L’epidemiòloga Chadia Haddad és ajudant de recerca en l’Hospital Psiquiàtric de la Creu, del Líban. És l’autora corresponsal d’un article publicat aquesta setmana a BMC Public Health en el que s’avalua la relació entre la inseguretat alimentària i comportaments d’estil de vida entre estudiants universitaris del Líban i d’Alemanya. La primera autora de l’article és la nutròloga Rana Rizk, que com Haddad, treballa també a l’Institut National de Santé Publique, d’Épidémiologie Clinique et de Toxicologie-Liban, amb seu a Beirut. Rizk et al. fan un estudi comparatiu entre un país amb circumstàncies econòmiques estables, com és Alemanya, i un país mediterrani en desenvolupament, com és el Líban, que, a més, pateix una severa crisi econòmica i financera. Com a comportaments d’estil de vida, Rizk et al. consideren l’activitat física, la son, l’adhesió a un patró alimentari saludable, l’estrès i el benestar financer. Ho han fet a través d’un estudi transversal en-línia realitzat entre setembre del 2021 i març del 2022. El recrutament es feia a través de Facebook, WhatsApp, Instagram i correu-eelectrònic, així com a través d’anuncis a classe realitzats per diversos professors universitaris de Líban i d’Alemanya. La mostra analitzada consta de 547 participants, 197 de Líban i 350 d’Alemanya. Mentre la taxa d’inseguretat alimentària entre els participants d’Alemanya era del 33%, aquesta xifra pujava a 59% en el cas del Líban. La inseguretat alimentària s’associa amb l’insomni i l’estrès. En comparar universitaris alemanys i universitaris libanesos, Rizk et al. constaten que els primers fan més activitat física i tenen una dieta de millor qualitat, per bé que l’adhesió a la dieta mediterrània és menor. En el seu estudi, Rizk et al. constaten la relació entre estrès i insomni, mentre que el benestar financera no s’associa amb cap dels comportaments d’estil de vida analitzats. La diferència més notable entre els dos països es troba en la qualitat de la dieta. Rizk et al. troben alarmant l’alta prevalença d’inseguretat alimentària entre els estudiants universitaris, particularment entre els libanesos.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
Paradetes davant de la seu central de la Universitat Humboldt de Berlín
Inseguretat alimentària i estil de vida
Aquest estudi fou dissenyat per Pascale Salameh (fundadora i directora de l’Institut de Salut Pública, Epidemiologia Clínica i Toxicologia del Líban) i Jana Strahler (professora de psicologia de l’esport de l’Albert-Ludwigs-Universität de Freiburg Im Breisgau). El manuscrit fou redactat per Rizk, Haddad i Diana Malaeb (de l’Escola de Farmàcia de la Universitat Internacional Libanesa i professora ajudant de la Universitat Mèdica del Golf, d’Ajman). Haddad, Salameh i Strahler analitzaren i interpretaren els resultats. Hala Sacre (cofundadora d’Inspect-LB) i Hanna Wachten (psicòloga esportiva de la Uni Freiburg) ajudaren en la redacció i revisió de l’article. Salameh i Strahler supervisaren el projecte. Sacre realitzà l’edició en llengua anglesa, que aprovaren la resta d’autores. Haddad fou l’autora corresponsable. La primera versió fou tramesa a BMC Public Health el 9 de gener del 2023. Després de tres revisions l’article fou acceptat el 17 d’abril. Les autores tenen paraules d’agraïment per a tots els estudiants que participaren en aquest estudi.
La seguretat alimentària consisteix en l’accés físic, social i econòmic a tothora d’una alimentació suficient, segura i nutritiva que cobreixi les necessitats de la dieta i les preferències d’aliments. La inseguretat alimentària, doncs, és un accés limitat o incert a aliments nutricionalment adequats i segurs. La inseguretat alimentària s’experimenta com no tindre prou aliment, ésser incapaç d’aconseguir-se prou aliments, sentir-se preocupats per aconseguir àpats, o haver de recórrer a dietes de baixa qualitat o poc saludables per limitacions financeres. Aquesta inseguretat alimentària es pot traduir en malnutrició, ja sigui en forma de subnutrició, deficiència en micronutrients, o en sobrepès i obesitat.
