Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Glenn T. Seaborg (1940) i l’element 94 (Pu) – plutoni (nilenniquadi, Neq)

Hi ha cap planeta més enllà de Neptú? Ja abans de la descoberta de Neptú, en el 1834, Peter Andreas Hansen (1795-1874) havia postulat que el moviment d’Urà suggeria l’existència de dos o més planetes transuranians. Després, en 1848, Jacques

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Edwin McMillan (1940) i l’element 93 (Np) – neptuni (nilennitri, Net)

Entrem ara en la regió dels elements transurànids. Si en els elements cisurànids, havíem trobat alguns de tant rars que foren primer sintetitzats que no aïllats de la natura, en tots els elements transurànids la síntesi sempre ha precedit la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Martin Heinrich Klaproth (1789) i l’element 92 (U) – urani (nilennibi, Neb)

Fil conductor d’aquesta sèrie és el concepte de descoberta científica, de l’ampliació de coneixements. La nit del 13 de març del 1781, William Herschel observa el cel a través del telescopi instal•lat en el seu jardí del nombre 19 de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Kazimierz Fajans (1913) i l’element 91 (Pa) – protactini (nilennuni, Neu)

Som aquestes setmanes en una zona de la taula periòdica poblada d’elements radioactius naturals, en el sentit que són elements presents en forma de traça a la natura i en el sentit que tots els seus isòtops són radioactius. En

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Jöns Jacob Berzelius (1829) i l’element 90 (Th) – tori (nilenninil, Nen)

“Si Déu ha concebut el llamp per castigar els homes, Déu ha estat vençut per Benjamí Franklin”. Aquesta citació de Joan Salvat-Papasseit expressa com el camí de la tècnica i de la ciència obliga la teologia a qüestionar-se les representacions

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – André-Louis Debierne (1899) i l’element 89 (Ac) – actini (niloctenni, Noe)

Les descobertes de nous tipus de radiacions per part de Wilhelm Röntgen i Henri Becquerel en 1895/1896 van atraure, com hem vist en setmanes anteriors, nombrosos investigadors. Els raigs Röntgen (o raigs X) foren identificats eventualment com un tipus de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Marie Curie (1898) i l’element 88 (Ra) – radi (niloctocti, Noo)

En més d’una ocasió hem vist com una gran descoberta en les ciències naturals genera, de manera gairebé immediata, un seguit de recerques i d’innovacions que la volen aplicar en el camp de la terapèutica. Vam veure el cas de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Marguerite Perey (1939) i l’element 87 (Fr) – franci (niloctisepti, Nos)

En les etimologies dels noms acceptats dels elements químics, se sol dir que França hi és representada, en dues ocasions, en el gal•li (element 31) i en el franci (element 87). Ja posats, hom podria afegir el luteci (element 71)

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Friedrich Ernst Dorn (1898) i l’element 86 (Rn) – radó (niloctihexi, Noh)

La radiació és la transmissió d’energia a través de l’espai o d’un medi material. Les teories ondulatòries o corpusculars de les radiacions constituïen una manera de superar el problema de “l’acció a una distància”, és a dir de la interacció

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Dale R. Corson (1940) i l’element 85 (At) – àstat (niloctipenti, Nop)

Ja fa un parell de setmanes que ens hem endinsat en el terreny dels elements químics inestables o astàtics, és a dir radioactius. En les taules periòdiques actuals, el darrer element amb, si més no, un isòtop estable és el

Arxivat a Ciència i Tecnologia