiques de Martí Boada i de les bases de dades de l’Institut Català d’Ornitologia, de la Asociación Herpetológica Española i de la Societat Catalana d’Herpetologia. La manipulació d’animal fou autoritzada pel comitè experimental de la Generalitat de Catalunya. La Diputació de Barcelona i el Servei de Fauna de la Generalitat de Catalunya concediren els permisos per al treball de camp.
El canvi climàtic constitueix una de les principals amenaces a la biodiversitat. En el cas dels amfibis l’augment de la temperatura i els canvis en el règim de precipitació poden manifestar-se en canvis en la mida corporal i en la fenologia reproductiva. Pel que a la granota comuna Rana temporaria, un augment de la temperatura fa avançar la data de reproducció. Més enllà dels canvis sobre les poblacions locals, el canvi climàtic pot comportar una alteració del rang de distribució de l’espècie. D’una banda, algunes àrees del rang actual esdevenen inhabitables per a l’espècie, i de l’altra s’obren nous territoris a la colonització.
La granota roja es troba àmpliament difosa per les regions temperades i fredes d’Europa. Hom arriba a trobar-ne a una latitud de 70ºN, més enllà del cercle polar àrtic. Altitudinalment, hom la troba a localitat situades a nivell de mar i a d’altres situades fins a 2700 metres sobre aquest nivell. La població més meridional de granota roja al Massís de Ròdope de Tràcia, i després ja segueix la del Massís del Montseny.
La granota roja cria en aigües dolces, someres i calmades, com ara estanyols, llacs o marjals. L’inici de la posta varia segons l’altitud i la latitud, i pot anar des del febrer fins a final de juny, encara que en la majoria de poblacions té lloc entre els mesos de març i abril. Val a dir, però, que les granotes roges de la vessant atlàntica a la Península Ibèrica solen començar la posta el novembre o el desembre, aprofitant l’abundància de pluja i la relativa suavitat de l’hivern. Fora de la temporada reproductiva, la granota roja és un animal solitari que viu en llocs humits propers a estanys o marges, o en zones més eixutes d’herbassar alt.
El clima del Massís del Montseny és mediterrani, i l’altitud i l’orientació cap a nord i a cap a llevant de les principals vessants fa que sigui relativament humit i temperat. El canvi climàtic s’hi manifesta no tan sols en unes temperatures més elevades sinó també en un patró de precipitacions més irregulars (amb més pluges a la tardor que a la primavera, més concentrades en uns pocs dies i amb períodes de sequera més severa). Al Turó de l’Home, per al període 1950-1999, hom ha estimat un augment de la temperatura de 0,3 K per dècada. En termes generals, l’augment de la temperatura primaveral ha estat més marcat que l’augment de la temperatura tardoral.
La Vall de Santa Fe
Montori & Amat presenten dades de prospeccions fenològiques de la Vall de Santa Fe. Aquesta vall se situa a la banda oriental del Massís del Montseny, a una altitud de 1.100 metres sobre el nivell del mar. La temperatura mitjana mensual va del 3 °C del mes de gener als 20 °C d’agost. La precipitació anual mitjana és de 1.000 mm, concentrats en forma de pluja en la tardor i en la primavera i, més ocasionalment, amb la neu de l’hivern. A la vall hi domina el faig (Fagus sylvativa). Els diversos torrents alimenten moltes terres humides i basses.
La granota roja del Montseny es troba difosa per tota la banda oriental del massís, repartida entre boscos de ribera i fagedes.
En els anys 2009, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022, es registrà el dia en el que arrencada el període de cria de la granota roja a Santa Fe del Montseny. Aquesta localitat és la principal zona de cria de l’espècie al Montseny. Per poder registrar el dia es feien inspeccions en punts de cria de la Vall de Santa Fe. El dia de l’any en el qual els mascles s’aplegaven en les basses i s’hi detectaven les primeres aferramentes es considerava en el dia de l’inici de la cria. Així doncs, la presència de mascles aïllats no es considerava indicativa del dia de l’inici de la cria. Hom aplegà dades bibliogràfiques sobre activitat reproductiva de la granota roja del Montseny, però sense incloure-les en l’anàlisi.
S’obtingueren dades meteorològiques diàries de l’estació de “Viladrau Ws” corresponents al període del 2009 al 2021. Se seleccionaren les dades corresponents als 28 dies anteriors a la posta. Aquestes dades contemplaven nou variables meteorològiques: 1) temperatura mínima; 2) temperatura màxima; 3) temperatura mitjana; 4) humitat relativa; 5) precipitació pluviomètrica; 6) màxima velocitat del vent; 7) pressió atmosfèrica mitjana; 8) nombre de dies dels 28 amb temperatures per sota de 0 °C i de 1 °C; 9) irradiació solar.
Les quatre setmanes prèvies a la posta foren analitzades per separat. La tendència a l’avançament de la data d’inici de l’activitat reproductiva fou examinada per regressió lineal. La influència de les variables meteorològiques s’utilitzà una anàlisi factorial per components principals.
Montori & Amat han aplegat 400 observacions georeferenciades de la granota roja al nord-est de la Península Ibèrica. El 40% de les localitat es corresponen al Massís del Montseny i foren recollides pels autors en 12 anys de monitorització de les poblacions d’amfibis del Parc Natural del Montseny. A partir de la World Climate Database s’obtenen 19 variables bioclimàtiques de la situació actual i de la projectada per a curt (2021-2040), mitjà (2041-2080) i llarg termini (2081-2100).
Registres del 1957 al 2022
L’amplexus és la posició d’aparellament en el qual el mascle s’aferra a l’esquena de la femella. L’any amb l’amplexus registrat més primerenc de la sèrie estudiada fou el 2021, amb data del 5 de febrer. L’any amb l’amplexus registrat més tardà de la sèrie fou el 1984, amb data del 27 de març. De fet, en els anys 1980s, el període reproductiu de la granota roja a Santa Fe del Montseny anava de principi de febrer fins a la segona meitat de març. En el 1979, Montori va observar alguna posta esporàdica en el mes d’abril.
En centrar l’anàlisi de regressió al període 2009-2022, Montori & Amat observen un patró d’avançament de l’inici de la reproducció. El model lineal és significatiu i explica el 62,45% de la variació total. Cada any l’avançament és de 2,6 dies de mitjana.
La temperatura màxima mitjana del 1997 al 2021 a Viladrau ha pujat a un ritme anual de 0,0404 K.
En l’anàlisi de variables meteorològiques, tan sols la temperatura, la irradiació solar i el nombre de dies amb una temperatura per sota de 0 °C són significatives pel que fa a l’inici de l’activitat reproductiva. Un altre factor rellevant seria l’estabilització de la temperatura mínima en el dies previs a l’inici de la reproducció.
Escenari de futur
La disponibilitat d’hàbitat per a la granota roja al nord-est de la Península Ibèrica ve determinada per cinc variables bioclimàtiques. La major restricció és oferta per les condicions temperades del mes més càlid, per una estacionalitat moderada de les precipitacions i per les temperatures del trimestre més eixut. La granota roja es veu afavorida en les zones muntanyoses (no debades també li diuen “granota pirinenca”). Això fa que hi hagi un relatiu aïllament entre les poblacions del Montseny i les de les Guilleries, i entre les de les Guilleries i la resta de la Serra Transversal Catalana. En el Massís del Montseny, la granota roja només és exclosa en els pics més alts.
La projecció per al 2040 indica un rang de distribució de la granota roja al Massís del Montseny similar a l’actual. En el pitjor escenari contemplat per al 2100, hi ha una caiguda en el rang de distribució, que es concentra a la banda oriental del Massís. La reducció d’hàbitat en el Massís experimenta una caiguda dramàtica, i s’agreuja l’aïllament de la població del Montseny respecte de les poblacions veïnes.
L’avançament creixent del període de reproducció entranya riscos addicionals per a la població de granota roja. Com abans comenci el període de reproducció més exposició tindran els capgrossos a possibles gelades, amb la consegüent mortalitat. Les pendents sud-occidentals del Massís del Montseny ja registren una escassedat de llocs de reproducció de la granota roja, amb tan sols quatre localitats conegudes i amb un nombre mitjà estimat reduït de femelles reproductives: en les properes dècades podrien arribar a desaparèixer d’aquesta zona. Una major tendència a sequeres prolongades amenaça les basses on es reprodueix aquesta espècie, per no parlar del retrocés que els models anuncien per a la vegetació de ribera.
Lligams:
– Surviving on the edge: present and future effects of climate warming on the common frog (Rana temporaria) population in the Montseny massif (NE Iberia). Albert Montori, Fèlix Amat. Peer J. 11: e14527 (2023).
Des de la Mediterrània 