Entre els estudiants universitaris la inseguretat alimentària s’associa als costos d’educació i d’allotjament. Així els universitaris amb un pressupost limitat prioritzen la despesa de matrícula, lloguer i subministraments, en detriment de l’alimentació. Els estudiants que pateixen inseguretat alimentària opten per més àpats processats assequibles, menys llegum, menys fruita, menys verdura, tot plegat associant-se amb una menor capacitat de concentració i pitjor puntuacions acadèmiques.
Rizk et al. fan una comparació entre dos països ben contraposats. Alemanya és l’economia més potent de la Unió Europea, alhora que gaudeix d’estabilitat política i de seguretat. El Líban, molt menys desenvolupat, pateix actualment una de les pitjors crisis econòmiques del món: corralet bancari, devaluació de la moneda, inflació galopant, agitació política i problemes d’inseguretat.
Una enquesta en-línia
Sota el títol de “Inseguretat alimentària, trastorns alimentaris i activitat física entre poblacions d’estudiants universitaris de Líban i d’Alemanya”, s’anuncià una enquesta en-línia en tots dos països. La recollida de dades tingué lloc entre setembre del 2021 i març del 2022. En aquell període, el Líban vivia una triple crisi: 1) la pandèmia de covid-19; 2) una crisi econòmica i financera sense precedents; i 3) les repercussions de l’explosió del port de Beirut d’agost del 2020. Malgrat la pandèmia de covid-19 i la seva gestió, Alemanya vivia en la mateixa època una situació estable.
L’enquesta era anunciada a través de xarxes socials (Facebook, WhatsApp, Instagram i correu electrònic personal) i anuncis a classe fets per professors universitaris de diversos centres del Líban i d’Alemanya. L’enquesta fou creada en Google Forms i en SoSci Survey. Hom trigava a acompletar-la entre 20 i 30 minuts. El qüestionari era disponible tant en anglès com en alemany.
En un estudi pilot previ, l’enquesta havia estat presentada a cinc estudiants universitaris del Líban i cinc d’Alemanya, per tal d’avaluar la claredat i acceptabilitat del qüestionari. En l’estudi central no hi havia cap criteri d’exclusió fora d’ésser estudiant universitari i major de 17 anys.
La mida de la mostra fou calculada prèviament en 454 participants. Finalment la mostra obtinguda fou de 547.
L’enquesta cercava mesures d’inseguretat alimentària, benestar financer, qualitat de la dieta, adhesió a un patró alimentari saludable (com ara la dieta mediterrània), l’activitat física, la qualitat de la son, l’estrès i característiques sociodemogràfiques.
La inseguretat alimentària era avaluada en les quatre setmanes prèvies a l’enquesta d’acord amb la Household Food Insecurity Access Scale (HFIAS). Aquesta escala utilitza dos conjunts de nou qüestions cadascun: el resultat va d’una puntuació de 0 (seguretat alimentària) a 27 (completa inseguretat alimentària).
L’adhesió a la dieta mediterrània era avaluada a través de MEDAS. Es tracta d’un qüestionari de 14 punts, corresponents a 12 components principals de la dieta mediterrània i 2 hàbits alimentaris.
La qualitat de la dieta fou avaluada amb REAP-S, que consta de 16 qüestions.
La qualitat de la son era avaluada amb el Pittsburgh Sleep Quality Index (PSQI). Consisteix en nou preguntes sobre la son experimentada en el darrer mes.
L’activitat física en els darrers set dies era avaluada amb la forma breu del Qüestionari Internacional d’Activitat Física (IPAQ). Aquesta forma breu consta de set qüestions sobre durada i freqüència d’activitat física, que es tradueix a equivalents metabòlics de tasques (METs).
El benestar financer era avaluat amb la InCharge Financial Distress/Financial Well-Being (IFDFW), que consta de 8 qüestions.
L’estrès en el darrer mes era avaluat amb l’Escala de Percepció d’Estrès-10 (PSS-10), que consta de 10 qüestions, amb una puntuació global que va de 0 a 40.
Com a variables covariades, Rizk et al. tenien en compte l’edat, el gènere, l’estatus marital i l’estatus d’ocupació.
