Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Jean Charles Galissard de Marignac (1880) i l’element 64 (Gd) – gadolini (nilhexiquadi, Nhq)

En aquesta sèrie, hem vist reiteradament com el nom no fa la cosa, però com, malgrat això, la nomenclatura química esdevé essencial “per ajudar la intel•ligència i descarregar la memòria”. Aquesta és la frase que feia servir Louis-Bernard Guyton de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Eugène-Anatole Demarçay (1896) i l’element 63 (Eu) – europi (nilhexitri, Nht)

p>L’eurocentrisme d’aquesta sèrie és patent des del títol mateix. “Empèdocles moderns” respon al mite d’una “Europa Moderna” que recull i amplia la “ciència” de l’Antiguitat Greco-Llatina, després d’haver passar per un “període intermedi” (Edat Mitjana). Empèdocles i els altres cosmòsofs

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Paul Émile Lecoq de Boisbaudran (1879) i l’element 62 (Sm) – samari (nilhexibi, Nhb)

Al llarg d’aquesta sèrie hem vist com els “elements moderns” eren descoberts o redescoberts en l’aire, en l’aigua, en matèria orgànica i, fins i tot, en l’observació de la llum solar. Però la immensa majoria foren descoberts en el Regne

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Chieng-Shiung Wu (1942) i l’element 61 (Pm) – prometi (nilhexuni, Nhu)

D’acord amb la ciència moderna, el foc ha passat d’ésser un element, una arrel, un arcà, a ser un tipus específic de procés oxidatiu. Concretament és el procés químic exotèrmic de combustió d’un material que allibera ràpidament calor, llum i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Auer von Welsbach (1885) i l’element 60 (Nd) – neodimi (nilhexinili, Nhn)

La setmana passada, amb motiu del didimi, vam parlar abastament de bessonades mitològiques. Va ser un repàs superficial, car d’exemples en les cosmogonies, teogonies i etnogonies més diverses no en falten. En canvi, naturalment, quan hom passa de la història

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Auer von Welsbach (1885) i l’element 59 (Pr) – praseodimi (nilpentenni, Npe)

En els relats cosmogònics i etnogònics de les més diverses cultures, la figura dels bessons mítics es reitera en diversos formats. Poden ser del mateix sexe o de sexes oposats; ésser germans idèntics o substancialment diferents, fins al punt d’ésser

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Wilhelm Hisinger (1803) i l’element 58 (Ce) – ceri (nilpentocti, Npo)

Aquests primers dies de març l’actualitat ens fa girar la ullada al planeta Ceres. El 6 de març, en efecte, és previst que la cosmonau Dawn entri en òrbita al voltant d’aquest astre que, segons la definició oficial de la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Gustaf Mosander (1838) i l’element 57 (La) – lantà (nilpentisepti, Nps)

Una forma ideal de representar els elements químics seria situar-los ordenadament d’acord amb el nombre atòmic ascendents (1, 2, 3, etc.), de tal manera que cada casella d’un element fos a la dreta del precedents, però que alhora fos just

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Wilhelm Scheele (1772) i l’element 56 (Ba) – bari (nilpenthexi, Nph)

En aquesta sèrie parlem de “massa atòmica” en l’apartat “isòtops i abundància” i de “pes atòmic” en l’apartat d’història, sobretot en referir-nos als estudis vuitcentistes. “Pes atòmic” i “massa atòmica” semblen sinònims. Però només ho són en la mesura que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Gustav Robert Kirchhoff (1860) i l’element 55 (Cs) – cesi (nilpentipenti, Npp)

Tic, tac, tic, tac. “El segon és la durada de 9192631770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 en repòs a una temperatura de 0 K”. Tic,

Arxivat a Ciència i Tecnologia