L’escriptor Benito Pérez Galdós (Galdós sembla un cognom d’origen català) li deia a l’escriptor Narcís Oller que era “tontísimo” que escrigués en català podent-ho fer en castellà.
Ara, amb la distància i la perspectiva que ens dona el temps, podem estar segurs que el que hagués estat “tontísimo” hagués estat que en Narcís Oller, fent-li cas, s’hagués posat a escriure en castellà.
Per començar, segurament hauria perdut la seva força i gràcia d’expressió i, per continuar, hagués perdut el seu temps i la seva vida fent una cosa que de ben segur cents de milions de persones ja havien fet, estaven fent o farien en un futur si ell no ho feia.
És precisament gràcies a que en Narcís Oller, desoint el consell d’en Benitp, va continuar escrivint en català, que avui el considerem un punt d’inflexió en la nostra novel·la i en recordem especialment La Papallona, La bogeria o L’Escanyapobres.
Si s’hagués passat al castellà, segurament hauria fet una obra mediocre, redundant i prescindible.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: