El cinema constitueix un dels pilars de la meva vida. Sóc cinèfil des de fa una pila d’anys i molts dels meus records d’infantesa estan inevitablement lligats a les pel·lícules. Tot i així, a vegades perdo una mica la fe…
El cinema constitueix un dels pilars de la meva vida. Sóc cinèfil des de fa una pila d’anys i molts dels meus records d’infantesa estan inevitablement lligats a les pel·lícules. Tot i així, a vegades perdo una mica la fe…
Musicalment sóc fill dels anys 80, anys d’institut, adolescència i moltes hores tancat a l’habitació amb els meus walkman; mirant el sostre, imaginant el futur, tractant d’entendre aquell present. I si un grup em recorda a l’institut és The Police.…
Imagina que obres la finestra més gran que tinguis a casa teva. Imagina que el dia és realment meravellós. Imagina que brilla el sol i el món sembla per estrenar. Imagina que, de sobte, s’esvaeix la perfecció. Imagina…
No sé si ronco. Sembla estrany que a hores d’ara encara no ho sàpiga però és que mai he dormit amb algú que pugui dir-m’ho. En l’època escolar vaig compartir dormitori amb altres nens en les colònies d’estiu. No obstant…
Ja fa anys que tinc la sensació que molts programes de televisió estan tallats per un sol patró. Encara que canviï la forma de cuinar-los, els ingredients segueixen sent els mateixos. Un pot menjar paella i, al següent dia, arròs…
Per moltes i diverses raons m’entusiasma la pintura. Podria dir que em permet viatjar en el temps, que em proporciona una dosi important de bellesa o que frueixo amb el fet que darrera de cada tela s’amaguen petites o grans…
En principi, els periodistes són una mena d’intermediaris entre la realitat i el seu públic. Ens expliquen què ha succeït al nostre entorn perquè nosaltres arribem a certes conclusions. Això provoca que els diaris parlin gairebé sempre en clau de…
Fer vacances no sempre ens reconcilia amb allò que realment som. El temps lliure ens pot dur a la conclusió de que únicament el cessament de l’activitat laboral permet assolir les quotes de llibertat que ens nega la resta de…
Escriure és fer fotografies amb paraules. A vegades, aquestes et surten desenfocades, cremades o mogudes però són les teves paraules, les teves imatges. En certa manera et pertanyen, integren el teu patrimoni emocional i, tard o d’hora, totes les imatges…
Benvolgut, o no, José Mourinho: T’escric aquesta carta en català perquè, com abans eres traductor, suposo que m’entendràs perfectament. I per què t’escric? La resposta és clara: aversió. Aversió a la teva demagògia, al teu menyspreu pels altres, al teu…