Un total de 547 participants
La mostra final era de 547 participants, 197 de Líban i 350 d’Alemanya. Els participants libanesos, en comparació amb els alemanys, eren proporcionalment més exposats a la inseguretat alimentària, a ésser solters, a ésser desocupats, a ésser financerament independents, a rebre suport financer, a no tindre cap ingrés, a dependre de pares o tutors pel que fa als ingressos, i a viure fora del campus universitaris amb pares o tutors. Els participants libanesos presentaven un índex de massa corporal superior als participants alemanys. En els participants alemanys era major la proporció de residents en ciutats, alhora que el benestar financer mitjà també era superior. És significatiu el fet que, tant a Alemanya com al Líban, més del 80% dels participants siguin de sexe femení.
En el conjunt de la mostra és significativa la correlació positiva entre seguretat alimentària i qualitat de la son. També és significativa la correlació positiva entre seguretat alimentària i estrès, així com la correlació negativa entre benestar financer i seguretat alimentària.
Val a dir que en la mostra alemanya l’associació entre seguretat alimentària i estrès és més marcada que al Líban. Quelcom semblant passa amb l’associació entre seguretat alimentària i benestar financer.
La puntuació IPAQ (activitat física) tendia ser més elevada entre els participants de sexe masculí, els que tenien feina i els que vivien fora del campus universitari.
La puntuació MEDAS (adhesió a la dieta mediterrània) era superior entre els participants que vivien amb els pares.
La puntuació REAP-S (qualitat de la dieta) era superior entre els participants casats, els de baixa renda, els qui depenien de pares i de la pròpia feina per als ingressos, els qui vivien sols fora del campus.
En la mostra total s’observa una correlació positiva entre benestar financer i activitat física, així com entre benestar financer i qualitat de la dieta. Hi ha una correlació negativa entre l’índex de massa corporal i la qualitat de la dieta.
La comparació entre Alemanya i el Líban
Els estudiants universitaris alemanys, en comparació amb els libanesos, mostren una major activitat física, una millor qualitat de la dieta i una menor adhesió a la dieta mediterrània. L’associació entre estrès i insomni apareix ben clara en uns i altres. En canvi, Rizk et al. no troben una associació entre el benestar financer i els comportaments d’estil de vida analitzats.
Rizk et al. remarquen l’alta prevalença d’inseguretat alimentària entre els estudiants universitaris de la mostra, particularment en el cas del Líban. Els preus de la matrícula, la insuficiència del sistema de beques, l’alt cost de la vida i haver de passar a viure sol lluny dels pares són factors crítics entre els estudiants universitaris. Al Líban s’hi afegeix la situació d’atur juvenil, agreujada a més per la dificultat d’accedir a ofertes alimentàries apropiades, un coneixement alimentari limitar, una menor renda i una manca de suport social.
Les diferències en l’activitat física que es registren entre els universitaris alemanys i els universitaris libanesos poden ser atribuïdes a la millor disponibilitat a Alemanya de voreres, de parcs, de zones verdes i la xarxa de transport.
Tant en els estudiants alemanys com en els libanesos es registra una baixa qualitat de la son, associada també a l’estrès.
Rizk et al. constaten el fet que els estudiants universitaris alemanys tingui una dieta de millor qualitat malgrat seguir una dieta allunyada del patró mediterrani. La cuina alemanya és rica en calories i greixos saturats, i baixa en micronutrients, però això no obsta a aconseguir a través d’ella una bona qualitat alimentària general. El rol de la cantines universitàries a Alemanya és positiu en el sentit d’oferir aliments saludables a la població estudiantil.
Rizk et al. consideren de vital importància desenvolupar i implementar estratègies a nivell institucional per fer front a la inseguretat alimentària entre estudiants universitaris. Cal la promoció de sistemes alimentaris sostenibles, conjugada amb una polítiques de beques alimentàries. Aquesta promoció d’una alimentació suficient s’hauria de combinar amb la promoció de l’activitat física i d’hàbits de son saludables.
Lligams:
– Assessing the relationship between food insecurity and lifestyle behaviors among university students: a comparative study between Lebanon and Germany. Rana Rizk, Chadia Haddad, Hala Sacre, Diana Malaeb, Hanna Wachten, Jana Strahler & Pascale Salameh. BMC Public Health 23: 807 (2023)
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: